La credibilitat a les dones en el 8è Fòrum Contra les Violències de Gènere

És natural que cada any morin assassinades unes 70 dones per violència masclista? No pot ser. Tu no ho vols. Entre tothom podem evitar-ho. TU POTS!

Tu també pots ajudar a TRENCAR EL SILENCI: Llibertat de les dones a viure sense violència!

15, 16 i 17 de novembre el 8è Fòrum Contra les Violències de Gènere, amb el 5è Fòrum Europeu, organitzat per la Plataforma Contra les Violències de Gènere.

Presentació feta ahir al Fòrum.

Bon dia amigues, donem per començat el V Fòrum Europeu que obre aquests tres dies on l’Espai Francesca Bonnemaison esdevé un lloc per poder reflexionar i posar en comú les nostres experiències quotidianes, les nostres petites i alhora grans conquestes en la lluita per eradicar la violència masclista. 

La feina de totes vosaltres durant tot l’any es cristal·litza en els més de 40 actes que durem a terme en aquests tres dies.

I és possible per la xarxa que hem anat construint i que anirem alimentant perquè les més joves agafin la torxa.

L’objectiu que des de fa deu anys ens uneix, és impulsar aquest moviment social per la no violència vers les dones, perquè tothom TRENQUI EL SILENCI!

I la lluita és complexa, ens trobem amb moltes barreres, és un tema que socialment es vol evitar, es vol amagar el cap sota l’ala. Es minimitza, es normalitza, es veu com un succés aïllat i no com un corcó dins mateix de les entranyes de la societat.

Aquest dies una voluntària fen carpetes deia, com es que amb el suïcidi de dos persones per el desnonament de la vivenda, per sort els jutges, els bancs, fins i tot el govern, reacciona i vol posar-hi remei a la alarma social generada... i en canvi cada anys moren més de 70 dones i no es crea alarma. Fins i tot els nostres jutges i molts àmbits de la societat posen en entredit que hi hagi violència masclista?.

Estem en un moment de canvis socials compulsius i hem de fer fort aquest moviment social contra la violència a les dones, perquè els canvis siguin per fer un món sense violència, un món on les dones puguin viure tranqui-les i amb llibertat.

Per això enguany hem volgut que les reflexions del Fòrum giressin al voltant de Credibilitat a les dones! Llibertat de les dones a viure sense violència!

És natural que cada any morin assassinades unes 70 dones per violència masclista?

Què vol dir ordre de protecció? Què vol dir donar la custodia a un pare que maltracta?

Què passa quan una dona decideix demanar suport a la societat, a les seves institucions?

Què passa més enllà de les lleis?

Què vol dir la por que paralitza? A qui dóna poder?

En el Fòrum dialoguem sobre aquestes preguntes que ens fem en el nostre dia a dia. Cerquem l' evidencia del perquè més de 2 milions de dones a Espanya pateixen violència masclista. I quan demanen suport sovint no se les creu, se les victimitza i tracta amb morbo.

Adolescents, dones i homes compartirem el Fòrum per posar llum a les nostres preguntes, però sobretot per trobar les eines per poder canviar les actuals relacions de poder sobre les dones que fan que sigui possible aquestes violències ancestrals sobre la meitat del gènere humà que som les dones.

Aquí restarem avui amb el treball dels grups on arribarem a conclusions sobre tres temes punyents: La trata amb finalitat de prostitució forçada. Les violències més enllà de les lleis i Vèncer la por és possible. A la tarda debatrem sobre la violència sexual sobre les dones com eina de poder i acabarem amb veien quines estratègies s’estan donant a Europa per la igualtat i contra la violència.

El divendres 16 i el dissabte 17 tenim un reguitzell d’actes, tallers, xerrades on posarem sobre la taula els temes més candents.

El dissabte tenim en compte el moment d’eleccions al parlament de Catalunya convidem a les representants dels Partits que estan adherits a la Plataforma, en una trobada on els hi preguntem:

 Essent les dones la meitat de la població, amb la consideració que ha d’haver una igualtat real i una societat lliure de violència masclista:

- Per què els maltractes i les morts, la desigualtat en el treball i en la salut, segueixen mostrant què és un tema tabú?

- I per què actuem com si no hi hagués possibilitat pràctica de resoldre-ho?

A la cloenda comptarem amb la Carme Sansa, la Vicky Peña, i la Lidia Pujol, tres dones del món del teatre i la cançó que ens acompanyaran junt amb les Dones de Blanc per dir ben fort el nostre lema

PROU AGRESSIONS! TRENQUEM EL SILENCI!

I el 25 de novembre és el dia internacional per la no violència a les dones, sortirem a les 18:00h de Canaletes fins la plaça Sant Jaume per cridar ben fort: Prou agressions contra les dones! Trenquem el silenci!

Comencem el Fòrum!!!

Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere Rambla de Santa Mònica, 10 08002 Barcelona Telèfon: 627.398.316 Email: prouviolencia@pangea.org; Web: prouviolencia

Programa del Fòrum: http://www.violenciadegenere.org/pcvg/images/stories/pdf/20121112_programa.pdf

http://www.violenciadegenere.org/pcvg/index.php

Ilustració de Roser Pineda.

Els hi devem a les dones assassinades... prevenir la violència!

Homenatge a les dones a la Pl. Sant Jaume · 16 d'abril de 2012.

Junt amb les dones de la Marxa Mundial que expressarem el seu sentiment i demandes, vaig exposar:

No volem tornar enrere.

Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan patint maltractaments.

Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi econòmica.

Campanyes de sensibilització

En els pressupostos de l’Estat s’ha retallat un 70% els recursos contra la violència de gènere.

Des de la presidenta del Consejo General del Poder Judicial, Inmaculada Montalban ho veuen amb preocupació.

Mentre les dones continuen sent assassinades, 14 en aquests mesos, tres a l’últim mes.

Al 2011 s’han registrat 134.002 denuncies, unes 367 cada dia.

En aquest panorama el Ministerio de Sanidad, considera que les campanyes de sensibilització no calen. El CGPJ considera que són efectives.

El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el motor de canvi.

Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com  un greu problema social.

 En canvi:

El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.

Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:

1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.

Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes, tornem enrere.

14 d’abril aniversari de la República. Aniversari del dret a vot per les dones a l’Estat espanyol. Clara Campoamor va vèncer totes les resistències de les Corts republicanes i va aconseguir que les dones passessin a ser subjectes amb decisió a la societat.

Després de 81 anys, malauradament encara hem de lluitar contra aquesta violència institucional que no escolta a les dones, que permet la discriminació en l’àmbit laboral, que no dóna prous recursos per acabar amb aquest greu problema social.

El dimecres 18 anem ens han cridat a una Compareixença al Parlament de Catalunya. Anirem allà amb la veu de les dones que acompanyem. 

I no volem tornar enrere.

PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES! TRENQUEM EL SILENCI!

Ruben, compromès amb el feminisme i amb els dones violentades pel masclisme

"Un any posant el dit a la nafra", el varem presentar a la Biblioteca Manuel Arranz del barri obrer del Poblenou, amb el suport de la Llibrería Etcètera. En Ruben Sánchez, autor del llibre, va compartir l'acte amb Glòria Casas i Montserrat Vilà. Aquestes varen ser les meves paraules.  

Varem rebre un correu de un noi que treballava a un lloc d’atenció a víctimes de violència i estava interessat en poder difondre les nostres consignes, el manifest, les enganxines. Volia treballar amb nosaltres per acabar amb la violència masclista.

La Plataforma començava a caminar i era dels primers homes que s’atansava a nosaltres per col·laborar, per fer pinya contra el masclisme, com el factor dins de la societat patriarcal que conforma la base per la discriminació, la manca de llibertat i en masses ocasions la pèrdua de la vida, de les dones. El domini dels homes sobre les dones des de temps ancestrals.

Era el Ruben, l’home que s’estava forjant com a defensor i acompanyant de les dones que pateixen violència masclista.

Devia corre l’any 2005 i ara el 2012 el Rubèn es tot un referent en la lluita del dia a dia per l’eradicació de la violència masclista. Estic molt contenta de poder presentar aquest recull del seu treball compromès en “Un any posant el dit a la  nafra”. Això es el que defineix al Ruben: posar el dit a la nafra. És una veu de denuncia, com ell mateix es defineix Anarco-feminista i home, quina combinació interessant.

Que fa el Ruben en el seu bloc: a partir de les coses més senzilles, a partir de la realitat més punyent, a partir de la seva feina diària d’acompanyament, les analitza, els hi dona la volta, busca la sortida. En cap moment cau en l’autocomplaença de que “ja hem arribat” sinó que sempre busca com anar més lluny, com canviar aquesta camisa de força que no ens deixa avançar en la llibertat de les dones a viure sense violència.

En tot el bloc antimasclista puc trobar un eix molt important: és constructiu. Construeix, dóna camins per sortir de cada túnel on les dones ens encallem en tots els àmbits socials. Treballa fomentant les xarxes socials entre les dones. Prioritza aquesta construcció de xarxa, d’anar totes juntes contra l’enemic principal, a les ideologies de cadascuna. Això fa que el Ruben sigui profundament positiu i revolucionari. Perquè el que fa que siguis revolucionari no es cridar més fort, que també crida, sinó que siguis capaç de fer veure a les persones que tens al costat les causes socials que et fan víctima del sistema, que siguis capaç de transformar la realitat a partir de les petites coses, en una lluita per anar juntes cap un món més solidari i més lliure.

El dit a la nafra demostra que la denuncia d’aquesta realitat no es suficient, es necessària però no suficient. El Ruben esta treballant dins del sistema contra el sistema i això es el que el fa una combinació interessant i positiva.

Necessitem molts anarco-feministes com en Ruben, molts comunistes-feministes, demòcrates-feministes de tot tipus i com els hi vulguem dir. Sobretot necessitem una defensa profunda i compromesa en els drets i per superar les desigualtats reals de les dones.

Ruben, amb el teu dit a la nafra, amb el teu testimoni compromès quotidià, dónes elements pràctics i teòrics d'un nou paradigma de persones en igualtat, dones i  homes, en comunió, iguals i diferents, què representa el futur, el nostre futur d'una societat nova colectiva i veritable civilitzada.

Necessitarem un munt de revolució, social, política, democràtica, cultural, vivencial i de gènere; necessitem de tots aquests aspectes per no quedar coixes com estem i progressar en condicions socials, tecnològiques i de coneixement. L'opressió i l'explotació ha de donar pas a la igualtat dialògica, a la fraternitat i a la llibertat. Això és avui possible i per tant ho aconseguirem.

L’altra dia començàvem a parlar del temes del proper Fòrum contra les violències de gènere d’enguany. I varem parlar de la violència institucional, que ara per ara ens sembla que ens la topem en cada dona que acompanyem. Les companyes de Dones de Vol, que en sabem molt perquè ho han passat en pròpia pell, ho lligaven a treballar la por que paralitza que fa que no puguis reaccionar. (Colòmbia)

El dit a la nafra hi dedica un bon espai a aquesta violència institucional i jo voldria dir-ho en paraules que recullen el post de l’Olympia. Pàgina 113. (Comparació amb Colòmbia). Significativa la gran experiència de les dones colombianes, ara mateix aquests dies amb una delegació d'elles m'explicaven que una de les estratègies establertes que varen operar al 2005 va ser l'encert des del treball de l'olla comunitària, de posar el lema "Haz el amor al miedo", i la d'impulsar una xarxa de cartes que es varen multiplicar a milers, permetent comunicar-se, ajudar-se i fer-se fortes.

Un altre pota molt important que també el dit a la nafra posa en evidencia és la prevenció de la violència des tots els sectors socials. Exemples joves però també els grans que som els que els eduquem i som els seus referents.

Finalitzo amb dues cites...

Alexandra Kollontai al 1921 en una Carta a la Joventut Obrera publicada com “L’amor en la societat comunista” deia: “Si aconseguim que de les relacions d’amor desaparegui el cec, exigent i absorbent sentiment passional; si desapareix també el sentiment de propietat i el desig egoista de “unir-se per sempre al ser estimat”; si aconseguim que desaparegui la petulància de l'home i que la dona no renunciï criminalment al seu ‘jo’, no hi ha dubte que la desaparició de tots aquests sentiments farà que es desenvolupin altres elements preciosos per a l'amor. Així es desenvoluparà i augmentarà el respecte cap a la personalitat de l'altre, el mateix temps que es perfeccionarà l'art de comptar amb els drets dels altres; s'educarà la sensibilitat recíproca i es desenvoluparà enormement la tendència de manifestar l'amor no solament amb petons i abraçades, sinó també amb una unitat d'acció i de voluntat en la creació comuna.”

Emma Goldman: "Qualsevol agosarat intent de fer un gran canvi en les condicions existents, qualsevol noble visió de noves possibilitats per a la raça humana, han estat etiquetats d'utòpics".

El dit a la nafra a Etcètera

Fotografia realitzada per FranJ, gràcies!!

Ja teniu "Un any posant el dit a la nafra?" Doncs ja ho sabeu, gaudiu-ne d'un per Sant Jordi. L'autor, en Ruben Sanchez ens ho explica al seu bloc.

Feedback segona Presentació del Llibre

Ahir a les 19h (va ser divendres 13), a la Biblioteca Manuel Arranz del barri obrer del Poblenou, i gràcies al suport de la Llibrería Etcètera, hem realitzat la segona presentació del llibre, "Un any posant el dit a la nafra", un treball per sensibilitzar encara més i arribar a més públic que amb el bloc antimasclista, que segueix amb una mitjana de 1000 visites al mes i pujant...

En aquesta ocasió Glòria Casas i Montserrat Vilà m'han acompanyat en l'acte de presentació, amb aportacions interessants sobre el llibre, el bloc i la lluita contra les violències masclistes. 

Moltes Gràcies companyes!!! 

Glòria Casas, activista feminista i doctoranda a la Universitat de Laussane ( Suïssa) ha explicat com ens vam conèixer, en el context d'una col·laboració en una investigació d'Antígona,  i ha destacat la crítica que des d'aquest bloc antimasclista i feminista, dins del sistema, però contra el mateix i la seva violència, des d'una perspectiva anarcofeminista i amb un llenguatge clar i contundent. També ha destacat la importància, dels marcs legals,  són molt necessaris per tenir un suport per realitzar canvis profunds en les estructures i institucions socials si volem avançar cap a un món més just i igualitari. Ha emfatitzat que molts dels textos són denúncia, "d'una energia inagotable", realitzada des de l'anàlisi , el respete i el cor, i també destaca com altres textos esperançadors mostren que la lluita és l'únic camí. Ha finalitzat amb la lectura del poema "Denuncio".

Montserrat Vilà, activista feminista i coordinadora de la PlataformaUnitària contra les violències de gènere, ha iniciat la seva intervenció amb el email que vaig enviar el passat 2005 per difondre al serveis la seva tasca i sensibilitzar...i com havia estat l'evolució dins del món social i de l'antimasclisme. També com el bloc donava veu a dones supervivents de la violència masclista, i que la violència institucional serà l'eix del VIII Fòrum contra les violències de gènere el proper novembre 2012, perquè és necessari trencar el silenci. Ha comentat com les dones a colombia, combaten el pànic i la violència d'Estat, la paramilitar, ...amb el simbolisme i el poder de les paraules: "Hazle el amor al miedo", com a fòrmula per construir autodefensa, i continuar fent xarxes...una de les nostres millors eines. Ha finalitzat amb dues cites, una de Aleksandra Kolontái i una altra d'Emma Goldman.

33 persones han participat com a públic actiu, amb aportacions i reflexions al final de la presentació, destacant la importància de visibilitzar la violència psicològica, com lluitar contra el model de masculinitat tradicional, o per on començar a atacar la violència institucional,...entre altres aspectes, sobretot que la recuperació és possible.

El llibre "Un any posant el dit a la nafra", de preu 13'50 euros, i està a la venda a la llibrería Pròleg i a la llibrería Etcètera, i estarà a les dues corresponents parades que el proper 23 d'abril estan organitzant per la diada de Sant Jordi.

Pròleg: c/Sant Pere més alt nº46 ( metro urquinaona) 

Etcètera: c/llull nº203 (metro poblenou)

Géneros-Gender, Nova revista a posar a les preferències.

Les meves estimades amigues Elena Duque i Patrícia Melgar s'han convertit en editores d'una nova revista electrònica. Aprofito una ressenya per anirmar-vos a subscriure-vos-hi.
Elena, Patrícia, sou molt valentes i agosarades. Teniu el meu suport complert. La investigació amb l'estudi científic sobre tot el que envolta la dona és de gran valor. Necessitem teoria fundamentada amb rigor i qualitat. Hem de ser capdavanteres, amb poderoses raons irrefutables, per convertir en fum els mites idealistes tramesos des d'una moral i una pràctica patriarcal que impregna totes les concepcions de les pròpies dones sobre el nostre lloc en aquesta vida. La masculinitat hegemònica ha de passar a la brossa de la història.
Som o no són persones? Quan serà que les dones farem el pas revolucionari d'aconseguir posar totes les nostres sensacions, conviccions i fets en funció de la igualtat entre les dones i amb els homes sense la discrimació de la violència dominadora y explotadora? Volem drets reconeguts -aconseguits- i drets reals -per aconseguir-. Les dones hem de ser i sentint-se incloses en tots els dominis de la vida, per tant de les idees, la ciència i de la lluita pel futur. El mateix llenguatje que amb genèrics o sense pretengui seguir excloent a les dones està condenat a desapareixer. Les dones aconseguirem aquesta igualtat des de la realitat de que som la meïtat de la humanitat, això vol dir que un futur col·lectiu és cosa de les dones junt amb els homes. Més precís, dels segment majoritari social treballadora amb el treballador en tant que col·lectiu del treball creatiu social humà.

Géneros, ciencia y teoría.

Ni el genérico encorsetado en su envoltorio masculinizado en el lenguaje podrá en este siglo frenar la imparable igualdad de la mujer.

Por eso transmito mi alegría al poder saludar una nueva revista sobre cuestiones candentes en torno a la mujer. Aún mejor su orientación de profundizar en los aspectos teóricos sobre una base científica. Hay tanto prejuicio y mito en todos los aspectos del género, de las relaciones entre los géneros, en su base social y su condición material, como el que va de la igualdad formal actual a la desigualdad profunda real existente.

Hacer añicos la concepción del reposo del guerrero y de la inferioridad de la mujer, va por el camino de destruir el poderoso entramado que mantiene subyugada en inferioridad manifiesta a un poco más de la mitad de la población humana.

Las mujeres y los hombres, la humanidad entera saldremos ganando de esta revolución en que la mujer es la vanguardia de una concepción para una sociedad civilizada humana, colectiva, en diálogo e igualdad.

GÉNEROS. Multidisciplinary Journal of Gender Studies es una revista electrónica cuatrimestral de la Editorial Hipatia que publica artículos tanto de  resultados de investigaciones multidisciplinares, como de ensayos y discusiones teóricas sobre diferentes aspectos del género y del feminismo. La revista recoge diferentes temas como son violencia de género (violencia doméstica, acoso sexual, abusos sexuales, violencia institucional, etc.), salud y género (enfermedades y tratamientos según género, bienestar físico y psicológico, etc.), educación y género, teorías sobre el amor, nuevas masculinidades, teoría feminista, multiculturalidad y género, mujer y religión, mujer en la historia, pobreza y género, modelos de feminidad, transexualidad y diversidad de géneros, mujer e imagen, medios de comunicación y género, liderazgo femenino  y mujer en las organizaciones y el mundo empresarial, pero no se limita únicamente a ellos y se aceptan otros artículos de otras temáticas siempre relacionados con género. Todos los artículos publicados que se aceptan están orientados a la superación de las desigualdades y discriminaciones de género.

La revista va dirigida principalmente a investigadoras e investigadores del tema de género, así como a profesionales en dicha temática. También se orienta hacia profesionales de la educación y de la salud así como a otros y otras profesionales que si bien su especialidad no es el género, están interesadas en el tema debido a las problemáticas de género que se desarrollan en su ámbito  profesional o en su cotidianeidad. 

GÉNEROS es una revista multilingüe que publicará artículos en Castellano, Catalán, Francés e Inglés. La revista se publica en febrero, junio y octubre

http://www.revistashipatia.com/index.php/generos/issue/current 

Vol 1, No 1 (2012)

Editorial	PDF (English)
Elena Duque Sánchez, Patricia Melgar Alcantud	1-3

Artículos

Gender Studies. Barriers and Contributions to the Theoretical International Debate from the Voices of the Other Women	PDF (English)
Lídia Puigvert Mallart, Beatriz Muñoz	4-27

Lest We Forget: Foundational Women for Historically and Socially	PDF (English)
Lois McFadyen Christensen, Maxie Pate Kohler, Jerry Aldridge	28-47

Examining the Effects of Gender and Presentation Mode on Learning from a Multimedia Presentation	PDF (English)
Fanni Liu Coward, Steven M. Crooks, Raymond Flores, Dan Dao	48-69

Women Leaders in Higher Education: Organizational Cultures and Personal Resilience	PDF (English)
Vivienne Griffiths	70-94

Recensiones

Crítica del Pensamiento Amoroso	PDF (English)
Jose Antonio Langarita Adiego	95-97

Revista completa

Full Journal Volume 1(1) 2012	PDF (English)
Géneros -Editors

A Catalunya Radio amb Joan Barril

Entrevista de Joan Barril a Catalunya radio.

Joan Barril entrevista la presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, Montserrat Vilà,.  El Cafè de la República del 10/02/2012.

<object align="middle" id="SRP608997IE" width="307" height="143" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"><param value="always" name="allowScriptAccess" /><param value="http://www.catradio.cat/ria/players/audio/srp/srp.swf" name="movie" /><param value="high" name="quality" /><param value="true" name="swliveconnect" /><param value="#ffffff" name="bgcolor" /><param value="false" name="menu" /><param value="transparent" name="wmode" /><param name="flashvars" value="item=608997&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=true" /><embed id="SRP608997" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="item=608997&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=true" menu="false" allowScriptAccess="always" align="middle" name="SRP608997" width="307" height="143" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://www.catradio.cat/flash/srp.swf" swliveconnect="true" wmode="transparent"></embed></object>

http://www.catradio.cat/audio/608997/Montserrat-Vila

Calor humà per la plataforma, les seves treballadores i voluntàries

Taller noies al 7è Fòrum de 2011.

Estimades amigues totes. Aquest 27 de gener seguim sense tenir les claus de la seu de la Plataforma, ni podem disposar de l'espai per treballar-hi. En canvi puc compartir amb vosaltres que aquests mes i mig en ha portat a enfortir els llaços entre les Entitats i les voluntàries de la Plataforma. És un èxit de totes.
Mentre l'espai de la nostra seu queda buit i sense activitats, tot d'Entitats han ofert el seu suport, calor humà, i medis perquè els projectes en que estem immerses seguissin endavant. Entre els suports personals, per telèfon i per carta hi ha els de moltes patrones i Entitats que formen part de la FMAC. Tothom ens ha tramès la consideració de que era fora de lloc el trobar-se en aquesta situació i mètodes. Som el mig de la confecció de projectes i és un moment força delicat. Tothom ho ha vist. Sense aquest suport, solidaritat i acolliment ens haguéssim desanimat i uns quants projectes importants podien haver caigut. Això vol dir que fins i tot sense les claus estic contenta de totes vosaltres i de la missió de la plataforma. L'eradicar la violència masclista contra les dones està per sobre de picabaralles i de fets que no corresponen ni als valors de la plataforma ni als de defensa dels drets de les dones per la seva emancipació. És ben clar que rebutgem i volem superar tant el patriarcat, com la masculinitat hegemònica tal com s'expressa avui en dia. Al masclisme no li oposem l'hembrisme que mal propaga en Quim Monzó, sinó un concepte nou de dona i home en diàleg i igualtat.
Aquest relat començà com un malson el passat 19 de desembre, quan ens varen canviar el panys de la nostra seu. De qui ha estat el no diàleg, la imposició, l'agressió, i qui n'ha estat víctima? Com es defensa el bon fer de les dones, el tarannà dialògic amb el consens, i el treball de les quatres persones contractades amb els projectes de la plataforma, a banda de la immensa aportació en treball de las voluntàries i voluntaris?
El relat els seguirem escrivint aquesta tarda al plenari de la plataforma. Ara us faig a mans informació, uns suports i una mediació, que han coronat l'ampli suport generalitzat que heu fet totes les Entitats, amb la demanda de que la Plataforma pogués fer ús i disposar de la seva seu i de que ens tornessin les nostres claus.
La primera es el resum de la plataforma de l'entrevista amb la UGT. La segona de la casa de totes, de Ca la Dona. També tenim el compromís de l'Ajuntament a través de la Regidora de compromís amb el bon fer i la necessitat de la plataforma de disposar de seu per treballar-hi.

Carta de la Plataforma:

Benvolgudes i benvolguts.

Avui dia 25, ens hem reunit amb la cap de gabinet de la UGT, Laura Pelay i el gerent, Josep Maria Violant, per tal de tramet-te’ns la proposta d’un local per la Seu de la Plataforma, seguint en la línia de la mediació.

Consisteix en fer cessió, per mitjà d’un conveni, d’un despatx a l’edifici propietat de la UGT a Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Veuríem els detalls de la cessió en quan l’Assemblea plenària de la Plataforma ho posi en consideració. La UGT tramet que encara que s’han comès errors, ara s’ha de desencallar la situació.

Per la nostra part hem plantejat:

1)    Que la UGT faci mediació perquè, mentre es resol l’assumpte, ja sigui amb la proposta d’UGT, o amb d’altres que puguin sorgir de la negociació amb l’Ajuntament, la FMAC ens torni les claus i puguem treballar a la nostra seu. La UGT s’ha compromès a trametre la proposta a FMAC, posant un termini per la negociació; però no han assegurat el bon fi sobre l’acceptació per part de la Fundació.

2)     Estem agraïdes de la mediació de la UGT, d’oferir-se a trobar una solució amb una oferta d’espai. Els hi contestarem tan bon punt el plenari digui què en pensa.

3)     Hem de tenir en compte que la Plataforma és unitària i això cal que es reflecteixi en l’espai de treball i de la seu; aquest ha de ser acollidor i neutral per a totes les entitats i dones. L’actual seu de la Plataforma de Junta de Comerç, cedida per una institució com és l’Ajuntament de la nostra ciutat, compleix aquests requisits de seu unitària, plural i de neutralitat. L’acord que ens proposa la UGT l’hem de discutir al plenari de la Plataforma. A més, l’acord que adoptéssim ha de basar-se en un diàleg entre les tres parts implicades que varen fer l’acord fa sis anys.

4)    Continuarem les negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona. La Plataforma des de la seva constitució, és una Associació plural, en la qual s’agrupen 101 entitats de moltes tendències i ideologies diferents. La Plataforma pels seus valors, compromís i treball, reconeguts per les dones, les entitats i la societat, ha adquirit un reconeixement públic que entre totes hem de posar-lo al servei de la causa de les dones. Ens unim totes les entitats decidides a eradicar la violència de gènere contra les dones. Precisament aquí radica la seva força.

Us convoquem al plenari de divendres 27 de gener a les 18,30 a la Sala Gran (3a planta) del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, C/ Sant Pere més baix, 7, on arribarem a un acord al respecte. Preguem confirmació d'assistència.

Us recordem l’ordre del dia:

-    Renovació dels càrrecs de la junta
-    Noves adhesions
-    Balanç econòmic 2011
-    Projectes 2012
-    Situació de la seu de la Plataforma

PD. Us fem a mans la carta de suport que Ca la Dona ha fet arribar a la Plataforma.
Aquesta carta expressa el sentiment de tots els suports rebuts per part vostra.

Salutacions.
Plataforma unitària contra les violències de gènere
c/ Junta de Comerç, 17 entresol 1ª, 08001 Barcelona, telf: 627398316
mail: prouviolencia@pangea.org . web: www.violenciadegenere.org

Carta de Ca la Dona:
Asunto:     Sobre el conflicte entre la Fundació i la Plataforma
Fecha:     Wed, 25 Jan 2012 10:14:55 +0100
De:     Ca la Dona_coordinació <info@caladona.org>

Estimades amigues

Hem seguit amb preocupació el conflicte obert  sobre la seu de la Plataforma i la impossibilitat de diàleg que s’ha establert i que ha fet que la Plataforma hagi estat sense seu  durant setmanes.

Un fet injustificable  i una situació ben dolorosa ja que formen part de la plataforma la majoria d’entitats de Barcelona i el tema de la violència és un fet que ens toca a totes.

Ens alegrem que com dieu amb la mediació de l’Ajuntament i UGT s’estigui a punt de tornar a una via de diàleg que pugui resoldre el conflicte.

En cap cas ens sembla justificable mides tan extremes com el canvi de pany que han bloquejat la negociació.

Per tant tot el nostre suport a tornar a al via del diàleg, i a aconseguir que la Plataforma tingui una seu per seguir desenvolupant la seva imprescindible tasca.

Comissió - Ca la Dona
CLD+25anys. Secretaria. Ca la Dona (en trànsit). ATENCIÓ, NOVA ADREÇA (provisional): Sant Honorat, 7 / 08002 Barcelona. tel. 934127161.www.caladona.org / info@caladona.org

No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida

Lynn Sthotter, explica el viatge a Egipte amb la Plataforma d'artistes contra la violència de gènere.

Unes paraules que vaig aportar a l'homenatge -quan li podrem dir donanatge de manera natural i entenedora per a tothom?- a les 7 dones que han estat assassinades des de la darrera concentració de fa un mes. "No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida”

Ho dèiem a la cloenda del IV Fòrum Europeu contra les violències de gènere i aquest és el nostre objectiu del mil•lenni. El segle XXI serà el de l’ eradicació de la violència masclista.

Des del moviment social que defensem un món lliure de violència masclista. Volem refermar el que diu “ La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista”:  ...”els drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.”

Hem fet molts avenços amb polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere i masclista. Però no podem caure en la complaença de que ja està bé, que n’hi ha prou amb les declaracions més o menys en la correcció de les directives internacionals i de les lleis i mesures aprovades amb consens dels últims deu anys. També veiem que a cada avenç social i legal es genera un allau de bloqueig i involució, per part dels estaments de tot tipus.

Perquè 5 dones assassinades en 16 dies?

Moltes i molts continuem fen aquesta pregunta. La ciutadania es fa aquesta pregunta.

Tenim un fet objectiu, una realitat frapant:Una mitjana de 70 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles en els últims 5 anys. Dones de tots els estrats socials, dones de diferents cultures, dones mestresses de casa i dones professionals, en efecte dones assassinades pel fet de ser dones i pel seu rol a la societat. No és un col•lectiu exactament, és el 52% de la societat. Imaginem per un moment quina reacció hi hauria si haguessin 70 víctimes d’ETA a l’any. Mobilitzacions a tot l’Estat, els polítics fent mesures d’urgència, un estol de guarda espatlles per els i les amenaçades. Seria inacceptable.

Però d’alguna manera amb les dones assassinades es justifica l’agressió, es normalitza la situació.

Aquests fets demostren que les causes de la violència masclista estan dins mateix de l’estructura de la nostra societat. El que diem societat patriarcal. Una manera de conviure, de socialitzar-nos homes i dones. Les causes es basen en una desigualtat estructural, en una discriminació social, amb un domini dels homes sobre les dones que és acceptat socialment d’una manera o un altre.

És trivialitza, és naturalitza, és justifica. És va als símptomes en comptes d’anar a la malaltia.

Per això és important les declaracions de polítics, dels mitjans de comunicació, dels canvis ja fets en algunes CCAA com Castilla la Mancha.

El llenguatge, una vegada més, és important i rellevant. “La violència familiar” que ha utilitzat la nova ministra de Sanitat, Serveis Social i Igualtat, Ana Mato, no és un error puntual, és una profunda tergiversació d’aquestes causes que porten a 70 dones assassinades a l’any.

També volen canviar la llei estatal aprovada per consens de tots els partits al 2004. Amb l’argument de que continuen els assassinats. Com si la llei pogués parar el que esta incrustat en aquesta societat des de fa segles. La llei potser una eina però no ho atura. Volen tornar a que sigui un fet individual i no un problema social de màxima alerta i de conseqüències dramàtiques per les dones.

El què fa que un home assassini a la seva parella o ex parella no és una violència “pasional” com ha dit Tele5 una vegada més, o no és una agressió “fora de control” com ha dit un criminòleg a TV3. És un home masclista que ha exercit el seu abús de poder, que ha vist la seva masculinitat atacada pel fet que la seva ex dona hagi refet la seva vida lliurament i que a partir d’aquí s’ha vist amb força per atacar i assassinar en aquest cas a l’entorn de la dona. O que no pot suportar que el deixi i continua amb els maltractaments i l’assetjament.

NO VOLEM TORNAR ENRERA

Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan patint maltractaments.

No és utòpic...

Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi econòmica.

El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el motor de canvi.

Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com  un greu problema social.

En canvi:
El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.
Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:
1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Augmenta el retret social cap a la violència masclista, tot i que les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits.
Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes, tornem enrere.
I no volem tornar enrere.

PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
TRENQUEM EL SILENCI!

Barcelona, 16 de gener de 2012