dijous, 27 d’octubre de 2011

Trenquem el silenci des de Gràcia

Recupero la grabació sobre el Trenquem el silenci feta per les amigues de la televisió de graciamontv. 
http://youtu.be/T7yyqor-zxw

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/T7yyqor-zxw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Cross

El matí del 23 d'octubre, en el Cross contra la violència de gènere.
Totes les iniciatives per difondre la igualtat de gènere són molt lloables i positives.
Les joves guanyadores van tenir la idea de fer-se la foto del premi amb el cartell del proper VII Fòrum contra les violències de gènere, dels dies 17,18,19 novembre.
En les meves piulades, si us en feu seguidores, ho podeu re-twitejar.
mvilaplanas mvilaplanas

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Gèrmens de futur amb diàleg i sense violència

Aquí teniu el guió de l’exposició que vaig fer a la taula de la Jornada del  Consell Nacional de Dones de Espanya, a la que vaig ser convidada per l’amiga i presidenta Mª Lluïsa Oliveda. El lema era: Mirant el futur amb ulls de dona. Compartia la taula amb na Mercè Otero i Vidal, Carme Valls i Llobet, Carmina Virgili i Rodón.

Gèrmens de futur amb diàleg i sense violència
El segle XXI és el d’eradicar la violència contra les dones

Introducció

La lluita de les dones ha estat sempre tortuosa, difícil i sovint criticada i qüestionada en les diferents etapes històriques en que la humanitat ha anat evolucionant i desenvolupant-se tant socialment com econòmicament. Així fins i tot en el moment de la Revolució francesa quan es marca un tret de sortida de l’època contemporània les dones no són tractades com a ciutadanes en igualtat amb els homes i sens nega el dret democràtic més elemental el sufragi, el dret al vot. Concretament al 1791 Olimpia de Gouges amb la seva Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania és plenament conscient que s’ha de dur la lluita a l’espai públic per lluitar contra la discriminació i falta de llibertat de les dones. Insisteix, que els drets de les ciutadanes i ciutadans ha d’entrar dins la vida domèstica i familiar, i ho constata en la proposta del nou model de contracte matrimonial on va explicant l’assetjament sexual, les paternitats no responsables, del perill dels capellans cèlibes, es a dir, que encara tenim sobre la taula temes que després de tants anys no han estat resolts.

No ho dic a mode pessimista. Penso que des de les sufragistes fins els nostres dies, s’ha avançat molt però s’ha de dir que conquistant pam a pam el terreny, lentament i deixant moltes coses pel camí.

A la declaració...
(Declaració presentada pel Consell Nacional de Dones de Catalunya, organització no governamental reconeguda com a entitat consultiva pel Consell Econòmic i Social
Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona
54è període de sessions
Març 2010

Dèiem

La Conferència de Beijing de 1995, amb el lema «Mirar el món amb ulls de dona» va marcar un abans i un desprès en deixar de veure les dones com a víctimes per començar a considerar-les essencials per trobar solucions per als problemes del món.  La Plataforma  d’Acció i la Declaració de Beijing, sense deixar de reconèixer les múltiples discriminacions que han patit  i encara segueixen patint les dones, també recullen la necessitat d’incorporar la perspectiva de les dones en tots els programes i polítiques, de manera que, per una banda, s’eliminin les barreres a la seva plena participació en tots els àmbits, i per l’altra banda, es reconeguin i valorin les seves aportacions específiques a la construcció de teixit social, al benestar de les persones i al progrés de les seves societats. Així, la plena ciutadania de les dones implica avançar cap a un nou concepte de ciutadania que permeti articular la complexitat de les diferents identitats i integrar les diverses formes de participació, totes elles necessàries per avançar cap a unes societats plenament democràtiques.

Moviment social contra la violència masclista.

Fruit d’una confluència de lluites internacionals, IV Conferència de Beijing al 95, i a l’Estat espanyol, d’Associacions de dones, de les dones a les Institucions i del moviment feminista, a la dècada dels 90 començava a caminar i a concretar-se un moviment social contra la violència de gènere, que aquí a Catalunya va cristal·litzar en la Plataforma unitària contra les violències de gènere, com expressió de generalitzar i visualitzar el treball d’Associacions de dones que donaven ja atenció a les dones que la patien i que feien sensibilització i formació dins les professionals del tema.

Moviment molt ampli, des de la vida acadèmica a tots els àmbits socials i domèstics, nou dins de la lluita pels drets de les dones perquè les vindicacions de les dones en etapes anteriors s’havien centrat en altres aspectes, sufragi, avortament lliure i gratuït, reforma del codi civil, dret al divorci, llibertats democràtiques bàsiques, etc. i és en els últims quinze anys quan es posa l’accent en que ha de sortir a l’esfera social i política la violència que havia quedat amagada en l’àmbit privat. (exemple que es pot generalitzar: l’àmbit de les dones per segles es tanca al privat).

Durant els diferents Fòrums que cada any realitzem, s’ha anat consolidant aquesta necessitat d’un moviment unitari entre les diferents tendències feministes i les dones afectades o amb diferents graus de compromís, entre les diferents ideologies, per fer pressió totes juntes pels canvis en que estem d’acord i que afecten als drets i llibertats de les dones. Cal destacar que és un moviment inclusiu de totes les veus contra la violència vers les dones i per tan un nivell de consciència i de consens global amb les seves limitacions.

Instruments legals internacionals, europeus i nacionals.

En els últims anys hem aconseguit traduir totes aquestes lluites en uns instruments que  han fet visible un problema amagat a l’àmbit privat.

Hem aconseguit recentment una estructura ONU Dones que les ONG’s a nivell internacional havíem estat exigint. Tenim unes mesures i lleis contra la violència a les dones.
Aquesta setmana va visitar Barcelona la relatora de la ONU Rahida Manjoo i ens deia com no hi ha cap país al món que passi l’examen dels 12 punts aprovats a la IV Conferencia el 1995. I com és de necessari la visibilitat de la impunitat qui hi ha encara contra la violència a les dones. Ella ho fa visitant els països i posant-los en evidencia. Encara no es va a les causes, només s’atura el cop en alguns llocs. Incidència individualitzada. Ex. De la barca.

A casa nostra:
La Llei Catalana dels Drets de les Dones per a l’Eradicació de les Violències Masclistes, lluny de ser una llei penal, àmbit competencial reservat a la Ley contra la violencia de género aprovada el 2004 per l’Estat, és un marc normatiu que reconeix els Drets de prevenció, atenció, suport, i recuperació de les Dones enfront del fenomen de les violències masclistes. Per la Llei catalana, les violències masclistes es defineixen com una realitat estructural contra les dones sense excloure aquelles que es donen fora de l’àmbit de la parella o de la vida domestica. Aquesta capacitat per a situar les violències d’una forma més transversal és un dels grans valors de la legislació catalana.

Resistències socials i reaccions contra la lluita de les dones per un món sense violència.

Però precisament per el que representa de canvi estructural, una dificultat important que cal tenir en compte és que les lleis xoquen amb una realitat social que fa que sovint no es poden desenvolupar tal i com estan aprovades, la resistència a aplicar-les i fins i tot la contradicció en la cultura, estereotips i mites vigents a la societat patriarcal fa que perdurin els antics paràmetres.


Quin és el futur?

Perquè estic optimista encara que les xifres i les reaccions polítiques i socials no son molt positives?
Perquè estem vivint per altra banda el camí de no retorn amb les noves generacions de dones.  L’experiència inaudita de les dones joves que hem de començar a posar en el discurs de les que hem estat en la lluita fins ara.

Dones acadèmiques que investiguen, he de dir que en condicions molt precàries i en contra de una majoria dels claustres, sobre la violència de gènere o masclista. De totes tendències però molt obertes a tothom, amb metodologies dialògiques, establint el diàleg amb noies i dones en la vida quotidiana, amb donar veu a les que treballen en altres àmbits fins a les que treballen a casa amb la cura de les persones. Treballant amb els moviments socials i de dones. Recerques que venen a demostrar com el Segle XXI serà el de l’eradicació de la violència contra les dones, com a manera simbiòtica d’aconseguir els drets i les llibertats de les dones.

Estic seguint molt atentament les experiències i les noves pràctiques que empren les joves a les places del moviment 15M, del que José Luis Sampedro autor d’aquella bonica novel·la de la “Vieja Sirena, n’està fent de propagandista. Aquestes noies és relacionen d’una manera nova i aconsegueixen que els nois si posin bé. Una cosa ben senzilla parlen i diuen les seves propostes nois i noies. A les Assemblees generals s’ha imposat dos detalls que no s’estilen, després d’un noi parla una noia i després d’una noia parla un noi, no poden parlar dos ni vint-i-cinc nois junts, era impressionant amb milers de persones a Plaça Catalunya però que també passa a Sol, que quan un noi feia la tercera frase amb un genèric masculí la protesta s’enlairava i li feien parlar genèrics neutres o empra els dos gèneres o el gènere femení. Les noies no volien sentir-se al·ludides si només és parla amb masculí. Això caça amb els estudis i idearis de les científiques, com per exemple de CREA que han estudiat com les dones que en diem “mestresses de casa” o a vegades despectivament “maries”, volen seguir fent i cura de llurs fills i marits orgulloses de tenir la casa endreçada i com una patena, cosa que comparteixen amb aconseguir empatia per la casa per part del marit i espais de llibertat i igualtat des de la si de la llar.

Perquè dic això, doncs malgrat costi avançar tant en aquesta igualtat i superar la violència si sabem mirar el nostre entorn, les petites coses com deia la escriptora india Arundhati Roy, en “El dios de las pequeñas cosas”, veiem veritables llavors i gèrmens d’aquest món nou que portem les dones i a més que sabem que l’hem de fer amb la nostra mitja humanitat home. Però ens cal superar aquell pecat original de la costella d’Adan o del dimoni dona desgracia de l’home i de la humanitat i sobre el que s’ha construït la societat patriarcal actual.

Montserrat Vilà Planas
 




dimecres, 19 d’octubre de 2011

El setè Fòrum i quart europeu


El Fòrum d'enguany contra les violències de gènere aprofundirà en les metodologies per l'eradicació de la violència de gènere dins la sitaució de la crisi econòmica i de la resposta del moviment #15M, en el que una part importantíssima som les dones.
Com vaig expressar en la concentració d'homenatge a les dones assassinades del tercer dilluns d'aquest mes a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, la violència dels homes contra les dones és estructural, és una violència que forma part de les institucions de la societat partriarcal, de les costums i la cultura de dominació, per tant li hem de plantar cara i eradicar arreu.
Ens cal començar des de la gent més joveneta, amb les nenes i noies, i amb els nens i nois, per seguir amb totes les edats i generacions, a tots els àmbits de la societat, de les entitats, organismes i institucions. És una feina col·lectiva i individual, ciutadana, social i política. Res se n'ha d'escapolir.
Podeu seleccionar els debats, conferències i tallers per a tothom en el Programa, clicant els enllaços de la plataforma.
Durant els dies 17,18 i 19 de novembre, a l'espai Francesca Bonnemaison de Barcelona,  el VII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE serà un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per «trencar el silenci» a través de la participació activa de totes les persones assistents. L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure què podem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.
A QUI VA ADREÇAT? Al jovent i adolescents, demostrant-los els avantatges d’una societat més solidària i igualitària entre els dos sexes. A mares, pares i familiars, posant al seu abast informació i mostrant la importància de la prevenció de la violència desde la perspectiva de gènere. A professionals de la salut, de l’educació, de la informació, del món jurídic i de la seguretat. Al teixit associatiu i la ciutadania en general, fent palès que el repte social d’acabar amb la violència és cosa de totes i tots.
VII Fòrum Contra les Violències de Gènere.
IV Fòrum Europeo Contra les Violències de Gènere.
Concurs per l'eradicació de la violència masclista. Participa!
Fes una ullada a les bases del concurs i fes-les arribar a totes aquelles persones que puguin tenir interès.
-    El termini per presentació d’obres finalitza el 24 d’octubre.
-    L’acte de lliurament de premis serà divendres 18 de novembre a les 12,30h a l’Espai Francesca Bonnemaison (c/ St. Pere Més Baix, 7 Barcelona)
-    Correu electrònic per enviar les obres: concursos@violenciadegenere.org

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Dones que parlen de llibertat

Aquest ha estat el lema de la XIII Conferencia Internacional contra la violència de gènere, organitzada per WAVE (Dones contra la violència Europa), D.i.Re: Rete contro la violenza i Differenza Donna: Associazione Di donne contro la violenza alle donne, el dies 11, 12 i 13 d’octubre a la ciutat de Roma.
Taules de dones donant veu a les 400 assistents de 38 països d’Europa. Xarxa Europea d’Associacions amb Centres d’acollida o d’informació a dones que pateixen maltractaments. Moltes experiències diferents que ens han situat en les diverses dificultats que tenim arreu d’Europa en l’atenció a les dones que pateixen violència de gènere i a les dificultats de treballar en la prevenció, a que ja no s’estableixin relacions de desigualtat i domini dels homes i dones que formem la societat. Malauradament totes ens sentim identificades quan parlem de les resistències al canvi de paràmetres, mites i estructures que conformen la societat patriarcal, que continua obstruint el pas a una societat lliure de violència contra les dones. Però després dels tres dies de debats, hem reforçat la nostra xarxa que ens permet lluitar per una societat en que la que totes i tots siguem persones i ser dona no sigui un obstacle per el nostre desenvolupament en igualtat de drets i llibertat d’acció i participació en les decisions públiques.