dijous, 19 d’abril de 2012

Els hi devem a les dones assassinades... prevenir la violència!

Homenatge a les dones a la Pl. Sant Jaume · 16 d'abril de 2012.
Junt amb les dones de la Marxa Mundial que expressarem el seu sentiment i demandes, vaig exposar:
No volem tornar enrere.
Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan patint maltractaments.
Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi econòmica.
Campanyes de sensibilització
En els pressupostos de l’Estat s’ha retallat un 70% els recursos contra la violència de gènere.
Des de la presidenta del Consejo General del Poder Judicial, Inmaculada Montalban ho veuen amb preocupació.
Mentre les dones continuen sent assassinades, 14 en aquests mesos, tres a l’últim mes.
Al 2011 s’han registrat 134.002 denuncies, unes 367 cada dia.
En aquest panorama el Ministerio de Sanidad, considera que les campanyes de sensibilització no calen. El CGPJ considera que són efectives.
El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el motor de canvi.
Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com  un greu problema social.
 En canvi:
El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.
Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:
1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes, tornem enrere.
14 d’abril aniversari de la República. Aniversari del dret a vot per les dones a l’Estat espanyol. Clara Campoamor va vèncer totes les resistències de les Corts republicanes i va aconseguir que les dones passessin a ser subjectes amb decisió a la societat.
Després de 81 anys, malauradament encara hem de lluitar contra aquesta violència institucional que no escolta a les dones, que permet la discriminació en l’àmbit laboral, que no dóna prous recursos per acabar amb aquest greu problema social.
El dimecres 18 anem ens han cridat a una Compareixença al Parlament de Catalunya. Anirem allà amb la veu de les dones que acompanyem. 
I no volem tornar enrere.
PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES! TRENQUEM EL SILENCI!

dimarts, 17 d’abril de 2012

Ruben, compromès amb el feminisme i amb els dones violentades pel masclisme

"Un any posant el dit a la nafra", el varem presentar a la Biblioteca Manuel Arranz del barri obrer del Poblenou, amb el suport de la Llibrería Etcètera. En Ruben Sánchez, autor del llibre, va compartir l'acte amb Glòria Casas i Montserrat Vilà. Aquestes varen ser les meves paraules.  
Varem rebre un correu de un noi que treballava a un lloc d’atenció a víctimes de violència i estava interessat en poder difondre les nostres consignes, el manifest, les enganxines. Volia treballar amb nosaltres per acabar amb la violència masclista.
La Plataforma començava a caminar i era dels primers homes que s’atansava a nosaltres per col·laborar, per fer pinya contra el masclisme, com el factor dins de la societat patriarcal que conforma la base per la discriminació, la manca de llibertat i en masses ocasions la pèrdua de la vida, de les dones. El domini dels homes sobre les dones des de temps ancestrals.
Era el Ruben, l’home que s’estava forjant com a defensor i acompanyant de les dones que pateixen violència masclista.
Devia corre l’any 2005 i ara el 2012 el Rubèn es tot un referent en la lluita del dia a dia per l’eradicació de la violència masclista. Estic molt contenta de poder presentar aquest recull del seu treball compromès en “Un any posant el dit a la  nafra”. Això es el que defineix al Ruben: posar el dit a la nafra. És una veu de denuncia, com ell mateix es defineix Anarco-feminista i home, quina combinació interessant.
Que fa el Ruben en el seu bloc: a partir de les coses més senzilles, a partir de la realitat més punyent, a partir de la seva feina diària d’acompanyament, les analitza, els hi dona la volta, busca la sortida. En cap moment cau en l’autocomplaença de que “ja hem arribat” sinó que sempre busca com anar més lluny, com canviar aquesta camisa de força que no ens deixa avançar en la llibertat de les dones a viure sense violència.
En tot el bloc antimasclista puc trobar un eix molt important: és constructiu. Construeix, dóna camins per sortir de cada túnel on les dones ens encallem en tots els àmbits socials. Treballa fomentant les xarxes socials entre les dones. Prioritza aquesta construcció de xarxa, d’anar totes juntes contra l’enemic principal, a les ideologies de cadascuna. Això fa que el Ruben sigui profundament positiu i revolucionari. Perquè el que fa que siguis revolucionari no es cridar més fort, que també crida, sinó que siguis capaç de fer veure a les persones que tens al costat les causes socials que et fan víctima del sistema, que siguis capaç de transformar la realitat a partir de les petites coses, en una lluita per anar juntes cap un món més solidari i més lliure.
El dit a la nafra demostra que la denuncia d’aquesta realitat no es suficient, es necessària però no suficient. El Ruben esta treballant dins del sistema contra el sistema i això es el que el fa una combinació interessant i positiva.
Necessitem molts anarco-feministes com en Ruben, molts comunistes-feministes, demòcrates-feministes de tot tipus i com els hi vulguem dir. Sobretot necessitem una defensa profunda i compromesa en els drets i per superar les desigualtats reals de les dones.
Ruben, amb el teu dit a la nafra, amb el teu testimoni compromès quotidià, dónes elements pràctics i teòrics d'un nou paradigma de persones en igualtat, dones i  homes, en comunió, iguals i diferents, què representa el futur, el nostre futur d'una societat nova colectiva i veritable civilitzada.
Necessitarem un munt de revolució, social, política, democràtica, cultural, vivencial i de gènere; necessitem de tots aquests aspectes per no quedar coixes com estem i progressar en condicions socials, tecnològiques i de coneixement. L'opressió i l'explotació ha de donar pas a la igualtat dialògica, a la fraternitat i a la llibertat. Això és avui possible i per tant ho aconseguirem.
L’altra dia començàvem a parlar del temes del proper Fòrum contra les violències de gènere d’enguany. I varem parlar de la violència institucional, que ara per ara ens sembla que ens la topem en cada dona que acompanyem. Les companyes de Dones de Vol, que en sabem molt perquè ho han passat en pròpia pell, ho lligaven a treballar la por que paralitza que fa que no puguis reaccionar. (Colòmbia)
El dit a la nafra hi dedica un bon espai a aquesta violència institucional i jo voldria dir-ho en paraules que recullen el post de l’Olympia. Pàgina 113. (Comparació amb Colòmbia). Significativa la gran experiència de les dones colombianes, ara mateix aquests dies amb una delegació d'elles m'explicaven que una de les estratègies establertes que varen operar al 2005 va ser l'encert des del treball de l'olla comunitària, de posar el lema "Haz el amor al miedo", i la d'impulsar una xarxa de cartes que es varen multiplicar a milers, permetent comunicar-se, ajudar-se i fer-se fortes.
Un altre pota molt important que també el dit a la nafra posa en evidencia és la prevenció de la violència des tots els sectors socials. Exemples joves però també els grans que som els que els eduquem i som els seus referents.
Finalitzo amb dues cites...
Alexandra Kollontai al 1921 en una Carta a la Joventut Obrera publicada com “L’amor en la societat comunista” deia: “Si aconseguim que de les relacions d’amor desaparegui el cec, exigent i absorbent sentiment passional; si desapareix també el sentiment de propietat i el desig egoista de “unir-se per sempre al ser estimat”; si aconseguim que desaparegui la petulància de l'home i que la dona no renunciï criminalment al seu ‘jo’, no hi ha dubte que la desaparició de tots aquests sentiments farà que es desenvolupin altres elements preciosos per a l'amor. Així es desenvoluparà i augmentarà el respecte cap a la personalitat de l'altre, el mateix temps que es perfeccionarà l'art de comptar amb els drets dels altres; s'educarà la sensibilitat recíproca i es desenvoluparà enormement la tendència de manifestar l'amor no solament amb petons i abraçades, sinó també amb una unitat d'acció i de voluntat en la creació comuna.”
Emma Goldman: "Qualsevol agosarat intent de fer un gran canvi en les condicions existents, qualsevol noble visió de noves possibilitats per a la raça humana, han estat etiquetats d'utòpics".

El dit a la nafra a Etcètera

Fotografia realitzada per FranJ, gràcies!!

Ja teniu "Un any posant el dit a la nafra?" Doncs ja ho sabeu, gaudiu-ne d'un per Sant Jordi. L'autor, en Ruben Sanchez ens ho explica al seu bloc.

Ahir a les 19h (va ser divendres 13), a la Biblioteca Manuel Arranz del barri obrer del Poblenou, i gràcies al suport de la Llibrería Etcètera, hem realitzat la segona presentació del llibre, "Un any posant el dit a la nafra", un treball per sensibilitzar encara més i arribar a més públic que amb el bloc antimasclista, que segueix amb una mitjana de 1000 visites al mes i pujant...
En aquesta ocasió Glòria Casas i Montserrat Vilà m'han acompanyat en l'acte de presentació, amb aportacions interessants sobre el llibre, el bloc i la lluita contra les violències masclistes. 
Moltes Gràcies companyes!!! 
Glòria Casas, activista feminista i doctoranda a la Universitat de Laussane ( Suïssa) ha explicat com ens vam conèixer, en el context d'una col·laboració en una investigació d'Antígona,  i ha destacat la crítica que des d'aquest bloc antimasclista i feminista, dins del sistema, però contra el mateix i la seva violència, des d'una perspectiva anarcofeminista i amb un llenguatge clar i contundent. També ha destacat la importància, dels marcs legals,  són molt necessaris per tenir un suport per realitzar canvis profunds en les estructures i institucions socials si volem avançar cap a un món més just i igualitari. Ha emfatitzat que molts dels textos són denúncia, "d'una energia inagotable", realitzada des de l'anàlisi , el respete i el cor, i també destaca com altres textos esperançadors mostren que la lluita és l'únic camí. Ha finalitzat amb la lectura del poema "Denuncio".
Montserrat Vilà, activista feminista i coordinadora de la PlataformaUnitària contra les violències de gènere, ha iniciat la seva intervenció amb el email que vaig enviar el passat 2005 per difondre al serveis la seva tasca i sensibilitzar...i com havia estat l'evolució dins del món social i de l'antimasclisme. També com el bloc donava veu a dones supervivents de la violència masclista, i que la violència institucional serà l'eix del VIII Fòrum contra les violències de gènere el proper novembre 2012, perquè és necessari trencar el silenci. Ha comentat com les dones a colombia, combaten el pànic i la violència d'Estat, la paramilitar, ...amb el simbolisme i el poder de les paraules: "Hazle el amor al miedo", com a fòrmula per construir autodefensa, i continuar fent xarxes...una de les nostres millors eines. Ha finalitzat amb dues cites, una de Aleksandra Kolontái i una altra d'Emma Goldman.
33 persones han participat com a públic actiu, amb aportacions i reflexions al final de la presentació, destacant la importància de visibilitzar la violència psicològica, com lluitar contra el model de masculinitat tradicional, o per on començar a atacar la violència institucional,...entre altres aspectes, sobretot que la recuperació és possible.


El llibre "Un any posant el dit a la nafra", de preu 13'50 euros, i està a la venda a la llibrería Pròleg i a la llibrería Etcètera, i estarà a les dues corresponents parades que el proper 23 d'abril estan organitzant per la diada de Sant Jordi.
Pròleg: c/Sant Pere més alt nº46 ( metro urquinaona) 
Etcètera: c/llull nº203 (metro poblenou)