Aquí teniu el guió de l’exposició que vaig fer
a la taula de la Jornada
del Consell Nacional de Dones de Espanya,
a la que vaig ser convidada per l’amiga i presidenta Mª
Lluïsa Oliveda. El lema era: Mirant el futur amb ulls de dona.
Compartia la taula amb na Mercè Otero i Vidal, Carme Valls i Llobet, Carmina Virgili i Rodón.
Gèrmens de futur amb diàleg i sense violència
El segle XXI és el d’eradicar la violència
contra les dones
Introducció
La lluita de les dones ha estat sempre
tortuosa, difícil i sovint criticada i qüestionada en les diferents etapes
històriques en que la humanitat ha anat evolucionant i desenvolupant-se tant
socialment com econòmicament. Així fins i tot en el moment de la Revolució francesa quan
es marca un tret de sortida de l’època contemporània les dones no són tractades
com a ciutadanes en igualtat amb els homes i sens nega el dret democràtic més
elemental el sufragi, el dret al vot. Concretament al 1791 Olimpia de Gouges
amb la seva Declaració dels Drets de la
Dona i la
Ciutadania és plenament conscient que s’ha de dur la lluita a
l’espai públic per lluitar contra la discriminació i falta de llibertat de les
dones. Insisteix, que els drets de les ciutadanes i ciutadans ha d’entrar dins
la vida domèstica i familiar, i ho constata en la proposta del nou model de
contracte matrimonial on va explicant l’assetjament sexual, les paternitats no
responsables, del perill dels capellans cèlibes, es a dir, que encara tenim
sobre la taula temes que després de tants anys no han estat resolts.
No ho dic a mode pessimista. Penso que des de
les sufragistes fins els nostres dies, s’ha avançat molt però s’ha de dir que
conquistant pam a pam el terreny, lentament i deixant moltes coses pel camí.
A la declaració...
(Declaració presentada pel Consell Nacional de
Dones de Catalunya, organització no governamental reconeguda com a entitat
consultiva pel Consell Econòmic i Social
Comissió de la Condició Jurídica
i Social de la Dona
54è període de sessions
Març 2010
Dèiem
La Conferència de Beijing de 1995,
amb el lema «Mirar el món amb ulls de dona» va marcar un abans i un desprès en
deixar de veure les dones com a víctimes per començar a considerar-les
essencials per trobar solucions per als problemes del món. La Plataforma
d’Acció i la
Declaració de Beijing, sense deixar de reconèixer les
múltiples discriminacions que han patit
i encara segueixen patint les dones, també recullen la necessitat
d’incorporar la perspectiva de les dones en tots els programes i polítiques, de
manera que, per una banda, s’eliminin les barreres a la seva plena participació
en tots els àmbits, i per l’altra banda, es reconeguin i valorin les seves
aportacions específiques a la construcció de teixit social, al benestar de les
persones i al progrés de les seves societats. Així, la plena ciutadania de les
dones implica avançar cap a un nou concepte de ciutadania que permeti articular
la complexitat de les diferents identitats i integrar les diverses formes de
participació, totes elles necessàries per avançar cap a unes societats
plenament democràtiques.
Moviment
social contra la violència masclista.
Fruit d’una confluència de lluites
internacionals, IV Conferència de Beijing al 95, i a l’Estat espanyol,
d’Associacions de dones, de les dones a les Institucions i del moviment
feminista, a la dècada dels 90 començava a caminar i a concretar-se un moviment
social contra la violència de gènere, que aquí a Catalunya va cristal·litzar en
la Plataforma
unitària contra les violències de gènere, com expressió de generalitzar i
visualitzar el treball d’Associacions de dones que donaven ja atenció a les
dones que la patien i que feien sensibilització i formació dins les
professionals del tema.
Moviment molt ampli, des de la vida acadèmica
a tots els àmbits socials i domèstics, nou dins de la lluita pels drets de les
dones perquè les vindicacions de les dones en etapes anteriors s’havien centrat
en altres aspectes, sufragi, avortament lliure i gratuït, reforma del codi
civil, dret al divorci, llibertats democràtiques bàsiques, etc. i és en els
últims quinze anys quan es posa l’accent en que ha de sortir a l’esfera social
i política la violència que havia quedat amagada en l’àmbit privat. (exemple
que es pot generalitzar: l’àmbit de les dones per segles es tanca al privat).
Durant els diferents Fòrums que cada any
realitzem, s’ha anat consolidant aquesta necessitat d’un moviment unitari entre
les diferents tendències feministes i les dones afectades o amb diferents graus
de compromís, entre les diferents ideologies, per fer pressió totes juntes pels
canvis en que estem d’acord i que afecten als drets i llibertats de les dones.
Cal destacar que és un moviment inclusiu de totes les veus contra la violència
vers les dones i per tan un nivell de consciència i de consens global amb les
seves limitacions.
Instruments
legals internacionals, europeus i nacionals.
En
els últims anys hem aconseguit traduir totes aquestes lluites en uns
instruments que han fet visible un
problema amagat a l’àmbit privat.
Hem
aconseguit recentment una estructura ONU Dones que les ONG’s a nivell
internacional havíem estat exigint. Tenim unes mesures i lleis contra la
violència a les dones.
Aquesta
setmana va visitar Barcelona la relatora de la
ONU Rahida Manjoo i ens deia com no hi ha
cap país al món que passi l’examen dels 12 punts aprovats a la IV Conferencia el 1995. I com
és de necessari la visibilitat de la impunitat qui hi ha encara contra la
violència a les dones. Ella ho fa visitant els països i posant-los en
evidencia. Encara no es va a les causes, només s’atura el cop en alguns llocs.
Incidència individualitzada. Ex. De la barca.
A
casa nostra:
La Llei Catalana dels Drets de
les Dones per a l’Eradicació de les Violències Masclistes, lluny de ser una
llei penal, àmbit competencial reservat a la Ley contra la violencia de género aprovada el
2004 per l’Estat, és un marc normatiu que reconeix els Drets de prevenció,
atenció, suport, i recuperació de les Dones enfront del fenomen de les
violències masclistes. Per la
Llei catalana, les violències masclistes es defineixen com
una realitat estructural contra les dones sense excloure aquelles que es donen
fora de l’àmbit de la parella o de la vida domestica. Aquesta capacitat per a
situar les violències d’una forma més transversal és un dels grans valors de la
legislació catalana.
Resistències socials i reaccions contra la
lluita de les dones per un món sense violència.
Però precisament per el que representa de
canvi estructural, una dificultat important que cal tenir en compte és que les
lleis xoquen amb una realitat social que fa que sovint no es poden desenvolupar
tal i com estan aprovades, la resistència a aplicar-les i fins i tot la
contradicció en la cultura, estereotips i mites vigents a la societat
patriarcal fa que perdurin els antics paràmetres.
Quin
és el futur?
Perquè
estic optimista encara que les xifres i les reaccions polítiques i socials no
son molt positives?
Perquè
estem vivint per altra banda el camí de no retorn amb les noves generacions de
dones. L’experiència inaudita de les
dones joves que hem de començar a posar en el discurs de les que hem estat en
la lluita fins ara.
Dones
acadèmiques que investiguen, he de dir que en condicions molt precàries i en
contra de una majoria dels claustres, sobre la violència de gènere o masclista.
De totes tendències però molt obertes a tothom, amb metodologies dialògiques,
establint el diàleg amb noies i dones en la vida quotidiana, amb donar veu a
les que treballen en altres àmbits fins a les que treballen a casa amb la cura
de les persones. Treballant amb els moviments socials i de dones. Recerques que
venen a demostrar com el Segle XXI serà el de l’eradicació de la violència
contra les dones, com a manera simbiòtica d’aconseguir els drets i les
llibertats de les dones.
Estic
seguint molt atentament les experiències i les noves pràctiques que empren les
joves a les places del moviment 15M, del que José Luis Sampedro autor d’aquella
bonica novel·la de la “Vieja Sirena, n’està fent de propagandista. Aquestes
noies és relacionen d’una manera nova i aconsegueixen que els nois si posin bé.
Una cosa ben senzilla parlen i diuen les seves propostes nois i noies. A les
Assemblees generals s’ha imposat dos detalls que no s’estilen, després d’un noi
parla una noia i després d’una noia parla un noi, no poden parlar dos ni
vint-i-cinc nois junts, era impressionant amb milers de persones a Plaça
Catalunya però que també passa a Sol, que quan un noi feia la tercera frase amb
un genèric masculí la protesta s’enlairava i li feien parlar genèrics neutres o
empra els dos gèneres o el gènere femení. Les noies no volien sentir-se al·ludides
si només és parla amb masculí. Això caça amb els estudis i idearis de les científiques,
com per exemple de CREA que han
estudiat com les dones que en diem “mestresses de casa” o a vegades
despectivament “maries”, volen seguir fent i cura de llurs fills i marits
orgulloses de tenir la casa endreçada i com una patena, cosa que comparteixen
amb aconseguir empatia per la casa per part del marit i espais de llibertat i
igualtat des de la si de la llar.
Perquè
dic això, doncs malgrat costi avançar tant en aquesta igualtat i superar la
violència si sabem mirar el nostre entorn, les petites coses com deia la
escriptora india Arundhati Roy, en
“El dios de las pequeñas cosas”, veiem veritables llavors i gèrmens d’aquest
món nou que portem les dones i a més que sabem que l’hem de fer amb la nostra
mitja humanitat home. Però ens cal superar aquell pecat original de la costella
d’Adan o del dimoni dona desgracia de l’home i de la humanitat i sobre el que
s’ha construït la societat patriarcal actual.
Montserrat
Vilà Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada