Ester García, advocada,
afirma que “hi ha jutges que creuen que no existeix la violència psicològica”,
ho diu a l'entrevista feta per Irene Peiró a la revista digital DONES del 15 de
desembre de 2011. La poso sensera, val la pena fer-li una ullada.
Irene Peiró. Som al
despatx d’Ester García, advocada especialitzada en violència masclista. Amb 14
d’anys d’experiència, només “una petita proporció” dels casos que ha
portat a judici corresponen a denúncies per violència psicològica, tot i que
aquesta afecta la majoria de dones maltractades, vagi o no acompanyada
d’agressions físiques. El problema és que és molt difícil de provar.
Irene Peiró.- Per portar un cas de violència psicològica als
tribunals, l’advocada Ester García ha estat fins a dos mesos preparant
el judici, recollint el testimoni de la dona maltractada i la màxima informació
possible: “S’han d’aportar informes psicològics, testificats si n’hi ha,
relats de fets...”. Durant aquest procés de preparació, sol recórrer a
psicòlogues o entitats especialitzades, que l’assessoren sobre com aproximar-se
a les dones i demostrar si pateixen les seqüeles del maltractament psicològic.
Una de les psicòlogues
que ha assessorat García és Maria Rosa Micàs, voluntària d’Acció contra la violència domèstica, entitat
del districte de Nou Barris de Barcelona. Psicòloga i advocada van coincidir a
les Jornades sobre el maltractament psicològic en l’àmbit de la parella de
l’entitat Dones de Vol, celebrades al Centre Cívic Can
Basté l’11 i el 12 de novembre.
Micàs explica que la
simptomatologia del maltractament psicològic es caracteritza per un “quadre
ansiós depressiu cronificat”, els sentiments de pèrdua, por o culpa o
l’aïllament social. Moltes dones pateixen trastorn d’estrès postraumàtic i
algunes d’elles somatitzen la violència psicològica, de manera que els deixa
seqüeles físiques.
Això no obstant, demostrar que la dona pateix
aquestes seqüeles no garanteix l’èxit al judici. En aquest sentit, Ester
García, responsable de la Comissió de Violència de Dones Juristes, assegura: “Normalment,
en les condemnes que he aconseguit per violència psicològica habitual, he
acreditat episodis de violència sexual i física”.
Les dificultats per provar la violència
psicològica no són, però, les úniques que es produeixen en l’àmbit judicial.
Cada vegada més agressors estan presentant una acusació contra les dones que
els han denunciat per violència masclista, mentre que molts d’ells utilitzen el
moment de recollir els seus fills per continuar maltractant la seva parella,
una vegada s’ha acordat el règim de visites.
En aquest sentit, l’advocada considera que la nova
llei de custòdia compartida, que va entrar en vigor a Catalunya a principis de
2011, “està fent molt de mal”. Aquesta llei estableix que es concedeixi
normalment la custòdia compartida dels menors davant de qualsevol cas de
separació i això planteja dificultats en els casos de violència masclista,
segons García.
Malgrat això, en termes generals, l’advocada està
satisfeta amb els avenços que han representat les lleis contra la violència
masclista, aprovades el 2004 a l’Estat i el 2008, a Catalunya. De la normativa
catalana, destaca, a més, que és la segona d’un parlament autonòmic que
incorpora una definició consensuada de violència psicològica, només per darrera
de la basca.
García considera que, actualment, el problema no
són les lleis, sinó que part dels professionals que les han d’aplicar no estan
formats ni sensibilitzats sobre violència masclista i assegura: “Hi ha
jutges que creuen que existeix i hi ha jutges que creuen que no existeix la
violència psicològica”. En aquest sentit, recorda que una sentència
recent de l’Audiència Provincial de Múrcia considera que qualificar una dona de
zorra no és un menyspreu o insult, ja que aquesta paraula pot al•ludir a un
animal astut.
A les dificultats amb què es troben als jutjats,
Micàs i García hi afegeixen l’escàs suport que les dones maltractades
psicològicament reben del seu entorn. “Si tu no veus un braç trencat o un
blau, difícilment, si no ets una persona experta, entraràs a veure què passa”
– resumeix García. Per a Micàs, un altre factor que dificulta a l’entorn
la percepció de la violència psicològica és la imatge d’home “encantador”
del maltractador. A més, ambdues expertes afegeixen que no hi ha cap perfil que
caracteritzi un agressor.
Del que sí es mostra convençuda Ester García és
del fet que el maltractament s’exerceix de forma conscient: “molts diuen
que, davant de la frustració, responen d’aquesta manera, sí, però no ho fan amb
el seu cap o amb el seu amic, ho fan amb la dona”.
En alguns casos, l’advocada explica que els
agressors utilitzen perversos mètodes de violència psicològica, entre ells
punxar el gos que viu a la llar amb una agulla, encendre i apagar el llum tota
la nit, canviar les coses de lloc o punxar les rodes del cotxe.
Són formes de maltractament psicològic, sovint
encara imperceptibles pel conjunt de la ciutadania, tot i que aquest tipus de
violència psicològica és la més freqüent, segons les escasses dades disponibles
sobre el tema. Així per exemple, un estudi presentat a Oviedo en unes jornades
sobre Medicina de Família (2007) indica que el 45% de les dones espanyoles han
patit violència psicològica en algun moment de la seva vida.
Enfront d’aquesta
situació, Micàs i García remarquen que cal fer visible tot allò que hi ha per
sota dels cops, tot allò que queda per sota de la punta de l’iceberg.
