divendres, 30 de desembre de 2011

Violència psicològica


Ester García, advocada, afirma que “hi ha jutges que creuen que no existeix la violència psicològica”, ho diu a l'entrevista feta per Irene Peiró a la revista digital DONES del 15 de desembre de 2011. La poso sensera, val la pena fer-li una ullada.

Irene Peiró. Som al despatx d’Ester García, advocada especialitzada en violència masclista. Amb 14 d’anys d’experiència, només “una petita proporció” dels casos que ha portat a judici corresponen a denúncies per violència psicològica, tot i que aquesta afecta la majoria de dones maltractades, vagi o no acompanyada d’agressions físiques. El problema és que és molt difícil de provar.

Irene Peiró.- Per portar un cas de violència psicològica als tribunals, l’advocada Ester García ha estat fins a dos mesos preparant el judici, recollint el testimoni de la dona maltractada i la màxima informació possible: “S’han d’aportar informes psicològics, testificats si n’hi ha, relats de fets...”. Durant aquest procés de preparació, sol recórrer a psicòlogues o entitats especialitzades, que l’assessoren sobre com aproximar-se a les dones i demostrar si pateixen les seqüeles del maltractament psicològic.

Una de les psicòlogues que ha assessorat García és Maria Rosa Micàs, voluntària d’Acció contra la violència domèstica, entitat del districte de Nou Barris de Barcelona. Psicòloga i advocada van coincidir a les Jornades sobre el maltractament psicològic en l’àmbit de la parella de l’entitat Dones de Vol, celebrades al Centre Cívic Can Basté l’11 i el 12 de novembre.

Micàs explica que la simptomatologia del maltractament psicològic es caracteritza per un “quadre ansiós depressiu cronificat”, els sentiments de pèrdua, por o culpa o l’aïllament social. Moltes dones pateixen trastorn d’estrès postraumàtic i algunes d’elles somatitzen la violència psicològica, de manera que els deixa seqüeles físiques.
Això no obstant, demostrar que la dona pateix aquestes seqüeles no garanteix  l’èxit al judici. En aquest sentit, Ester García, responsable de la Comissió de Violència de Dones Juristes, assegura: “Normalment, en les condemnes que he aconseguit per violència psicològica habitual, he acreditat episodis de violència sexual i física”.
Les dificultats per provar la violència psicològica no són, però, les úniques que es produeixen en l’àmbit judicial. Cada vegada més agressors estan presentant una acusació contra les dones que els han denunciat per violència masclista, mentre que molts d’ells utilitzen el moment de recollir els seus fills per continuar maltractant la seva parella, una vegada s’ha acordat el règim de visites.
En aquest sentit, l’advocada considera que la nova llei de custòdia compartida, que va entrar en vigor a Catalunya a principis de 2011, “està fent molt de mal”. Aquesta llei estableix que es concedeixi normalment la custòdia compartida dels menors davant de qualsevol cas de separació i això planteja dificultats en els casos de violència masclista, segons García.
Malgrat això, en termes generals, l’advocada està satisfeta amb els avenços que han representat les lleis contra la violència masclista, aprovades el 2004 a l’Estat i el 2008, a Catalunya. De la normativa catalana, destaca, a més, que és la segona d’un parlament autonòmic que incorpora una definició consensuada de violència psicològica, només per darrera de la basca.
García considera que, actualment, el problema no són les lleis, sinó que part dels professionals que les han d’aplicar no estan formats ni sensibilitzats sobre violència masclista i assegura: “Hi ha jutges que creuen que existeix i hi ha jutges que creuen que no existeix la violència psicològica”.  En aquest sentit, recorda que una sentència recent de l’Audiència Provincial de Múrcia considera que qualificar una dona de zorra no és un menyspreu o insult, ja que aquesta paraula pot al•ludir a un animal astut.
A les dificultats amb què es troben als jutjats, Micàs i García hi afegeixen l’escàs suport que les dones maltractades psicològicament reben del seu entorn. “Si tu no veus un braç trencat o un blau, difícilment, si no ets una persona experta, entraràs a veure què passa” – resumeix García.  Per a Micàs, un altre factor que dificulta a l’entorn la percepció de la violència psicològica és la imatge d’home “encantador” del maltractador. A més, ambdues expertes afegeixen que no hi ha cap perfil que caracteritzi un agressor.
Del que sí es mostra convençuda Ester García és del fet que el maltractament s’exerceix de forma conscient: “molts diuen que, davant de la frustració, responen d’aquesta manera, sí, però no ho fan amb el seu cap o amb el seu amic, ho fan amb la dona”.
En alguns casos, l’advocada explica que els agressors utilitzen perversos mètodes de violència psicològica, entre ells punxar el gos que viu a la llar amb una agulla, encendre i apagar el llum tota la nit, canviar les coses de lloc o punxar les rodes del cotxe.
Són formes de maltractament psicològic, sovint encara imperceptibles pel conjunt de la ciutadania, tot i que aquest tipus de violència psicològica és la més freqüent, segons les escasses dades disponibles sobre el tema. Així per exemple, un estudi presentat a Oviedo en unes jornades sobre Medicina de Família (2007) indica que el 45% de les dones espanyoles han patit violència psicològica en algun moment de la seva vida. 
Enfront d’aquesta situació, Micàs i García remarquen que cal fer visible tot allò que hi ha per sota dels cops, tot allò que queda per sota de la punta de l’iceberg.

divendres, 23 de desembre de 2011

Es torni a la Plataforma les claus de la seva seu


Carta de suport. Plataforma unitària contra les violències de gènere.

El dilluns dia 19 de desembre no es va poder entrar a treballar a la seu de la Plataforma unitària contra les violències de gènere per haver-hi el pany canviat i no disposar de les claus per obrir-lo.

El canvi del pany ha estat executat unilateralment, fet després d'una carta prèvia comminant a la Plataforma a abandonar la seu el dia 27 de desembre de 2011; carta signada per la presidenta Isabel López, en nom del Consell executiu de la Fundació Maria Aurèlia Capmany; també després de la temptativa de dialogar i cercar acord amb la directora de la Fundació Aida Ruiz.  

La seu de la Plataforma està des de fa sis anys en un pis situat al c/ Junta de Comerç, cedit per l'Ajuntament, compartit amb la Fundació Maria Aurèlia Capmany.

Assessorada la Plataforma per Ester García i Marisa Fernández, hem considerat aquest fet i aquestes maneres d'agressió i de violència contra la Plataforma; alhora per la manca de diàleg i els fets consumats greus i delictius ens hem vist obligades a posar una denúncia.

En la lluita contra la violència masclista vers les dones els principals valors en els que la Plataforma posem l'accent com a col·lectiu amb 101 Entitats són: els de la solidaritat i l'acompanyament, els del diàleg i el consens, els de la pau i el compartir.

La solidaritat precisament es demostra en temps de crisi, que es quan més ens hem d'unir per aconseguir sinergies. Ens refermem que si hi ha problemes econòmics hem de resoldre'ls donant la mà i no trepitjant a les altres Entitats i persones.

DEMANEM,

A la directora, Aida Ruiz, i al Consell executiu de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, que torni a la Plataforma les claus de la seva seu del c/ Junta de Comerç, 17 entresol 2ª de Barcelona.

SIGNATURES:

Entitat/Persona                       Representant              Activitat/professió



Barcelona, 22 de desembre de 2011.

Us demanem el vostre suport perquè la Fundació Maria Aurèlia Capmany ens torni les claus de la seu


Plataforma unitària contra les violències de gènere. Comunicat 2.

Quart dia en el que continuem sense les claus de la nostra seu, on fa sis anys estem desenvolupant la tasca de totes des de la Plataforma. 48 h des de que ens varem veure obligades a interposar denúncia pel greu fet de canviar el pany unilateralment.

En la lluita contra la violència masclista vers les dones els principals valors en els que la Plataforma posem l'accent com a col·lectiu amb 101 Entitats són: els de la solidaritat i l'acompanyament, els del diàleg i el consens, els de la pau i el compartir.

La solidaritat precisament es demostra en temps de crisi, que és quan més ens hem d'unir per aconseguir sinèrgies. Ens refermem que si hi ha problemes econòmics hem de resoldre'ls donant la mà i no trepitjant a les altres Entitats i persones.

La Plataforma no considerem adients ni les formes ni les mesures com la d'impedir el treball dels projectes i l'accés a la seu. La Plataforma volem aplicar a aquest conflicte els valors esmentats que li són propis.

Constatem que la directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, Aida Ruiz, no ha establert un diàleg per resoldre la situació, en canvi ens hem trobat amb fets consumats, inclosa la carta signada per la presidenta de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, Isabel López, en nom del Consell executiu.

Demanem a la directora, i al Consell executiu de la Fundació, que ens entregui tot seguit les claus del pany de la nostra seu.

Us demanem el vostre suport perquè la Fundació Maria Aurèlia Capmany ens torni les claus de la seu de la Plataforma del c/ Junta de Comerç, 17 entresol 2ª.

Plataforma unitària contra les violències de gènere.

Barcelona, 22 de desembre de 2011.


dijous, 22 de desembre de 2011

El canvi de pany per excloure la plataforma de la seva seu és una agressió delictiva greu


Comunicat a les Entitats de la Plataforma unitària contra les violències de gènere.
La Plataforma ens hem trobat amb el panys canviat de la seu, cedida pel Districte, per una decisió irrevocable del Comitè executiu de la Fundació Maria Aurelia Capmany, segons la seva directora Aída Ruíz. No varem poder dialogar. Aquest fet impedeix desenvolupar els projectes de la Plataforma a la seu. Davant la gravetat d'aquesta agressió delictiva la Plataforma s'ha vist obligada a denunciar el canvi de pany.
La Fundació Maria Aurelia Capmany ha de tornar les claus de la seu de la Plataforma tot seguit.
Benvolgudes,
Volem compartir amb vosaltres la nostra sorpresa i estupor pel fet que ens hem trobat el pany canviat a la seu i no podem entrar.
Tal com varem informar en l’últim plenari i més en concret a la última comissió del dijous dia 15 de desembre, la Fundació Maria Aurèlia Capmany, ens comunicava que ens feien fora de la nostra seu, amb la somera expressió de que necessitaven disposar de l’espai que ocupa la nostra seu al carrer Junta de Comerç, 17.
Com sabeu la seu ocupa un despatx en un pis de l’Ajuntament, com espai cedit a partir d’un acord amb el Districte de fa sis anys; situació compartida amb l’esmentada Fundació. Us hem de dir que en aquest temps sempre hi ha hagut una bona entesa i mai cap problema entre la Fundació i la Plataforma fins aquesta mesura d’exclusió.
Des del dia 2 de desembre que varem rebre la carta on confirmaven la seva decisió de fent-se fora, varem parlar amb la directora Aida Ruíz per intentar arribar a algun acord. No va ser possible el diàleg i només va dir que era una decisió irrevocable del Comitè Executiu de la Fundació.
El dia 14 varem enviar una carta demanant que es re considerés el tema i recordant que teníem un acord amb l’Ajuntament pel qual ens cedien l’espai.
El mateix 14 ens va arribar un burofax en el qual ens posaven data de sortida de la seu per el dia 27 de desembre.
A partir d’aquí els fets s’han desencadenat en forma d’agressió delictiva, ja que el dilluns dia 19 de desembre a la tarda, quan anàvem a buscar material per la concentració contra la violència de cada tercer dilluns de mes, ens varem trobar el pany canviat i des de les hores no podem accedir amb les nostres claus a la seu.
Això vol dir que ens impedeixen fer la nostra activitat diària a la seu, amb el que això perjudica per tots als projectes de la plataforma. En plena selecció del Pla d’ocupació, tancament anual econòmic, amb tots els tallers del Trenquem el silenci, etc.
Degut a la gravetat d’aquest fet ens hem vist obligades a denunciar el canvi de pany a fi i efecte de poder continuar amb les tasques compromeses entre totes.
Us adjuntem les cartes i un relat dels fets i us demanem que ens feu arribar el vostre suport en la gestió de continuar tenint una seu per desenvolupar els nostres projectes en aquest desè any de lluita comuna contra la violència masclista.
Barcelona, 21 de desembre de 2011

La crisi, les dones, com participem de la indignació, i ens empoderem


Avui en l’homenatge a les més de 58 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles, volem fer-vos saber els treballs i conclusions que hem arribat.
Unes paraules a la Plaça de Sant Jaume, el tercer dilluns del mes de desembre.
En el 6è Fòrum contra les violències de gènere hem treballat la violència de gènere des de molts punts de vista. Entre més de 1.500 persones,  800 d’elles adolescents.
Us volem destacar els punts en els que més hem incidit:
Enguany el tema del Fòrum rodava sobre un doble eix: entorn la crisi i com afecta a les dones, i de com les dones participem de la indignació, ens empoderem, prenem exemple de les que s’alliberen del maltractament i obren camí d’esperança per eradicar la violència masclista.
Les dones hem de prendre consciencia i ser les capdavanteres de la nostra alliberació. Això en aquest nou segle vol dir ben clar i alt drets a les dones i igualtat i eliminar la violència de gènere. I ho farem implicant als homes en aquest futur d’alliberació de les persones, d’una humanitat civilitzada.
La crisi és global i afecta a dones i homes, però com en tot, perquè el sistema patriarcal així ho comporta, les dones tenim un plus.
Per un canto la taxa d’atur continua sent més alta que en els homes, la precarietat laboral s’aguditza en tots els sectors. La rebaixa en els serveis públics afecta sobretot a suportar més carga les persones que tenen cura dels altres, que també són normalment dones.
No a la violència econòmica!!
Volem prioritats contra la violència vers les dones en les mesures i pressupostos de les nostres institucions!
Per altra banda estan passant a segon pla les polítiques d’igualtat i promoció de mesures i recursos dirigits a la prevenció i atenció de la violència de gènere.
Tristament el divendres saltava la notícia de la retallada de despesa pública a Castilla-La Mancha en matèria d’atenció a les dones. No es prorrogaran els convenis amb les cases d’acollida. Això vol dir 400 llocs de treball i queden sense atenció 13 cases d’acollida i 85 Punts d’informació i atenció a dones que pateixen violència. De moment és queden sense recursos per donar el servei, i segons el portantveu del govern de la regió, “amb menys diners públics es mantindrà i millorarà l’atenció a les víctimes”. Potser vol dir que a partir d’ara els recursos hauran d’esser privats?.
NO al domini sobre les dones! Volem una societat lliure de violència vers les dones!
Les lleis i mesures han fet uns grans avenços però són aplicades per els homes i dones que han de canviar els models tradicionals per una nova manera igualitària. Si no canviem aquesta manera de relacionar-nos i estructura la societat, continua la prevalença del patriarcat. No s’apliquen les mesures en perspectiva de gènere. Ans al contrari no s’assignen els recursos i acompanyaments adients.
Als jutjats, continuen aplicant normes que dificulten la justícia a les dones que volen sortir del cicle de violència del seu maltractador, com el inexistent Sindrome d’Alienació Parental (SAP), o donant la custodia al pare quan hi ha maltractament cap a la mare, o no donant credibilitat a les dones en els casos de denuncia creuada que tant sovint estan utilitzant els maltractadors.
Continuen havent professionals que atenen a les dones sense donar-lis credibilitat, tornant-les a culpar per les seves accions en comptes de condemnar als seus maltractadors.
Per tot això què fer:
Fem Xarxa! Perquè les dones que pateixen violència siguin acompanyades i superin el dolorós procés, convertint-se en supervivents, recuperant-se i sortint del túnel.
Igualtat real per canviar la societat patriarcal de domini dels homes sobre les dones. Totes les perspectives donades al fòrum, conflueixen en la prevenció de la violència de gènere i en continuar la lluita en tots els àmbits.
I hem especificat camins de futur. Les i els 750 adolescents que han passat pel Fòrum han d’esser aquest futur. Hem iniciat la formació d’agents actius contra la violència a les dones als instituts de secundària.A l’hora també s’ha destacat que la prevenció en violència de gènere s’ha de començar en l’educació infantil.
El professorat necessita formació per donar continuïtat a aquesta feina, concretament en coeducació i violència de gènere. I aquesta formació no es pot fer tampoc d’esquenes a les famílies.
Trencar amb el model hegemònic de masculinitat passa per potenciar un model de masculinitat igualitari i a l’hora de èxit. Veure els avantatges que tenen unes relacions sanes i un compromís de compartir la vida social entre dones i homes. Les dones hem de passar a ser agents actives en les decisions socials i per això els homes han de deixar el seu paper de proveïdors i de domini sobre les dones.
En l’àmbit laboral hem de tenir una regulació i una ferma aplicació d’aquesta que asseguri la plena llibertat de les dones i la no permissivitat de cap situació de violència. Les empreses han de ser part activa en facilitar l’eradicació de la violència de gènere, detectant els casos, donant suport i acompanyament a les dones que la pateixen a casa però que els hi afecta a la feina.
En l’àmbit internacional cada cop hi ha més consciència pel que fa a la violència de gènere les sancions són cada cop més importants i es dones continuem tenint un paper fonamental en la construcció de la pau.
Les persones ponents insisteixen en que s’ha de continuar treballant, creant més xarxa, compartint més treballs de reflexió i debat com aquest. Destaquem una de les frases  de la ponent Montserrat Comas: “No és una utopia pensar que podem construir una societat igualitària.”
Aquí teniu el missatge que ens va fer arribar al VII Fòrum contra les violències de gènere,  Michelle Bachelet, directora executiva de ONU DONES, l’organisme de Nacions Unides per la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones.
Ens diu que el camí és llarg, “la tasca és àrdua però no impossible”. Que no és una cosa de dones, sinó de tota la ciutadania decent que no mira cap un altra cantó de les injustícies. Que per eradicar la violència contra les dones fa falta la condemna i el rebuig social. Que les dones que pateixen violència no estan soles!.
Nosaltres, la Plataforma unitària contra les violències de gènere continuarem treballant en els diferents projectes. Mentre hi hagi dones que pateixen violència continuarem surtin a la Plaça Sant Jaume cada tercer dilluns de mes. Continuarem amb el projecte TRENQUEM EL SILENCI de prevenció als centres educatius. I el proper any ens tornarem a trobar en el VIII Fòrum.
19 de desembre de 2011

diumenge, 11 de desembre de 2011

Sexo para aprobar


La Patricia me envía la noticia por mail. Emerge como un neo derecho de pernada en las aulas. Hay aún hombres profesores, como hombres en demasiadas profesiones, que aprovechan su posición de poder social para violentar y destruir a las mujeres con las que se relacionan.
Lo significativo y positivo de este caso es la actitud de la joven alumna. ELLA se ha rebelado. ELLA ha plantado cara al profesor agresor al compartir el problema con sus familiares y amigos. ELLA ha tejido una estrategia y ha conseguido frenar la violación.
ELLA no estaba sola. ELLA fue acompañada.
ELLA nos muestra que es posible sostener la dignidad de la mujer persona.
El Tribunal ha condenado al profesor, eso es importante. El tribunal usa términos patriarcales al considerar "vejaciones injustas", ¿Cuáles serían las vejaciones justas de un hombre contra una mujer? El tribunal incurre en machismo "al no apreciar ánimo libidinoso". Las descripciones de la sentencia son humillantes para la joven agredida. El periódico que inserta la noticia incurre en la concepción machista al mencionar a la valiente alumna agredida como "ofendida".
ELLA ha conseguido un éxito que nos alienta a TODAS.
"Condena para un profesor por pedir sexo para aprobar. Málaga - 09/12/2011. Un profesor de la Universidad de Málaga (UMA) ha sido condenado a un año de prisión y seis de inhabilitación por pedir sexo a una alumna a cambio de aprobarle la única asignatura que le quedaba para terminar Magisterio.
La Audiencia de Málaga ha calificado los hechos como una falta de vejaciones injustas y no ha apreciado "ánimo libidinoso" en unos tocamientos que el docente hizo a la alumna en el pecho mientras le preguntaba si llevaba micrófonos ocultos. El profesor también ha sido condenado por un delito de abuso de funcionario en el ejercicio de su profesión.
El docente negó su participación en los hechos, informó ayer el diario La Opinión. Según su versión, citó a la joven en su casa porque había estado enfermo y le hizo un "examen oral" por el que le dio un cinco.
El tribunal ha considerado "sincera, coherente y verosímil" la declaración de la ofendida, que lo denunció a la policía y fue atendida en el hospital por un ataque de ansiedad.
La alumna había suspendido el examen escrito de la última convocatoria de la asignatura que le quedaba para terminar Magisterio y acudió al departamento para explicar al acusado "su delicada situación académica". El profesor le pidió su número de móvil y la citó en su despacho el 16 de febrero de 2010. Después, la volvió a llamar y la citó al día siguiente en su domicilio.
Extrañada, la alumna acudió acompañada por su hermana, su cuñado y un amigo. Tras mantener una breve conversación, el profesor le dijo que "si quería aprobar tenía que darle sexo", señala el tribunal. La chica se levantó diciéndole que estaba equivocado. Entonces, según relata la Sala, "él la sujetó del brazo, le levantó la camiseta y comenzó a tocarle de cintura para arriba"".