No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida

Lynn Sthotter, explica el viatge a Egipte amb la Plataforma d'artistes contra la violència de gènere.

Unes paraules que vaig aportar a l'homenatge -quan li podrem dir donanatge de manera natural i entenedora per a tothom?- a les 7 dones que han estat assassinades des de la darrera concentració de fa un mes. "No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida”

Ho dèiem a la cloenda del IV Fòrum Europeu contra les violències de gènere i aquest és el nostre objectiu del mil•lenni. El segle XXI serà el de l’ eradicació de la violència masclista.

Des del moviment social que defensem un món lliure de violència masclista. Volem refermar el que diu “ La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista”:  ...”els drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.”

Hem fet molts avenços amb polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere i masclista. Però no podem caure en la complaença de que ja està bé, que n’hi ha prou amb les declaracions més o menys en la correcció de les directives internacionals i de les lleis i mesures aprovades amb consens dels últims deu anys. També veiem que a cada avenç social i legal es genera un allau de bloqueig i involució, per part dels estaments de tot tipus.

Perquè 5 dones assassinades en 16 dies?

Moltes i molts continuem fen aquesta pregunta. La ciutadania es fa aquesta pregunta.

Tenim un fet objectiu, una realitat frapant:Una mitjana de 70 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles en els últims 5 anys. Dones de tots els estrats socials, dones de diferents cultures, dones mestresses de casa i dones professionals, en efecte dones assassinades pel fet de ser dones i pel seu rol a la societat. No és un col•lectiu exactament, és el 52% de la societat. Imaginem per un moment quina reacció hi hauria si haguessin 70 víctimes d’ETA a l’any. Mobilitzacions a tot l’Estat, els polítics fent mesures d’urgència, un estol de guarda espatlles per els i les amenaçades. Seria inacceptable.

Però d’alguna manera amb les dones assassinades es justifica l’agressió, es normalitza la situació.

Aquests fets demostren que les causes de la violència masclista estan dins mateix de l’estructura de la nostra societat. El que diem societat patriarcal. Una manera de conviure, de socialitzar-nos homes i dones. Les causes es basen en una desigualtat estructural, en una discriminació social, amb un domini dels homes sobre les dones que és acceptat socialment d’una manera o un altre.

És trivialitza, és naturalitza, és justifica. És va als símptomes en comptes d’anar a la malaltia.

Per això és important les declaracions de polítics, dels mitjans de comunicació, dels canvis ja fets en algunes CCAA com Castilla la Mancha.

El llenguatge, una vegada més, és important i rellevant. “La violència familiar” que ha utilitzat la nova ministra de Sanitat, Serveis Social i Igualtat, Ana Mato, no és un error puntual, és una profunda tergiversació d’aquestes causes que porten a 70 dones assassinades a l’any.

També volen canviar la llei estatal aprovada per consens de tots els partits al 2004. Amb l’argument de que continuen els assassinats. Com si la llei pogués parar el que esta incrustat en aquesta societat des de fa segles. La llei potser una eina però no ho atura. Volen tornar a que sigui un fet individual i no un problema social de màxima alerta i de conseqüències dramàtiques per les dones.

El què fa que un home assassini a la seva parella o ex parella no és una violència “pasional” com ha dit Tele5 una vegada més, o no és una agressió “fora de control” com ha dit un criminòleg a TV3. És un home masclista que ha exercit el seu abús de poder, que ha vist la seva masculinitat atacada pel fet que la seva ex dona hagi refet la seva vida lliurament i que a partir d’aquí s’ha vist amb força per atacar i assassinar en aquest cas a l’entorn de la dona. O que no pot suportar que el deixi i continua amb els maltractaments i l’assetjament.

NO VOLEM TORNAR ENRERA

Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan patint maltractaments.

No és utòpic...

Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi econòmica.

El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el motor de canvi.

Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com  un greu problema social.

En canvi:
El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.
Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:
1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Augmenta el retret social cap a la violència masclista, tot i que les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits.
Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes, tornem enrere.
I no volem tornar enrere.

PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
TRENQUEM EL SILENCI!

Barcelona, 16 de gener de 2012