Ruben, compromès amb el feminisme i amb els dones violentades pel masclisme

"Un any posant el dit a la nafra", el varem presentar a la Biblioteca Manuel Arranz del barri obrer del Poblenou, amb el suport de la Llibrería Etcètera. En Ruben Sánchez, autor del llibre, va compartir l'acte amb Glòria Casas i Montserrat Vilà. Aquestes varen ser les meves paraules.  

Varem rebre un correu de un noi que treballava a un lloc d’atenció a víctimes de violència i estava interessat en poder difondre les nostres consignes, el manifest, les enganxines. Volia treballar amb nosaltres per acabar amb la violència masclista.

La Plataforma començava a caminar i era dels primers homes que s’atansava a nosaltres per col·laborar, per fer pinya contra el masclisme, com el factor dins de la societat patriarcal que conforma la base per la discriminació, la manca de llibertat i en masses ocasions la pèrdua de la vida, de les dones. El domini dels homes sobre les dones des de temps ancestrals.

Era el Ruben, l’home que s’estava forjant com a defensor i acompanyant de les dones que pateixen violència masclista.

Devia corre l’any 2005 i ara el 2012 el Rubèn es tot un referent en la lluita del dia a dia per l’eradicació de la violència masclista. Estic molt contenta de poder presentar aquest recull del seu treball compromès en “Un any posant el dit a la  nafra”. Això es el que defineix al Ruben: posar el dit a la nafra. És una veu de denuncia, com ell mateix es defineix Anarco-feminista i home, quina combinació interessant.

Que fa el Ruben en el seu bloc: a partir de les coses més senzilles, a partir de la realitat més punyent, a partir de la seva feina diària d’acompanyament, les analitza, els hi dona la volta, busca la sortida. En cap moment cau en l’autocomplaença de que “ja hem arribat” sinó que sempre busca com anar més lluny, com canviar aquesta camisa de força que no ens deixa avançar en la llibertat de les dones a viure sense violència.

En tot el bloc antimasclista puc trobar un eix molt important: és constructiu. Construeix, dóna camins per sortir de cada túnel on les dones ens encallem en tots els àmbits socials. Treballa fomentant les xarxes socials entre les dones. Prioritza aquesta construcció de xarxa, d’anar totes juntes contra l’enemic principal, a les ideologies de cadascuna. Això fa que el Ruben sigui profundament positiu i revolucionari. Perquè el que fa que siguis revolucionari no es cridar més fort, que també crida, sinó que siguis capaç de fer veure a les persones que tens al costat les causes socials que et fan víctima del sistema, que siguis capaç de transformar la realitat a partir de les petites coses, en una lluita per anar juntes cap un món més solidari i més lliure.

El dit a la nafra demostra que la denuncia d’aquesta realitat no es suficient, es necessària però no suficient. El Ruben esta treballant dins del sistema contra el sistema i això es el que el fa una combinació interessant i positiva.

Necessitem molts anarco-feministes com en Ruben, molts comunistes-feministes, demòcrates-feministes de tot tipus i com els hi vulguem dir. Sobretot necessitem una defensa profunda i compromesa en els drets i per superar les desigualtats reals de les dones.

Ruben, amb el teu dit a la nafra, amb el teu testimoni compromès quotidià, dónes elements pràctics i teòrics d'un nou paradigma de persones en igualtat, dones i  homes, en comunió, iguals i diferents, què representa el futur, el nostre futur d'una societat nova colectiva i veritable civilitzada.

Necessitarem un munt de revolució, social, política, democràtica, cultural, vivencial i de gènere; necessitem de tots aquests aspectes per no quedar coixes com estem i progressar en condicions socials, tecnològiques i de coneixement. L'opressió i l'explotació ha de donar pas a la igualtat dialògica, a la fraternitat i a la llibertat. Això és avui possible i per tant ho aconseguirem.

L’altra dia començàvem a parlar del temes del proper Fòrum contra les violències de gènere d’enguany. I varem parlar de la violència institucional, que ara per ara ens sembla que ens la topem en cada dona que acompanyem. Les companyes de Dones de Vol, que en sabem molt perquè ho han passat en pròpia pell, ho lligaven a treballar la por que paralitza que fa que no puguis reaccionar. (Colòmbia)

El dit a la nafra hi dedica un bon espai a aquesta violència institucional i jo voldria dir-ho en paraules que recullen el post de l’Olympia. Pàgina 113. (Comparació amb Colòmbia). Significativa la gran experiència de les dones colombianes, ara mateix aquests dies amb una delegació d'elles m'explicaven que una de les estratègies establertes que varen operar al 2005 va ser l'encert des del treball de l'olla comunitària, de posar el lema "Haz el amor al miedo", i la d'impulsar una xarxa de cartes que es varen multiplicar a milers, permetent comunicar-se, ajudar-se i fer-se fortes.

Un altre pota molt important que també el dit a la nafra posa en evidencia és la prevenció de la violència des tots els sectors socials. Exemples joves però també els grans que som els que els eduquem i som els seus referents.

Finalitzo amb dues cites...

Alexandra Kollontai al 1921 en una Carta a la Joventut Obrera publicada com “L’amor en la societat comunista” deia: “Si aconseguim que de les relacions d’amor desaparegui el cec, exigent i absorbent sentiment passional; si desapareix també el sentiment de propietat i el desig egoista de “unir-se per sempre al ser estimat”; si aconseguim que desaparegui la petulància de l'home i que la dona no renunciï criminalment al seu ‘jo’, no hi ha dubte que la desaparició de tots aquests sentiments farà que es desenvolupin altres elements preciosos per a l'amor. Així es desenvoluparà i augmentarà el respecte cap a la personalitat de l'altre, el mateix temps que es perfeccionarà l'art de comptar amb els drets dels altres; s'educarà la sensibilitat recíproca i es desenvoluparà enormement la tendència de manifestar l'amor no solament amb petons i abraçades, sinó també amb una unitat d'acció i de voluntat en la creació comuna.”

Emma Goldman: "Qualsevol agosarat intent de fer un gran canvi en les condicions existents, qualsevol noble visió de noves possibilitats per a la raça humana, han estat etiquetats d'utòpics".