dilluns, 11 de març del 2013

Las mujeres plantan cara al capital y al patriarcado

Las mujeres plantan cara al capital y al patriarcado
Montserrat Vilà Planas · SinPermiso.
Cada semana tendría que ser simbólicamente un 8 de marzo. Está bien un día internacional, pero cada vez está más contestada la hipocresía de celebraciones que conviven con la moral y la violencia sistemática institucional del sistema social y político. Cada semana asesinan a mujeres y son hombres los ejecutores. Cada día se agrede psicológica y físicamente a miles de mujeres.
La indignación y rebeldía subyacente en la explosión cívica democrática del 15 de marzo y otros novísimos movimientos sociales, con su exigencia de igualdad y empoderamiento en la plaza pública, nos replantea los códigos en que se ha forjado la lucha de las mujeres y de las reivindicaciones feministas.
Imbricación e interdependencia entre el patriarcado y el capitalismo.
El patriarcado y el capitalismo, en la medida que configuran sistemas sociales con su código ético y moralidad imperante, es importante reconocer que su nacimiento corresponde a épocas muy distintas.
A medida que las etapas históricas se suceden se han yuxtapuesto y complementado de una forma inseparable en sus distintos modos de producción y correspondientes a situaciones sociales concretas. El patriarcado hunde sus raíces en los siglos de la antigüedad, con la agricultura y la propiedad privada, para incardinarse y pervivir con muy buena sintonía en la contemporánea sociedad burguesa capitalista de la “libertad, igualdad, fraternidad”. Conceptos revolucionarios de gran calado que casualmente excluyen en la práctica real y en la moral al 51% de la población mundial, formada por las personas y ciudadanas mujeres.
Es Andrea D’Atri quien en su artículo “Feminismo y marxismo: más de 30 años de controversias”1 empieza con la cita: “Una revolución no es digna de llamarse tal si con todo el poder y todos los medios de que dispone no es capaz de ayudar a la mujer –doble o triplemente esclavizada, como lo fue en el pasado- a salir a flote y avanzar por el camino del progreso social e individual”  de León Trotsky 2.
Cien años después de la revolución del octubre soviético, con la demolición de los iconos machistas de la Familia patriarcal y burguesa, con la igualdad en el trabajo para la mujer, su derecho unilateral al divorcio y al aborto, su potestad como persona sin depender del padre, esposo, hermano o hijo, su persecución implacable de la trata y el proxenetismo, con la separación del Estado y de la Iglesia, además de la denuncia de la moral teñida de paternalismo, asistimos a la involución de este ambicioso cambio para las mujeres. En nuestro S. XXI el patriarcado existe y vive en todas las instituciones y políticas del mercado capitalista de la propiedad privada.
Una moral jerarquizada por la masculinidad hegemónica.
La conciencia y moral dominante impone los valores de la sociedad patriarcal como algo normal, consustancial a la vida, ancestral y eterno, inamovible.
Ha habido un gran avance en la conciencia ciudadana, al considerar de dominio público y político todos los agravios que conciernen a la real desigualdad entre los hombres y las mujeres, en particular en pasar del dominio privado, familiar e intimo, al publico. La actual concepción sobre la violencia de género incluso se ha traducido en  leyes y medidas con el objetivo de atajarla, o al menos si no resolverla avanzar en limitarla.
Nos encontramos frente a cada medida, ley y procedimiento que defiende los derechos de las mujeres como personas, una contra reacción pública, notoria y lamentablemente muchas veces exitosa, que concita un amplio consenso entre las personas que deben aplicarla y los agresores. A menudo las mujeres que deciden denunciar a sus torturadores, no encuentran el apoyo necesario para su recuperación, chocan con esta moral imperante, que trivializa, normaliza el ataque recibido, sufriendo una victimización secundaria de parte de la sociedad y las instituciones.
En nombre de la igualdad de derechos y la no discriminación de los hombres con las mujeres, o la falta de recursos acrecentada con la crisis económica, nos encontramos a diecisiete años de la Plataforma de Acción de la IV Conferencia mundial sobre la mujer de Beijing5, a ocho años de la promulgación de la Ley integral de medidas, que se impone en los hechos la impunidad de los hombres en todos los ámbitos cívicos y legales. Incluso se está produciendo el contrasentido de que bufetes de abogados/as que defienden a las mujeres en temas de violencia de género, pasen a defender a los hombres agresores por la simple razón de quien posee la capacidad y solvencia económica.
Se genera una acusación en los medios que generalizan sobre denuncias falsas que las mujeres utilizan a su favor las leyes, a pesar de que son un escueto 0,1% 3. La realidad es la inmensa cantidad de sobreseimientos dictados en los juzgados de violencia sobre la mujer (en 2010 23.772 un aumento del 137% respecto 2005)3, la falta de órdenes de protección, la imposición de la guardia compartida en casos de violencia. En fin, la víctima, la mujer, es víctimizada, no se la escucha, se le niega credibilidad, y sigue discriminada negativamente frente al hombre agresor.
La educación en la transmisión de valores desde la familia y desde la escuela, se complementan con la prédica de la jerarquía eclesiástica y los contenidos de los medios de comunicación en manos de los poderes públicos.
Venimos de una etapa de la humanidad en que hay un pacto implícito de los hombres de dejar fuera de las decisiones de la organización social al género femenino, a las mujeres. Hombres y mujeres estamos dentro de esta forma de relacionarnos. Se ha normalizado que así sea, y en el imaginario popular todavía se vive el "siempre ha sido así”.
La jerarquización del poder económico y político conforma el núcleo ideológico de la moral en la que viven las mujeres y los hombres. Los roles los impone este poder y estructura social basada en la dominación patriarcal. Jerarquización que liga con los intereses del capital que la aprovecha para la explotación del 99% de la población, sean hombres o mujeres. 
La pobreza tiene rostro de mujer.
Una parte substancial de la explotación del trabajo se basa en la degradación general de las condiciones laborales y de vida, en particular se ceba a fondo en las mujeres.
La crisis económica aumenta escandalosamente la desigualdad salarial entre mujeres y hombres. La brecha salarial ha pasado de 28 a 29,1 puntos porcentuales. Una mujer tiene que trabajar 62 días más que un hombre para lograr la misma retribución.
En esta época de crisis se equilibra la tasa de paro entre los dos sexos, porque parte de una situación desequilibrada en cuanto a población activa en el mercado laboral. En 2012 todavía supera en 2 millones la masculina respecto a la femenina. Si la tasa de actividad fuera similar, la tasa de desempleo femenino sería de un 37%.
Las mujeres suponen ya el 46,8% de la población asalariada, aunque solo el 40,9% de la población asalariada a tiempo completo.
La pobreza tiene rostro de mujer. Las mujeres suponen el 69,5% de la población asalariada con ingresos inferiores al Salario Mínimo Interprofesional pero solo suponen el 26% de la población que gana más de 8 veces el SMI.
No sólo la desigualdad salarial también las dificultades en el acceso y condiciones laborales, la segregación sectorial y ocupacional, o la especial incidencia en la empleabilidad de las mujeres de la ausencia de políticas favorecedoras de la corresponsabilidad y medidas de conciliación entre tiempo de trabajo y tiempo de vida, constituyen manifestaciones evidentes de la persistencia de la desigualdad hacia las mujeres en nuestra sociedad. (Informe secretaria confederal de CCOO. Nov.2012)4.
Esta discriminación salarial se extiende en las condiciones laborales y en las expectativas de responsabilidades profesionales. Cuando pasamos de las categorías más bajas al capataz, de la administrativa al jefe, de la enfermera al médico, de la ejecutiva a los gerentes y consejeros delegados, hay una pirámide infernal donde las mujeres son la base de muchas profesiones y espacios de acción, pero son excluidas sin compasión en la dirección de las empresas, de los partidos y en general de todos los aspectos políticos de la sociedad.
La violencia machista no es biológica.
El sistema capitalista ha sostenido la sumisión de las mujeres cuando no hay ninguna prueba científica ni necesidad vivencial que lo justifique.
En todas las esferas sociales desde Aristóteles a nuestros días el argumento biológico de diferencias entre los sexos masculino y femenino ha sido la estrella que ha guiado a sabios y poderosos.
En este sentido la revolución industrial, las nuevas tecnologías, todos los adelantos del último siglo han ayudado a demostrar la falsedad de que las diferencias biológicas justifiquen la discriminación y la situación de ciudadanas de segundo orden, incluso la negación de ciudadanas (en el Vaticano, en Bután, en Arabia Saudí todavía no pueden votar les han prometido en 2015,…), en el siglo XXI.
El género femenino como construcción social, con los roles marcados en cada paso de nuestras vidas, de cómo nos hemos de relacionar, de cómo hemos de amar, de qué proyecto de vida hemos de desempeñar, va unido a cómo ha de ser la masculinidad hegemónica, es decir, de cómo se han de comportar los varones.
La desigualdad sí interesa a una minoría dominante. Los dueños del capital, de las finanzas, de las empresas y de las iglesias, aprovechan para su interés de castas minoritarias la injusta desigualdad fruto de la dominación de género de los hombres sobre las mujeres.
La lucha de las mujeres que nos han precedido, los logros conseguidos a todos los niveles públicos y privados, en la educación, en el trabajo, en la política, han demostrado que las mujeres somos parte de la humanidad y como tales hemos de poder estar en los lugares de decisión y hemos de poder vivir sin discriminaciones y desigualdades con respecto a los varones.
“Eres mía”
La violencia estructural y violencia institucional reside en todos los ámbitos sociales públicos y privados.
Esta violencia institucional y empresarial hacia las mujeres tiene su otra cara de la moneda en la extendida violencia de género con la que los hombres agreden, torturan y asesinan a las mujeres, al grito de “eres mía”. La mujer aún es una propiedad más del hombre en la sociedad y moral capitalista patriarcal.
Necesitamos un cambio profundo en la sociedad colectivamente, en las relaciones entre mujeres y hombres, que revertirá en cambiar la jerarquía imperante entre dominantes y oprimidos.
En el plano del patriarcado que afecta a mujeres y hombres, los hombres también sufren la opresión de la jerarquía machista. Todos los colectivos de mujeres que están luchando por cambiar este sistema para la emancipación de las mujeres han de formar parte de este futuro, de una nueva manera de organizar la sociedad en otro sistema.
Este 8 de marzo, Día Internacional de la mujer trabajadora, los lemas han oscilado entre el derecho a la igualdad en el trabajo hasta contra el patriarcado y el capitalismo, por la revolución feminista ya, y defensa de desobediencia feminista. La emancipación de la mujer se inscribe, en esta crisis y en la globalización, entre los factores básicos para romper y superar el capitalismo con su transmisión patriarcal. La revolución social y de la mujer necesitan actuar estrechamente unidas para vencer.      
Volviendo a Andrea D’Atri 6 cita: "Sin Feminismo no hay Socialismo", y explica: "¿Quién es socialista y no es feminista, carece de amplitud, pero quien es feminista y no es socialista carece de estrategia (Louise Kneeland, 1914) y continua ... es decir, se vinculará la lucha de las mujeres con una lucha por un cambio social que ponga este sistema patas arriba, porque está basado en una minoría de parásitos que explotan a la mayoría de la humanidad, de las que las más afectadas son las mujeres ... de mil trescientos millones de pobres que hay en el mundo, el 70% son mujeres y niñas ... ".
Conciencia de las necesidades de transformación y de subvertir las situaciones sociales de domínio y opresion.
Cuando los diferentes grupos de mujeres jóvenes analizan y reflexionan en las plazas públicas las causas de esta violencia estructural que oprime a la mitad de la población, va a las raíces del sistema, del sistema patriarcal, pero también del sistema capitalista que lo sustenta. Incluso las reivindicaciones políticas y sociales por la libertad de las mujeres a vivir en un mundo libre de violencia, piden un cambio social profundo. Este cambio social entronca con otros movimientos que también lo demandan.
Las mujeres estamos en todos los movimientos y la lucha es transversal en todos los sectores sociales, por lo tanto cualquier revolución del cambio social se hará con las mujeres como componentes e impulsoras fundamentales o no se hará.
La transformación social implica unas bases materiales, económicas, políticas, culturales y vivenciales que afectarán y permitirán un estadio superior, diferente, para dar el paso a una igualdad real basada en el diálogo, consenso y respeto mutuo entre los géneros. 10.03.2013
Notas:
(1)          Andrea D’Atri. Feminismo y Marxismo: más de 30 años de controversias. Noviembre 2004.
(2)          León Trostky. La Revolución traicionada.
(3)          Fuente: Consejo General del Poder Judicial.
(4)          Crisis y discriminación salarial de género, CCOO
(6)          Andrea D’Atri. http://www.scielo.org.ve/pdf/rvem/v14n33/art09.pdf

Montserrat Vilà Planas es presidenta de la Plataforma Unitaria contra las Violencias de Género de Cataluña

dijous, 7 de març del 2013

"Treu-te la bena"


Més de 70 dones assassinades cada any a l’estat. Prou agressions!
La violència de gènere no és un problema personal, ens afecta a totes i a tots!
8 de Març. Dia de les Dones Treballadores.
Jornada solidària a Barcelona. Sis punts de recollida de donatius pel Programa Trenquem el Silenci. Més info a www.violenciadegenere.org

dijous, 14 de febrer del 2013

Principal factor de risc “ser dona”



A l'acte del #Vday, el 14 de Febrer. Un dia en que també s'ha estès una immesna mobilització arreu de les ciutats del món, anomenada Mil milions "ballem contra la violència de gènere".
Allà a la Plaça de la Catedral de Barcelona ha estat la Plataforma contra les violències de gènere. Passo el meu minut i mig de parlament.
Principal factor de risc “ser dona”. El nostre repte, una fita cabdal per a la Humanitat en els propers anys, es què... Les dones hem de passar de factor de risc a factor d'igualtat, sense opressions ni explotació.
 Esfereïdors son els informes, les xifres i testimonis de les persones que ajuden a la recuperació de les dones que són violades a Barcelona, a Catalunya i arreu del món.
Perquè és la societat patriarcal en que vivim que trivialitza, amaga, no compren, permet i és còmplice de la violència sexual incrustada en aquesta cultura, en aquest sistema social i moral que impera, i que hem de canviar.
El segle XXI ha de ser el de l’eradicació de la violència de gènere. Aquesta violència dels homes contra les dones és la xacra que hem de guarir i extirpar per a un món en igualtat.
La violència sexual està a tots els estrats de la societat:
Violència sexual, assetjament sexual a la feina, en la trata en finalitat d’explotació sexual forçada, en les relacions de parella, en les institucions d’estudi, de lleure, d’esport, a les forces de seguretat i evidentment als conflictes armats.
"Las leyes son como las mujeres, están para violarlas"--, el president del Consell General de la Ciutadanía a l’Exterior, José Manuel Castelao Bragaño, ha hagut de dimitir per aquesta frase.
Aquesta “naturalitat” permesa forma part de la violència que pateixen les dones a la nostra societat.
Si ens fixem en les noticies del món veiem com es transformen en crims dels més esgarrifosos.
Com Malala Yousufzai, de 14 anys, la nena pakistani atacada i greument ferida per defensar l’educació de les nenes...
A la India l’estudiant de 23 anys cruelment assassinada per la violació de sis homes en un bus...
A Estats Units, el senador Todd Akin diu que el “cos d’una dona té maneres d’evitar un embaràs quan és violada”, donant la responsabilitat a la víctima; cridem ben fort “Només hi ha un culpable: l’agressor!!!”. Mentre, les soldats nord-americanes són violades per companys del cos i no són defensades pels seus superiors.
A Mèxic sis turistes espanyoles han esta violades, però també aquí a Catalunya,
Un 12,2% de dones pateixen agressions sexistes.
A finals de 2012 dues dones varen ser violades al metro d’Alfons X a Barcelona. A l’Abril de 2011 una dona a Palamós.
I un llarg etcètera...
PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
ERADICACIÓ DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA AL SEGLE XXI!!!! IGUALTAT!!!!
Barcelona, 14 de febrer de 2013

divendres, 16 de novembre del 2012

La credibilitat a les dones en el 8è Fòrum Contra les Violències de Gènere



És natural que cada any morin assassinades unes 70 dones per violència masclista? No pot ser. Tu no ho vols. Entre tothom podem evitar-ho. TU POTS!
Tu també pots ajudar a TRENCAR EL SILENCI: Llibertat de les dones a viure sense violència!
15, 16 i 17 de novembre el 8è Fòrum Contra les Violències de Gènere, amb el 5è Fòrum Europeu, organitzat per la Plataforma Contra les Violències de Gènere.
Presentació feta ahir al Fòrum.
Bon dia amigues, donem per començat el V Fòrum Europeu que obre aquests tres dies on l’Espai Francesca Bonnemaison esdevé un lloc per poder reflexionar i posar en comú les nostres experiències quotidianes, les nostres petites i alhora grans conquestes en la lluita per eradicar la violència masclista. 
La feina de totes vosaltres durant tot l’any es cristal·litza en els més de 40 actes que durem a terme en aquests tres dies.
I és possible per la xarxa que hem anat construint i que anirem alimentant perquè les més joves agafin la torxa.
L’objectiu que des de fa deu anys ens uneix, és impulsar aquest moviment social per la no violència vers les dones, perquè tothom TRENQUI EL SILENCI!
I la lluita és complexa, ens trobem amb moltes barreres, és un tema que socialment es vol evitar, es vol amagar el cap sota l’ala. Es minimitza, es normalitza, es veu com un succés aïllat i no com un corcó dins mateix de les entranyes de la societat.
Aquest dies una voluntària fen carpetes deia, com es que amb el suïcidi de dos persones per el desnonament de la vivenda, per sort els jutges, els bancs, fins i tot el govern, reacciona i vol posar-hi remei a la alarma social generada... i en canvi cada anys moren més de 70 dones i no es crea alarma. Fins i tot els nostres jutges i molts àmbits de la societat posen en entredit que hi hagi violència masclista?.
Estem en un moment de canvis socials compulsius i hem de fer fort aquest moviment social contra la violència a les dones, perquè els canvis siguin per fer un món sense violència, un món on les dones puguin viure tranqui-les i amb llibertat.
Per això enguany hem volgut que les reflexions del Fòrum giressin al voltant de Credibilitat a les dones! Llibertat de les dones a viure sense violència!
És natural que cada any morin assassinades unes 70 dones per violència masclista?
Què vol dir ordre de protecció? Què vol dir donar la custodia a un pare que maltracta?
Què passa quan una dona decideix demanar suport a la societat, a les seves institucions?
Què passa més enllà de les lleis?
Què vol dir la por que paralitza? A qui dóna poder?
En el Fòrum dialoguem sobre aquestes preguntes que ens fem en el nostre dia a dia. Cerquem l' evidencia del perquè més de 2 milions de dones a Espanya pateixen violència masclista. I quan demanen suport sovint no se les creu, se les victimitza i tracta amb morbo.
Adolescents, dones i homes compartirem el Fòrum per posar llum a les nostres preguntes, però sobretot per trobar les eines per poder canviar les actuals relacions de poder sobre les dones que fan que sigui possible aquestes violències ancestrals sobre la meitat del gènere humà que som les dones.
Aquí restarem avui amb el treball dels grups on arribarem a conclusions sobre tres temes punyents: La trata amb finalitat de prostitució forçada. Les violències més enllà de les lleis i Vèncer la por és possible. A la tarda debatrem sobre la violència sexual sobre les dones com eina de poder i acabarem amb veien quines estratègies s’estan donant a Europa per la igualtat i contra la violència.
El divendres 16 i el dissabte 17 tenim un reguitzell d’actes, tallers, xerrades on posarem sobre la taula els temes més candents.
El dissabte tenim en compte el moment d’eleccions al parlament de Catalunya convidem a les representants dels Partits que estan adherits a la Plataforma, en una trobada on els hi preguntem:
 Essent les dones la meitat de la població, amb la consideració que ha d’haver una igualtat real i una societat lliure de violència masclista:
- Per què els maltractes i les morts, la desigualtat en el treball i en la salut, segueixen mostrant què és un tema tabú?
- I per què actuem com si no hi hagués possibilitat pràctica de resoldre-ho?
A la cloenda comptarem amb la Carme Sansa, la Vicky Peña, i la Lidia Pujol, tres dones del món del teatre i la cançó que ens acompanyaran junt amb les Dones de Blanc per dir ben fort el nostre lema
PROU AGRESSIONS! TRENQUEM EL SILENCI!
I el 25 de novembre és el dia internacional per la no violència a les dones, sortirem a les 18:00h de Canaletes fins la plaça Sant Jaume per cridar ben fort: Prou agressions contra les dones! Trenquem el silenci!
Comencem el Fòrum!!!

Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere Rambla de Santa Mònica, 10 08002 Barcelona Telèfon: 627.398.316 Email: prouviolencia@pangea.org; Web: prouviolencia
Ilustració de Roser Pineda.

dijous, 19 d’abril del 2012

Els hi devem a les dones assassinades... prevenir la violència!

Homenatge a les dones a la Pl. Sant Jaume · 16 d'abril de 2012.
Junt amb les dones de la Marxa Mundial que expressarem el seu sentiment i demandes, vaig exposar:
No volem tornar enrere.
Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan patint maltractaments.
Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi econòmica.
Campanyes de sensibilització
En els pressupostos de l’Estat s’ha retallat un 70% els recursos contra la violència de gènere.
Des de la presidenta del Consejo General del Poder Judicial, Inmaculada Montalban ho veuen amb preocupació.
Mentre les dones continuen sent assassinades, 14 en aquests mesos, tres a l’últim mes.
Al 2011 s’han registrat 134.002 denuncies, unes 367 cada dia.
En aquest panorama el Ministerio de Sanidad, considera que les campanyes de sensibilització no calen. El CGPJ considera que són efectives.
El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el motor de canvi.
Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com  un greu problema social.
 En canvi:
El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.
Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:
1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes, tornem enrere.
14 d’abril aniversari de la República. Aniversari del dret a vot per les dones a l’Estat espanyol. Clara Campoamor va vèncer totes les resistències de les Corts republicanes i va aconseguir que les dones passessin a ser subjectes amb decisió a la societat.
Després de 81 anys, malauradament encara hem de lluitar contra aquesta violència institucional que no escolta a les dones, que permet la discriminació en l’àmbit laboral, que no dóna prous recursos per acabar amb aquest greu problema social.
El dimecres 18 anem ens han cridat a una Compareixença al Parlament de Catalunya. Anirem allà amb la veu de les dones que acompanyem. 
I no volem tornar enrere.
PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES! TRENQUEM EL SILENCI!

dimarts, 17 d’abril del 2012

Ruben, compromès amb el feminisme i amb els dones violentades pel masclisme

"Un any posant el dit a la nafra", el varem presentar a la Biblioteca Manuel Arranz del barri obrer del Poblenou, amb el suport de la Llibrería Etcètera. En Ruben Sánchez, autor del llibre, va compartir l'acte amb Glòria Casas i Montserrat Vilà. Aquestes varen ser les meves paraules.  
Varem rebre un correu de un noi que treballava a un lloc d’atenció a víctimes de violència i estava interessat en poder difondre les nostres consignes, el manifest, les enganxines. Volia treballar amb nosaltres per acabar amb la violència masclista.
La Plataforma començava a caminar i era dels primers homes que s’atansava a nosaltres per col·laborar, per fer pinya contra el masclisme, com el factor dins de la societat patriarcal que conforma la base per la discriminació, la manca de llibertat i en masses ocasions la pèrdua de la vida, de les dones. El domini dels homes sobre les dones des de temps ancestrals.
Era el Ruben, l’home que s’estava forjant com a defensor i acompanyant de les dones que pateixen violència masclista.
Devia corre l’any 2005 i ara el 2012 el Rubèn es tot un referent en la lluita del dia a dia per l’eradicació de la violència masclista. Estic molt contenta de poder presentar aquest recull del seu treball compromès en “Un any posant el dit a la  nafra”. Això es el que defineix al Ruben: posar el dit a la nafra. És una veu de denuncia, com ell mateix es defineix Anarco-feminista i home, quina combinació interessant.
Que fa el Ruben en el seu bloc: a partir de les coses més senzilles, a partir de la realitat més punyent, a partir de la seva feina diària d’acompanyament, les analitza, els hi dona la volta, busca la sortida. En cap moment cau en l’autocomplaença de que “ja hem arribat” sinó que sempre busca com anar més lluny, com canviar aquesta camisa de força que no ens deixa avançar en la llibertat de les dones a viure sense violència.
En tot el bloc antimasclista puc trobar un eix molt important: és constructiu. Construeix, dóna camins per sortir de cada túnel on les dones ens encallem en tots els àmbits socials. Treballa fomentant les xarxes socials entre les dones. Prioritza aquesta construcció de xarxa, d’anar totes juntes contra l’enemic principal, a les ideologies de cadascuna. Això fa que el Ruben sigui profundament positiu i revolucionari. Perquè el que fa que siguis revolucionari no es cridar més fort, que també crida, sinó que siguis capaç de fer veure a les persones que tens al costat les causes socials que et fan víctima del sistema, que siguis capaç de transformar la realitat a partir de les petites coses, en una lluita per anar juntes cap un món més solidari i més lliure.
El dit a la nafra demostra que la denuncia d’aquesta realitat no es suficient, es necessària però no suficient. El Ruben esta treballant dins del sistema contra el sistema i això es el que el fa una combinació interessant i positiva.
Necessitem molts anarco-feministes com en Ruben, molts comunistes-feministes, demòcrates-feministes de tot tipus i com els hi vulguem dir. Sobretot necessitem una defensa profunda i compromesa en els drets i per superar les desigualtats reals de les dones.
Ruben, amb el teu dit a la nafra, amb el teu testimoni compromès quotidià, dónes elements pràctics i teòrics d'un nou paradigma de persones en igualtat, dones i  homes, en comunió, iguals i diferents, què representa el futur, el nostre futur d'una societat nova colectiva i veritable civilitzada.
Necessitarem un munt de revolució, social, política, democràtica, cultural, vivencial i de gènere; necessitem de tots aquests aspectes per no quedar coixes com estem i progressar en condicions socials, tecnològiques i de coneixement. L'opressió i l'explotació ha de donar pas a la igualtat dialògica, a la fraternitat i a la llibertat. Això és avui possible i per tant ho aconseguirem.
L’altra dia començàvem a parlar del temes del proper Fòrum contra les violències de gènere d’enguany. I varem parlar de la violència institucional, que ara per ara ens sembla que ens la topem en cada dona que acompanyem. Les companyes de Dones de Vol, que en sabem molt perquè ho han passat en pròpia pell, ho lligaven a treballar la por que paralitza que fa que no puguis reaccionar. (Colòmbia)
El dit a la nafra hi dedica un bon espai a aquesta violència institucional i jo voldria dir-ho en paraules que recullen el post de l’Olympia. Pàgina 113. (Comparació amb Colòmbia). Significativa la gran experiència de les dones colombianes, ara mateix aquests dies amb una delegació d'elles m'explicaven que una de les estratègies establertes que varen operar al 2005 va ser l'encert des del treball de l'olla comunitària, de posar el lema "Haz el amor al miedo", i la d'impulsar una xarxa de cartes que es varen multiplicar a milers, permetent comunicar-se, ajudar-se i fer-se fortes.
Un altre pota molt important que també el dit a la nafra posa en evidencia és la prevenció de la violència des tots els sectors socials. Exemples joves però també els grans que som els que els eduquem i som els seus referents.
Finalitzo amb dues cites...
Alexandra Kollontai al 1921 en una Carta a la Joventut Obrera publicada com “L’amor en la societat comunista” deia: “Si aconseguim que de les relacions d’amor desaparegui el cec, exigent i absorbent sentiment passional; si desapareix també el sentiment de propietat i el desig egoista de “unir-se per sempre al ser estimat”; si aconseguim que desaparegui la petulància de l'home i que la dona no renunciï criminalment al seu ‘jo’, no hi ha dubte que la desaparició de tots aquests sentiments farà que es desenvolupin altres elements preciosos per a l'amor. Així es desenvoluparà i augmentarà el respecte cap a la personalitat de l'altre, el mateix temps que es perfeccionarà l'art de comptar amb els drets dels altres; s'educarà la sensibilitat recíproca i es desenvoluparà enormement la tendència de manifestar l'amor no solament amb petons i abraçades, sinó també amb una unitat d'acció i de voluntat en la creació comuna.”
Emma Goldman: "Qualsevol agosarat intent de fer un gran canvi en les condicions existents, qualsevol noble visió de noves possibilitats per a la raça humana, han estat etiquetats d'utòpics".

El dit a la nafra a Etcètera

Fotografia realitzada per FranJ, gràcies!!

Ja teniu "Un any posant el dit a la nafra?" Doncs ja ho sabeu, gaudiu-ne d'un per Sant Jordi. L'autor, en Ruben Sanchez ens ho explica al seu bloc.

Ahir a les 19h (va ser divendres 13), a la Biblioteca Manuel Arranz del barri obrer del Poblenou, i gràcies al suport de la Llibrería Etcètera, hem realitzat la segona presentació del llibre, "Un any posant el dit a la nafra", un treball per sensibilitzar encara més i arribar a més públic que amb el bloc antimasclista, que segueix amb una mitjana de 1000 visites al mes i pujant...
En aquesta ocasió Glòria Casas i Montserrat Vilà m'han acompanyat en l'acte de presentació, amb aportacions interessants sobre el llibre, el bloc i la lluita contra les violències masclistes. 
Moltes Gràcies companyes!!! 
Glòria Casas, activista feminista i doctoranda a la Universitat de Laussane ( Suïssa) ha explicat com ens vam conèixer, en el context d'una col·laboració en una investigació d'Antígona,  i ha destacat la crítica que des d'aquest bloc antimasclista i feminista, dins del sistema, però contra el mateix i la seva violència, des d'una perspectiva anarcofeminista i amb un llenguatge clar i contundent. També ha destacat la importància, dels marcs legals,  són molt necessaris per tenir un suport per realitzar canvis profunds en les estructures i institucions socials si volem avançar cap a un món més just i igualitari. Ha emfatitzat que molts dels textos són denúncia, "d'una energia inagotable", realitzada des de l'anàlisi , el respete i el cor, i també destaca com altres textos esperançadors mostren que la lluita és l'únic camí. Ha finalitzat amb la lectura del poema "Denuncio".
Montserrat Vilà, activista feminista i coordinadora de la PlataformaUnitària contra les violències de gènere, ha iniciat la seva intervenció amb el email que vaig enviar el passat 2005 per difondre al serveis la seva tasca i sensibilitzar...i com havia estat l'evolució dins del món social i de l'antimasclisme. També com el bloc donava veu a dones supervivents de la violència masclista, i que la violència institucional serà l'eix del VIII Fòrum contra les violències de gènere el proper novembre 2012, perquè és necessari trencar el silenci. Ha comentat com les dones a colombia, combaten el pànic i la violència d'Estat, la paramilitar, ...amb el simbolisme i el poder de les paraules: "Hazle el amor al miedo", com a fòrmula per construir autodefensa, i continuar fent xarxes...una de les nostres millors eines. Ha finalitzat amb dues cites, una de Aleksandra Kolontái i una altra d'Emma Goldman.
33 persones han participat com a públic actiu, amb aportacions i reflexions al final de la presentació, destacant la importància de visibilitzar la violència psicològica, com lluitar contra el model de masculinitat tradicional, o per on començar a atacar la violència institucional,...entre altres aspectes, sobretot que la recuperació és possible.


El llibre "Un any posant el dit a la nafra", de preu 13'50 euros, i està a la venda a la llibrería Pròleg i a la llibrería Etcètera, i estarà a les dues corresponents parades que el proper 23 d'abril estan organitzant per la diada de Sant Jordi.
Pròleg: c/Sant Pere més alt nº46 ( metro urquinaona) 
Etcètera: c/llull nº203 (metro poblenou)