Junt amb les dones de la Marxa Mundial que expressarem el
seu sentiment i demandes, vaig exposar:
No volem tornar enrere.
Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que
haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan
patint maltractaments.
Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de
relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a
la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en
valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les
dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm
la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura
fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un
estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi
econòmica.
Campanyes de sensibilització
En els pressupostos de l’Estat s’ha retallat un 70% els
recursos contra la violència de gènere.
Des de la presidenta del Consejo General del Poder Judicial,
Inmaculada Montalban ho veuen amb preocupació.
Mentre les dones continuen sent assassinades, 14 en aquests
mesos, tres a l’últim mes.
Al 2011 s’han registrat 134.002 denuncies, unes 367 cada
dia.
En aquest panorama el Ministerio de Sanidad, considera que
les campanyes de sensibilització no calen. El CGPJ considera que són efectives.
El rebuig social és del tot necessari per eradicar la
violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el
motor de canvi.
Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5%
de la societat considera la violència de gènere com un greu problema social.
En canvi:
El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la
seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.
Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:
1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial
gravetat al llarg de la seva vida.
Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als
progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia
del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de
casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes,
tornem enrere.
14 d’abril aniversari de la República. Aniversari del dret a
vot per les dones a l’Estat espanyol. Clara Campoamor va vèncer totes les
resistències de les Corts republicanes i va aconseguir que les dones passessin
a ser subjectes amb decisió a la societat.
Després de 81 anys, malauradament encara hem de lluitar
contra aquesta violència institucional que no escolta a les dones, que permet
la discriminació en l’àmbit laboral, que no dóna prous recursos per acabar amb
aquest greu problema social.
El dimecres 18 anem ens han cridat a una Compareixença al
Parlament de Catalunya. Anirem allà amb la veu de les dones que
acompanyem.
I no volem tornar enrere.
PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES! TRENQUEM EL SILENCI!
