Calor humà per la plataforma, les seves treballadores i voluntàries

Taller noies al 7è Fòrum de 2011.

Estimades amigues totes. Aquest 27 de gener seguim sense tenir les claus de la seu de la Plataforma, ni podem disposar de l'espai per treballar-hi. En canvi puc compartir amb vosaltres que aquests mes i mig en ha portat a enfortir els llaços entre les Entitats i les voluntàries de la Plataforma. És un èxit de totes.
Mentre l'espai de la nostra seu queda buit i sense activitats, tot d'Entitats han ofert el seu suport, calor humà, i medis perquè els projectes en que estem immerses seguissin endavant. Entre els suports personals, per telèfon i per carta hi ha els de moltes patrones i Entitats que formen part de la FMAC. Tothom ens ha tramès la consideració de que era fora de lloc el trobar-se en aquesta situació i mètodes. Som el mig de la confecció de projectes i és un moment força delicat. Tothom ho ha vist. Sense aquest suport, solidaritat i acolliment ens haguéssim desanimat i uns quants projectes importants podien haver caigut. Això vol dir que fins i tot sense les claus estic contenta de totes vosaltres i de la missió de la plataforma. L'eradicar la violència masclista contra les dones està per sobre de picabaralles i de fets que no corresponen ni als valors de la plataforma ni als de defensa dels drets de les dones per la seva emancipació. És ben clar que rebutgem i volem superar tant el patriarcat, com la masculinitat hegemònica tal com s'expressa avui en dia. Al masclisme no li oposem l'hembrisme que mal propaga en Quim Monzó, sinó un concepte nou de dona i home en diàleg i igualtat.
Aquest relat començà com un malson el passat 19 de desembre, quan ens varen canviar el panys de la nostra seu. De qui ha estat el no diàleg, la imposició, l'agressió, i qui n'ha estat víctima? Com es defensa el bon fer de les dones, el tarannà dialògic amb el consens, i el treball de les quatres persones contractades amb els projectes de la plataforma, a banda de la immensa aportació en treball de las voluntàries i voluntaris?
El relat els seguirem escrivint aquesta tarda al plenari de la plataforma. Ara us faig a mans informació, uns suports i una mediació, que han coronat l'ampli suport generalitzat que heu fet totes les Entitats, amb la demanda de que la Plataforma pogués fer ús i disposar de la seva seu i de que ens tornessin les nostres claus.
La primera es el resum de la plataforma de l'entrevista amb la UGT. La segona de la casa de totes, de Ca la Dona. També tenim el compromís de l'Ajuntament a través de la Regidora de compromís amb el bon fer i la necessitat de la plataforma de disposar de seu per treballar-hi.

Carta de la Plataforma:

Benvolgudes i benvolguts.

Avui dia 25, ens hem reunit amb la cap de gabinet de la UGT, Laura Pelay i el gerent, Josep Maria Violant, per tal de tramet-te’ns la proposta d’un local per la Seu de la Plataforma, seguint en la línia de la mediació.

Consisteix en fer cessió, per mitjà d’un conveni, d’un despatx a l’edifici propietat de la UGT a Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Veuríem els detalls de la cessió en quan l’Assemblea plenària de la Plataforma ho posi en consideració. La UGT tramet que encara que s’han comès errors, ara s’ha de desencallar la situació.

Per la nostra part hem plantejat:

1)    Que la UGT faci mediació perquè, mentre es resol l’assumpte, ja sigui amb la proposta d’UGT, o amb d’altres que puguin sorgir de la negociació amb l’Ajuntament, la FMAC ens torni les claus i puguem treballar a la nostra seu. La UGT s’ha compromès a trametre la proposta a FMAC, posant un termini per la negociació; però no han assegurat el bon fi sobre l’acceptació per part de la Fundació.

2)     Estem agraïdes de la mediació de la UGT, d’oferir-se a trobar una solució amb una oferta d’espai. Els hi contestarem tan bon punt el plenari digui què en pensa.

3)     Hem de tenir en compte que la Plataforma és unitària i això cal que es reflecteixi en l’espai de treball i de la seu; aquest ha de ser acollidor i neutral per a totes les entitats i dones. L’actual seu de la Plataforma de Junta de Comerç, cedida per una institució com és l’Ajuntament de la nostra ciutat, compleix aquests requisits de seu unitària, plural i de neutralitat. L’acord que ens proposa la UGT l’hem de discutir al plenari de la Plataforma. A més, l’acord que adoptéssim ha de basar-se en un diàleg entre les tres parts implicades que varen fer l’acord fa sis anys.

4)    Continuarem les negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona. La Plataforma des de la seva constitució, és una Associació plural, en la qual s’agrupen 101 entitats de moltes tendències i ideologies diferents. La Plataforma pels seus valors, compromís i treball, reconeguts per les dones, les entitats i la societat, ha adquirit un reconeixement públic que entre totes hem de posar-lo al servei de la causa de les dones. Ens unim totes les entitats decidides a eradicar la violència de gènere contra les dones. Precisament aquí radica la seva força.

Us convoquem al plenari de divendres 27 de gener a les 18,30 a la Sala Gran (3a planta) del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, C/ Sant Pere més baix, 7, on arribarem a un acord al respecte. Preguem confirmació d'assistència.

Us recordem l’ordre del dia:

-    Renovació dels càrrecs de la junta
-    Noves adhesions
-    Balanç econòmic 2011
-    Projectes 2012
-    Situació de la seu de la Plataforma

PD. Us fem a mans la carta de suport que Ca la Dona ha fet arribar a la Plataforma.
Aquesta carta expressa el sentiment de tots els suports rebuts per part vostra.

Salutacions.
Plataforma unitària contra les violències de gènere
c/ Junta de Comerç, 17 entresol 1ª, 08001 Barcelona, telf: 627398316
mail: prouviolencia@pangea.org . web: www.violenciadegenere.org

Carta de Ca la Dona:
Asunto:     Sobre el conflicte entre la Fundació i la Plataforma
Fecha:     Wed, 25 Jan 2012 10:14:55 +0100
De:     Ca la Dona_coordinació <info@caladona.org>

Estimades amigues

Hem seguit amb preocupació el conflicte obert  sobre la seu de la Plataforma i la impossibilitat de diàleg que s’ha establert i que ha fet que la Plataforma hagi estat sense seu  durant setmanes.

Un fet injustificable  i una situació ben dolorosa ja que formen part de la plataforma la majoria d’entitats de Barcelona i el tema de la violència és un fet que ens toca a totes.

Ens alegrem que com dieu amb la mediació de l’Ajuntament i UGT s’estigui a punt de tornar a una via de diàleg que pugui resoldre el conflicte.

En cap cas ens sembla justificable mides tan extremes com el canvi de pany que han bloquejat la negociació.

Per tant tot el nostre suport a tornar a al via del diàleg, i a aconseguir que la Plataforma tingui una seu per seguir desenvolupant la seva imprescindible tasca.

Comissió - Ca la Dona
CLD+25anys. Secretaria. Ca la Dona (en trànsit). ATENCIÓ, NOVA ADREÇA (provisional): Sant Honorat, 7 / 08002 Barcelona. tel. 934127161.www.caladona.org / info@caladona.org

No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida

Lynn Sthotter, explica el viatge a Egipte amb la Plataforma d'artistes contra la violència de gènere.

Unes paraules que vaig aportar a l'homenatge -quan li podrem dir donanatge de manera natural i entenedora per a tothom?- a les 7 dones que han estat assassinades des de la darrera concentració de fa un mes. "No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida”

Ho dèiem a la cloenda del IV Fòrum Europeu contra les violències de gènere i aquest és el nostre objectiu del mil•lenni. El segle XXI serà el de l’ eradicació de la violència masclista.

Des del moviment social que defensem un món lliure de violència masclista. Volem refermar el que diu “ La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista”:  ...”els drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.”

Hem fet molts avenços amb polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere i masclista. Però no podem caure en la complaença de que ja està bé, que n’hi ha prou amb les declaracions més o menys en la correcció de les directives internacionals i de les lleis i mesures aprovades amb consens dels últims deu anys. També veiem que a cada avenç social i legal es genera un allau de bloqueig i involució, per part dels estaments de tot tipus.

Perquè 5 dones assassinades en 16 dies?

Moltes i molts continuem fen aquesta pregunta. La ciutadania es fa aquesta pregunta.

Tenim un fet objectiu, una realitat frapant:Una mitjana de 70 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles en els últims 5 anys. Dones de tots els estrats socials, dones de diferents cultures, dones mestresses de casa i dones professionals, en efecte dones assassinades pel fet de ser dones i pel seu rol a la societat. No és un col•lectiu exactament, és el 52% de la societat. Imaginem per un moment quina reacció hi hauria si haguessin 70 víctimes d’ETA a l’any. Mobilitzacions a tot l’Estat, els polítics fent mesures d’urgència, un estol de guarda espatlles per els i les amenaçades. Seria inacceptable.

Però d’alguna manera amb les dones assassinades es justifica l’agressió, es normalitza la situació.

Aquests fets demostren que les causes de la violència masclista estan dins mateix de l’estructura de la nostra societat. El que diem societat patriarcal. Una manera de conviure, de socialitzar-nos homes i dones. Les causes es basen en una desigualtat estructural, en una discriminació social, amb un domini dels homes sobre les dones que és acceptat socialment d’una manera o un altre.

És trivialitza, és naturalitza, és justifica. És va als símptomes en comptes d’anar a la malaltia.

Per això és important les declaracions de polítics, dels mitjans de comunicació, dels canvis ja fets en algunes CCAA com Castilla la Mancha.

El llenguatge, una vegada més, és important i rellevant. “La violència familiar” que ha utilitzat la nova ministra de Sanitat, Serveis Social i Igualtat, Ana Mato, no és un error puntual, és una profunda tergiversació d’aquestes causes que porten a 70 dones assassinades a l’any.

També volen canviar la llei estatal aprovada per consens de tots els partits al 2004. Amb l’argument de que continuen els assassinats. Com si la llei pogués parar el que esta incrustat en aquesta societat des de fa segles. La llei potser una eina però no ho atura. Volen tornar a que sigui un fet individual i no un problema social de màxima alerta i de conseqüències dramàtiques per les dones.

El què fa que un home assassini a la seva parella o ex parella no és una violència “pasional” com ha dit Tele5 una vegada més, o no és una agressió “fora de control” com ha dit un criminòleg a TV3. És un home masclista que ha exercit el seu abús de poder, que ha vist la seva masculinitat atacada pel fet que la seva ex dona hagi refet la seva vida lliurament i que a partir d’aquí s’ha vist amb força per atacar i assassinar en aquest cas a l’entorn de la dona. O que no pot suportar que el deixi i continua amb els maltractaments i l’assetjament.

NO VOLEM TORNAR ENRERA

Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan patint maltractaments.

No és utòpic...

Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi econòmica.

El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el motor de canvi.

Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com  un greu problema social.

En canvi:
El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.
Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:
1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Augmenta el retret social cap a la violència masclista, tot i que les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits.
Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes, tornem enrere.
I no volem tornar enrere.

PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
TRENQUEM EL SILENCI!

Barcelona, 16 de gener de 2012