Un tercer dilluns d'homenatge a les dones assassinades amb festa i pont a
Barcelona. Però hem disposat de la càlida companyia de la Rosa, la Silvia i
l'Esther, entre d'altres Dones de Blanc. Amb l'alegria que s'han incorporat unes
noves voluntàries entre les noies que s'hi han acostat. Benvingudes siguin. El Manifest que hem tramès:
El ministre de justícia, Alberto
Ruíz-Gallardon, es justifica dient que
és el Partit Popular el que dóna el criteri sobre canviar la llei de
l’avortament, que més dóna, és el seu govern i el seu partit. El cas és que
altra vegada el dret a decidir sobre el propi cos, la llibertat de les dones,
és veu vulnerada, aixafada, per l’Estat de la doble moral, l’Estat de la
reforma laboral que ens torna als anys 70, l’Estat que paga als banquers i desempara
a milers de famílies amb un atur de més del 27% i amb un atur entre la joventut
de més del 50%.
Gallardon, surt en un anunci dels “pro vida
Derecho a vivir” dient que cada dia moren 300 nens a conseqüència de
l’avortament. I si aquests ministres es preocupessin del PERQUÈ es produeixen
aquets avortaments i d’educar a la gent? Com pot un ministre del govern sortir
en una campanya com aquesta! No serà que moltes noies i dones estan en situació
més que precària per poder ser mares i guarir els seus fills? Nosaltres
defensem un dret de les dones. Qui millor que cada dona, cada futura mare, per
defensar la vida del seus nadons? Quan una dona es troba en la situació límit
en que decideix que no pot seguir endavant amb el seu embaràs, perquè un home,
un jutge, l’església, l’estat es posa a decidir per ella, sense assegurar la
vida de la mare ni tampoc la del non-nat? Una noia adolescent, una dona violada
no ha de poder decidir? O una dona amb un fetus malaltís?
És la llei dels drets sexuals i reproductius,
que preveu informació, educació, coeducació a les escoles, perquè no hi hagi
tants embarassos no desitjats entre les adolescents. Més recursos per poder
preveure i més recursos per poder avortar en condicions i gratuïtament.
Dret al propi cos! les dones decidim!
El ministre de justícia més valdria que possés
l’accent a perquè hi ha cada any més de 70 dones assassinades i el govern fa
cor amb els de les denuncies falses, els de la custodia compartida o amb els de
la discriminació cap els homes de la llei integral contra la violència de
gènere.
No volem tirar enrere! Els hi devem als 2
Milions de dones que pateixen violència. Els hi devem al 60% de dones que no
reben l’ordre de protecció que demanen quan denuncien a l’Audiència de
Barcelona.
Primer en grans titulars demanen que les dones
denunciïn, perquè sinó no les poden defensar, però quan denuncien no els hi
donen protecció, les manen a casa altra cop per esperar el judici al cap dels
mesos. Mentre tant que es busquin la vida. Que fugin de casa amb les criatures.
Que es divorciïn... en definitiva que demostrin que potser no n’hi havia per
tant. Si no les maten i elles soletes se’n surten millor que millor. Quan
arriba el judici tot el que han aconseguit fer elles o amb el suport de la
família o d’alguna associació de dones, se’ls pot girar en contra. Pot ser que
no hagin estat prou diligents amb les criatures i per tant els hi falta la
figura paterna, pot ser que no s’hagin allunyat prou del maltractador i això
indica que no ho era.
El cas és normalitzar la violència vers les
dones. Victimitzar la víctima. Fer-la aparèixer com la culpable de què el
maltractador l’agredeixi. Massa sovint professionals de la psicologia,
sociologia, judicatura, advocacia, fan informes que es tornen contra les dones:
Un pare que maltracta, fins i tot físicament els fills o filles, pot ser
qualificat de “massa sever” en la seva potestat d’educar-los. Un marit que pega
a la dona, és presenta com un moment d’eufòria degut a les provocacions...
d’ella, de la dona agredida!. Tornem enrere? Estan avançant altre vegada les
idees més recalcitrants contra la llibertat de les dones a viure sense
violència?
Saludem que s’incloguin les i els menors en la
“Ley integral contra la violencia de género” tal com ha fet el govern, al
mateix temps es contraposen en que això no es reflecteixi en la custodia
compartida. En la realitat i molt
sovint, en els jutjats de violència de gènero, creats per defensar a les dones
que pateixen violència i a les seves criatures,
estan donant custodia compartida a pares maltractadors amb conseqüències
nefastes. La més lleu és que fan servir a les criatures per dominar i continuar
maltractant a les mares, la més greu les arriben a assassinar perquè saben què
és el que més mal els hi fa a la mare.
No baixarem la guàrdia!!!
Als i les professionals que atenen dones,
dones que expressen el seu dolor i la necessitat de sortir d’un cicle de
violència per part de la seva parella o ex parella, han de poder i saber
detectar les causes d’aquesta violència, han d’especialitzar-se en poder
acompanyar a les dones des de qualsevol àmbit. Sigui a la judicatura, sigui a
les forces de seguretat, sigui a serveis socials, demanem credibilitat per les
dones, que entenguin el procés que estan passant.
Durant el últims deu anys les experiències on
s’ha fet formació han donat bons resultats, s’ha fet una més bona atenció,
s’han salvat vides, s’han pogut canviar el curs de la vida de moltes dones.
Les lleis i mesures contra la violència
masclista contemplen la prevenció. Des de la Plataforma unitària contra les
violències de gènere potenciem, amb el nostra programa “Trenquem el silenci”, la coeducació i els valors en relacions de
respecte i igualtat entre dones i homes. El canvi de manera de relacionar-nos,
d’estimar-nos, farà possible l’eradicació de la violència vers les dones.
Volem que aquests programes continuïn. Que es
desenvolupi molt més.
Formació als i les professionals!
Recursos suficients per les dones que pateixen
violència masclista!
Prou agressions contra les dones!
Barcelona, 20 de maig de 2013.
