 |
| Il·lustració de la Marta Vilches de Les Golfes. |
Benvolgudes amigues,
Us agraeixo la confiança que heu posat en mi.
He pogut compartir amb vosaltres el treball d’aquests anys amb satisfacció. He
aprés molt. Soc conscient que la meva responsabilitat s’ha ajornat dos anys més
del que corresponia, i avui amb molt d’orgull i satisfacció us faig el meu
comiat.
L’etapa que hem viscut en la que assumit la
delegació de les entitats d’aquest Consell i amb totes vosaltres, ha estat
plena de complicitats, d’intercanvi d’experiències, de coneixement mutu, en aquest
l’espai de participació d’una part molt representativa de les dones d’aquest país
i de les seves lluites.
Recordo especialment intensa la nostra implicació
en les aportacions a la Llei del dret de les dones a l’eradicació de la
violència masclista. Vam donar-li la volta de dalt a baix, vam entrar moltes
esmenes i algunes com la violència institucional van quedar al tinter. Varem aprendre
amb les nostres companyes de Dones Juristes d’algunes complexitats i
contradiccions del Dret, tant fet des de la vessant masculina. Va costar, tres
anys, que el Parlament de Catalunya l’aprovés. Ara, al cap de tres anys, més la
seva aplicació es fa difícil, comporta una vegada més el compromís de totes
nosaltres a canviar el paradigma de l’entesa entre homes i dones, si volem
avançar en fer realitat que el segle XXI sigui el de l’eradicació de la
violència masclista.
En aquesta sala tenim a dones com la Marisa
Fernández, redactora de la llei, amb la que he tingut l’honor de compartir
il·lusió i esperança de futur amb ulls de dona. Amb la Marisa, la Laia, la
Clarisa, la Montse, la Mireia, tantes dones que hem compartit moments, vull
dir-vos que he guanyat companyes i fermes amigues per continuar treballant pels
drets de les dones a viure una vida sense violència.
El 2010 amb l’objectiu de l’examen i revisió
del procés Beijing +15 en la 54 reunió de la Comissió sobre la Condició
Jurídica i Social de les Dones (CSW), va ser un altre punt de lluita i trobada
de totes nosaltres. El Consell a traves de la Comissió Permanent, amb les
representants territorials i dels grups de treball va participar activament com
a societat civil en els debats que es varen dur tant a l’Estat espanyol a Càdis,
com a Nova York on varem tenir ocasió de debatre amb ONG’s de tot el món, en
quin punt estàvem en els 189 països signants de la Plataforma d’Acció al 1995.
El Consell i aquesta Permanent va tornar
enfortida. Amb la força que donen 8.000 dones a Nova York representant a molts
països de tot el món. Vam aprendre que som molt diverses, tenim diferents
estratègies, però coincidim en aquesta gran tasca hereva de les nostres avies
d’aconseguir l’autonomia i llibertat per el 52% de la Humanitat que som les
dones.
Companyes continua vigent el lema de la IV Conferència
de Beijing “Mirar el món amb ulls de dona” que transformi la societat patriarcal en que
vivim en un altre paradigma per les dones. I com dèiem a la nostra declaració
presentada a la CSW, "en deixar de veure les dones com a víctimes per
començar a considerar-les essencials per trobar solucions per als problemes del
món". Fa quinze anys la Sra. Gertrude Mongella, secretaria general de la IV
Conferència advertia a la cloenda, que “el viatge començava per un primer pas”,
però que no aniríem per autopistes a tota velocitat. Malauradament ha estat i
és així. La rendició de comptes, l’anàlisi de l’ impacte de gènere en les
polítiques públiques, les mesures fiscals, els recursos per avançar en aquests
temes en la mateixa ONU, encara hem de constatar que malgrat alguns avenços
importants i desiguals segons els països, queda molt per fer en el nostre dia a
dia i en el de les generacions de dones joves que esteu agafant el relleu.
Beijing i la ONU em permet fer un petit
homenatge a l’ amiga Mª Lluïsa Oliveda. Vam compartir habitació a Nova York
explicant-me la seva experiència a la IV Conferència; al tornar, va ser un goig
la trobada amb la Mª LluÏsa i dues-centes dones a un poblet idíl·lic de la Vall
d’Aran, Escunhao, l’energia de la nostra estimada degana és infinita per sentir
junt amb les dones del territori per lluny que sigui.
Al repassar aquests fets veiem que ara amb la
crisi, abans amb el desconeixement i la prepotència, des de la governament i el
poder, sempre intenten justificar que hi ha “coses” més importants a
solucionar, masses vegades l’agenda esta plena quan es tracta de les
reivindicacions de les dones.
Quan el sistema fa aigües ens cauen cops per
tots cantons. Però també hem aprés a resistir i lluitar contracorrent junt amb
els més desfavorits, com varen fer les sufragistes al costat dels
abolicionistes de l’esclavitud.
Finalitzo aquest comiat amb un esment a les
tres presidentes del Consell i de l’Institut català de les dones amb les que he
tingut el plaer de col·laborar. La Marta Selva, la Sara Berbel i la Montserrat
Gatell.
Marta, Sara, Montse, la vostra tasca la
segueixo considerant molt important i prou difícil. Montse, com que ara et
correspon aquesta responsabilitat, pensa que per les dones de Catalunya el què
fas i el què defenses va molt més enllà fins i tot de cada una de nosaltres i
del Consell. Totes tres, presidentes, heu tingut que lidiar amb una societat i
un govern impregnat d’ aquesta empremta moral i ancestral que en diem
patriarcat. Per aquesta causa tant estimada, en la que no en tinc cap dubte que
guanyarem a pols la igualtat efectiva, real, i la llibertat de les dones, es
necessita vitalment el suport moral, l’expertesa i el compromís quotidià i
col·lectiu de totes les entitats de dones.
Vagi per endavant el meu suport a la nova
vicepresidenta segona del Consell. La tasca del Consell es fa més necessària
per les conseqüències de la crisi que penalitza a les dones, per tant des de la
Plataforma unitària contra les violències de gènere, seguirem amb il·lusió els
treballs que això comporta.
Desitjo haver posat la meva goteta d’aigua en
aquest mar que som les dones. Com fem cada tercer dilluns de mes, a la plaça
Sant Jaume, a l’homenatge per les dones assassinades, junt amb un petó i una
abraçada us dic “PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES” “PELS NOSTRES DRETS I LA
NOSTRA LLIBERTAT”.
Barcelona, 6 d’abril de 2013
