dissabte, 10 de març del 2012

Géneros-Gender, Nova revista a posar a les preferències.

Les meves estimades amigues Elena Duque i Patrícia Melgar s'han convertit en editores d'una nova revista electrònica. Aprofito una ressenya per anirmar-vos a subscriure-vos-hi.
Elena, Patrícia, sou molt valentes i agosarades. Teniu el meu suport complert. La investigació amb l'estudi científic sobre tot el que envolta la dona és de gran valor. Necessitem teoria fundamentada amb rigor i qualitat. Hem de ser capdavanteres, amb poderoses raons irrefutables, per convertir en fum els mites idealistes tramesos des d'una moral i una pràctica patriarcal que impregna totes les concepcions de les pròpies dones sobre el nostre lloc en aquesta vida. La masculinitat hegemònica ha de passar a la brossa de la història.
Som o no són persones? Quan serà que les dones farem el pas revolucionari d'aconseguir posar totes les nostres sensacions, conviccions i fets en funció de la igualtat entre les dones i amb els homes sense la discrimació de la violència dominadora y explotadora? Volem drets reconeguts -aconseguits- i drets reals -per aconseguir-. Les dones hem de ser i sentint-se incloses en tots els dominis de la vida, per tant de les idees, la ciència i de la lluita pel futur. El mateix llenguatje que amb genèrics o sense pretengui seguir excloent a les dones està condenat a desapareixer. Les dones aconseguirem aquesta igualtat des de la realitat de que som la meïtat de la humanitat, això vol dir que un futur col·lectiu és cosa de les dones junt amb els homes. Més precís, dels segment majoritari social treballadora amb el treballador en tant que col·lectiu del treball creatiu social humà.

Géneros, ciencia y teoría.

Ni el genérico encorsetado en su envoltorio masculinizado en el lenguaje podrá en este siglo frenar la imparable igualdad de la mujer.
Por eso transmito mi alegría al poder saludar una nueva revista sobre cuestiones candentes en torno a la mujer. Aún mejor su orientación de profundizar en los aspectos teóricos sobre una base científica. Hay tanto prejuicio y mito en todos los aspectos del género, de las relaciones entre los géneros, en su base social y su condición material, como el que va de la igualdad formal actual a la desigualdad profunda real existente.
Hacer añicos la concepción del reposo del guerrero y de la inferioridad de la mujer, va por el camino de destruir el poderoso entramado que mantiene subyugada en inferioridad manifiesta a un poco más de la mitad de la población humana.
Las mujeres y los hombres, la humanidad entera saldremos ganando de esta revolución en que la mujer es la vanguardia de una concepción para una sociedad civilizada humana, colectiva, en diálogo e igualdad.
GÉNEROS. Multidisciplinary Journal of Gender Studies es una revista electrónica cuatrimestral de la Editorial Hipatia que publica artículos tanto de  resultados de investigaciones multidisciplinares, como de ensayos y discusiones teóricas sobre diferentes aspectos del género y del feminismo. La revista recoge diferentes temas como son violencia de género (violencia doméstica, acoso sexual, abusos sexuales, violencia institucional, etc.), salud y género (enfermedades y tratamientos según género, bienestar físico y psicológico, etc.), educación y género, teorías sobre el amor, nuevas masculinidades, teoría feminista, multiculturalidad y género, mujer y religión, mujer en la historia, pobreza y género, modelos de feminidad, transexualidad y diversidad de géneros, mujer e imagen, medios de comunicación y género, liderazgo femenino  y mujer en las organizaciones y el mundo empresarial, pero no se limita únicamente a ellos y se aceptan otros artículos de otras temáticas siempre relacionados con género. Todos los artículos publicados que se aceptan están orientados a la superación de las desigualdades y discriminaciones de género.
La revista va dirigida principalmente a investigadoras e investigadores del tema de género, así como a profesionales en dicha temática. También se orienta hacia profesionales de la educación y de la salud así como a otros y otras profesionales que si bien su especialidad no es el género, están interesadas en el tema debido a las problemáticas de género que se desarrollan en su ámbito  profesional o en su cotidianeidad. 
GÉNEROS es una revista multilingüe que publicará artículos en Castellano, Catalán, Francés e Inglés. La revista se publica en febrero, junio y octubre
Vol 1, No 1 (2012)
Editorial
Elena Duque Sánchez, Patricia Melgar Alcantud
1-3
Artículos
Lídia Puigvert Mallart, Beatriz Muñoz
4-27
Lois McFadyen Christensen, Maxie Pate Kohler, Jerry Aldridge
28-47
Fanni Liu Coward, Steven M. Crooks, Raymond Flores, Dan Dao
48-69
Vivienne Griffiths
70-94
Recensiones
Crítica del Pensamiento Amoroso
Jose Antonio Langarita Adiego
95-97
Revista completa
Full Journal Volume 1(1) 2012
Géneros -Editors

dimecres, 15 de febrer del 2012

A Catalunya Radio amb Joan Barril


Entrevista de Joan Barril a Catalunya radio.
Joan Barril entrevista la presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, Montserrat Vilà,.  El Cafè de la República del 10/02/2012.


<object align="middle" id="SRP608997IE" width="307" height="143" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"><param value="always" name="allowScriptAccess" /><param value="http://www.catradio.cat/ria/players/audio/srp/srp.swf" name="movie" /><param value="high" name="quality" /><param value="true" name="swliveconnect" /><param value="#ffffff" name="bgcolor" /><param value="false" name="menu" /><param value="transparent" name="wmode" /><param name="flashvars" value="item=608997&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=true" /><embed id="SRP608997" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="item=608997&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=true" menu="false" allowScriptAccess="always" align="middle" name="SRP608997" width="307" height="143" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://www.catradio.cat/flash/srp.swf" swliveconnect="true" wmode="transparent"></embed></object>

divendres, 27 de gener del 2012

Calor humà per la plataforma, les seves treballadores i voluntàries

Taller noies al 7è Fòrum de 2011.

Estimades amigues totes. Aquest 27 de gener seguim sense tenir les claus de la seu de la Plataforma, ni podem disposar de l'espai per treballar-hi. En canvi puc compartir amb vosaltres que aquests mes i mig en ha portat a enfortir els llaços entre les Entitats i les voluntàries de la Plataforma. És un èxit de totes.
Mentre l'espai de la nostra seu queda buit i sense activitats, tot d'Entitats han ofert el seu suport, calor humà, i medis perquè els projectes en que estem immerses seguissin endavant. Entre els suports personals, per telèfon i per carta hi ha els de moltes patrones i Entitats que formen part de la FMAC. Tothom ens ha tramès la consideració de que era fora de lloc el trobar-se en aquesta situació i mètodes. Som el mig de la confecció de projectes i és un moment força delicat. Tothom ho ha vist. Sense aquest suport, solidaritat i acolliment ens haguéssim desanimat i uns quants projectes importants podien haver caigut. Això vol dir que fins i tot sense les claus estic contenta de totes vosaltres i de la missió de la plataforma. L'eradicar la violència masclista contra les dones està per sobre de picabaralles i de fets que no corresponen ni als valors de la plataforma ni als de defensa dels drets de les dones per la seva emancipació. És ben clar que rebutgem i volem superar tant el patriarcat, com la masculinitat hegemònica tal com s'expressa avui en dia. Al masclisme no li oposem l'hembrisme que mal propaga en Quim Monzó, sinó un concepte nou de dona i home en diàleg i igualtat.
Aquest relat començà com un malson el passat 19 de desembre, quan ens varen canviar el panys de la nostra seu. De qui ha estat el no diàleg, la imposició, l'agressió, i qui n'ha estat víctima? Com es defensa el bon fer de les dones, el tarannà dialògic amb el consens, i el treball de les quatres persones contractades amb els projectes de la plataforma, a banda de la immensa aportació en treball de las voluntàries i voluntaris?
El relat els seguirem escrivint aquesta tarda al plenari de la plataforma. Ara us faig a mans informació, uns suports i una mediació, que han coronat l'ampli suport generalitzat que heu fet totes les Entitats, amb la demanda de que la Plataforma pogués fer ús i disposar de la seva seu i de que ens tornessin les nostres claus.
La primera es el resum de la plataforma de l'entrevista amb la UGT. La segona de la casa de totes, de Ca la Dona. També tenim el compromís de l'Ajuntament a través de la Regidora de compromís amb el bon fer i la necessitat de la plataforma de disposar de seu per treballar-hi.

Carta de la Plataforma:

Benvolgudes i benvolguts.

Avui dia 25, ens hem reunit amb la cap de gabinet de la UGT, Laura Pelay i el gerent, Josep Maria Violant, per tal de tramet-te’ns la proposta d’un local per la Seu de la Plataforma, seguint en la línia de la mediació.

Consisteix en fer cessió, per mitjà d’un conveni, d’un despatx a l’edifici propietat de la UGT a Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Veuríem els detalls de la cessió en quan l’Assemblea plenària de la Plataforma ho posi en consideració. La UGT tramet que encara que s’han comès errors, ara s’ha de desencallar la situació.

Per la nostra part hem plantejat:

1)    Que la UGT faci mediació perquè, mentre es resol l’assumpte, ja sigui amb la proposta d’UGT, o amb d’altres que puguin sorgir de la negociació amb l’Ajuntament, la FMAC ens torni les claus i puguem treballar a la nostra seu. La UGT s’ha compromès a trametre la proposta a FMAC, posant un termini per la negociació; però no han assegurat el bon fi sobre l’acceptació per part de la Fundació.

2)     Estem agraïdes de la mediació de la UGT, d’oferir-se a trobar una solució amb una oferta d’espai. Els hi contestarem tan bon punt el plenari digui què en pensa.

3)     Hem de tenir en compte que la Plataforma és unitària i això cal que es reflecteixi en l’espai de treball i de la seu; aquest ha de ser acollidor i neutral per a totes les entitats i dones. L’actual seu de la Plataforma de Junta de Comerç, cedida per una institució com és l’Ajuntament de la nostra ciutat, compleix aquests requisits de seu unitària, plural i de neutralitat. L’acord que ens proposa la UGT l’hem de discutir al plenari de la Plataforma. A més, l’acord que adoptéssim ha de basar-se en un diàleg entre les tres parts implicades que varen fer l’acord fa sis anys.

4)    Continuarem les negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona. La Plataforma des de la seva constitució, és una Associació plural, en la qual s’agrupen 101 entitats de moltes tendències i ideologies diferents. La Plataforma pels seus valors, compromís i treball, reconeguts per les dones, les entitats i la societat, ha adquirit un reconeixement públic que entre totes hem de posar-lo al servei de la causa de les dones. Ens unim totes les entitats decidides a eradicar la violència de gènere contra les dones. Precisament aquí radica la seva força.

Us convoquem al plenari de divendres 27 de gener a les 18,30 a la Sala Gran (3a planta) del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, C/ Sant Pere més baix, 7, on arribarem a un acord al respecte. Preguem confirmació d'assistència.

Us recordem l’ordre del dia:

-    Renovació dels càrrecs de la junta
-    Noves adhesions
-    Balanç econòmic 2011
-    Projectes 2012
-    Situació de la seu de la Plataforma

PD. Us fem a mans la carta de suport que Ca la Dona ha fet arribar a la Plataforma.
Aquesta carta expressa el sentiment de tots els suports rebuts per part vostra.

Salutacions.
Plataforma unitària contra les violències de gènere
c/ Junta de Comerç, 17 entresol 1ª, 08001 Barcelona, telf: 627398316
mail: prouviolencia@pangea.org . web: www.violenciadegenere.org

Carta de Ca la Dona:
Asunto:     Sobre el conflicte entre la Fundació i la Plataforma
Fecha:     Wed, 25 Jan 2012 10:14:55 +0100
De:     Ca la Dona_coordinació <info@caladona.org>

Estimades amigues

Hem seguit amb preocupació el conflicte obert  sobre la seu de la Plataforma i la impossibilitat de diàleg que s’ha establert i que ha fet que la Plataforma hagi estat sense seu  durant setmanes.

Un fet injustificable  i una situació ben dolorosa ja que formen part de la plataforma la majoria d’entitats de Barcelona i el tema de la violència és un fet que ens toca a totes.

Ens alegrem que com dieu amb la mediació de l’Ajuntament i UGT s’estigui a punt de tornar a una via de diàleg que pugui resoldre el conflicte.

En cap cas ens sembla justificable mides tan extremes com el canvi de pany que han bloquejat la negociació.

Per tant tot el nostre suport a tornar a al via del diàleg, i a aconseguir que la Plataforma tingui una seu per seguir desenvolupant la seva imprescindible tasca.

Comissió - Ca la Dona
CLD+25anys. Secretaria. Ca la Dona (en trànsit). ATENCIÓ, NOVA ADREÇA (provisional): Sant Honorat, 7 / 08002 Barcelona. tel. 934127161.www.caladona.org / info@caladona.org

dimarts, 17 de gener del 2012

No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida

Lynn Sthotter, explica el viatge a Egipte amb la Plataforma d'artistes contra la violència de gènere.
Unes paraules que vaig aportar a l'homenatge -quan li podrem dir donanatge de manera natural i entenedora per a tothom?- a les 7 dones que han estat assassinades des de la darrera concentració de fa un mes. "No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida”

Ho dèiem a la cloenda del IV Fòrum Europeu contra les violències de gènere i aquest és el nostre objectiu del mil•lenni. El segle XXI serà el de l’ eradicació de la violència masclista.

Des del moviment social que defensem un món lliure de violència masclista. Volem refermar el que diu “ La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista”:  ...”els drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.”

Hem fet molts avenços amb polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere i masclista. Però no podem caure en la complaença de que ja està bé, que n’hi ha prou amb les declaracions més o menys en la correcció de les directives internacionals i de les lleis i mesures aprovades amb consens dels últims deu anys. També veiem que a cada avenç social i legal es genera un allau de bloqueig i involució, per part dels estaments de tot tipus.

Perquè 5 dones assassinades en 16 dies?

Moltes i molts continuem fen aquesta pregunta. La ciutadania es fa aquesta pregunta.

Tenim un fet objectiu, una realitat frapant:Una mitjana de 70 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles en els últims 5 anys. Dones de tots els estrats socials, dones de diferents cultures, dones mestresses de casa i dones professionals, en efecte dones assassinades pel fet de ser dones i pel seu rol a la societat. No és un col•lectiu exactament, és el 52% de la societat. Imaginem per un moment quina reacció hi hauria si haguessin 70 víctimes d’ETA a l’any. Mobilitzacions a tot l’Estat, els polítics fent mesures d’urgència, un estol de guarda espatlles per els i les amenaçades. Seria inacceptable.

Però d’alguna manera amb les dones assassinades es justifica l’agressió, es normalitza la situació.

Aquests fets demostren que les causes de la violència masclista estan dins mateix de l’estructura de la nostra societat. El que diem societat patriarcal. Una manera de conviure, de socialitzar-nos homes i dones. Les causes es basen en una desigualtat estructural, en una discriminació social, amb un domini dels homes sobre les dones que és acceptat socialment d’una manera o un altre.

És trivialitza, és naturalitza, és justifica. És va als símptomes en comptes d’anar a la malaltia.

Per això és important les declaracions de polítics, dels mitjans de comunicació, dels canvis ja fets en algunes CCAA com Castilla la Mancha.

El llenguatge, una vegada més, és important i rellevant. “La violència familiar” que ha utilitzat la nova ministra de Sanitat, Serveis Social i Igualtat, Ana Mato, no és un error puntual, és una profunda tergiversació d’aquestes causes que porten a 70 dones assassinades a l’any.

També volen canviar la llei estatal aprovada per consens de tots els partits al 2004. Amb l’argument de que continuen els assassinats. Com si la llei pogués parar el que esta incrustat en aquesta societat des de fa segles. La llei potser una eina però no ho atura. Volen tornar a que sigui un fet individual i no un problema social de màxima alerta i de conseqüències dramàtiques per les dones.

El què fa que un home assassini a la seva parella o ex parella no és una violència “pasional” com ha dit Tele5 una vegada més, o no és una agressió “fora de control” com ha dit un criminòleg a TV3. És un home masclista que ha exercit el seu abús de poder, que ha vist la seva masculinitat atacada pel fet que la seva ex dona hagi refet la seva vida lliurament i que a partir d’aquí s’ha vist amb força per atacar i assassinar en aquest cas a l’entorn de la dona. O que no pot suportar que el deixi i continua amb els maltractaments i l’assetjament.

NO VOLEM TORNAR ENRERA

Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan patint maltractaments.

No és utòpic...
Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi econòmica.

El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el motor de canvi.

Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com  un greu problema social.

En canvi:
El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.
Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:
1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Augmenta el retret social cap a la violència masclista, tot i que les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits.
Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes, tornem enrere.
I no volem tornar enrere.

PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
TRENQUEM EL SILENCI!

Barcelona, 16 de gener de 2012



divendres, 30 de desembre del 2011

Violència psicològica


Ester García, advocada, afirma que “hi ha jutges que creuen que no existeix la violència psicològica”, ho diu a l'entrevista feta per Irene Peiró a la revista digital DONES del 15 de desembre de 2011. La poso sensera, val la pena fer-li una ullada.

Irene Peiró. Som al despatx d’Ester García, advocada especialitzada en violència masclista. Amb 14 d’anys d’experiència, només “una petita proporció” dels casos que ha portat a judici corresponen a denúncies per violència psicològica, tot i que aquesta afecta la majoria de dones maltractades, vagi o no acompanyada d’agressions físiques. El problema és que és molt difícil de provar.

Irene Peiró.- Per portar un cas de violència psicològica als tribunals, l’advocada Ester García ha estat fins a dos mesos preparant el judici, recollint el testimoni de la dona maltractada i la màxima informació possible: “S’han d’aportar informes psicològics, testificats si n’hi ha, relats de fets...”. Durant aquest procés de preparació, sol recórrer a psicòlogues o entitats especialitzades, que l’assessoren sobre com aproximar-se a les dones i demostrar si pateixen les seqüeles del maltractament psicològic.

Una de les psicòlogues que ha assessorat García és Maria Rosa Micàs, voluntària d’Acció contra la violència domèstica, entitat del districte de Nou Barris de Barcelona. Psicòloga i advocada van coincidir a les Jornades sobre el maltractament psicològic en l’àmbit de la parella de l’entitat Dones de Vol, celebrades al Centre Cívic Can Basté l’11 i el 12 de novembre.

Micàs explica que la simptomatologia del maltractament psicològic es caracteritza per un “quadre ansiós depressiu cronificat”, els sentiments de pèrdua, por o culpa o l’aïllament social. Moltes dones pateixen trastorn d’estrès postraumàtic i algunes d’elles somatitzen la violència psicològica, de manera que els deixa seqüeles físiques.
Això no obstant, demostrar que la dona pateix aquestes seqüeles no garanteix  l’èxit al judici. En aquest sentit, Ester García, responsable de la Comissió de Violència de Dones Juristes, assegura: “Normalment, en les condemnes que he aconseguit per violència psicològica habitual, he acreditat episodis de violència sexual i física”.
Les dificultats per provar la violència psicològica no són, però, les úniques que es produeixen en l’àmbit judicial. Cada vegada més agressors estan presentant una acusació contra les dones que els han denunciat per violència masclista, mentre que molts d’ells utilitzen el moment de recollir els seus fills per continuar maltractant la seva parella, una vegada s’ha acordat el règim de visites.
En aquest sentit, l’advocada considera que la nova llei de custòdia compartida, que va entrar en vigor a Catalunya a principis de 2011, “està fent molt de mal”. Aquesta llei estableix que es concedeixi normalment la custòdia compartida dels menors davant de qualsevol cas de separació i això planteja dificultats en els casos de violència masclista, segons García.
Malgrat això, en termes generals, l’advocada està satisfeta amb els avenços que han representat les lleis contra la violència masclista, aprovades el 2004 a l’Estat i el 2008, a Catalunya. De la normativa catalana, destaca, a més, que és la segona d’un parlament autonòmic que incorpora una definició consensuada de violència psicològica, només per darrera de la basca.
García considera que, actualment, el problema no són les lleis, sinó que part dels professionals que les han d’aplicar no estan formats ni sensibilitzats sobre violència masclista i assegura: “Hi ha jutges que creuen que existeix i hi ha jutges que creuen que no existeix la violència psicològica”.  En aquest sentit, recorda que una sentència recent de l’Audiència Provincial de Múrcia considera que qualificar una dona de zorra no és un menyspreu o insult, ja que aquesta paraula pot al•ludir a un animal astut.
A les dificultats amb què es troben als jutjats, Micàs i García hi afegeixen l’escàs suport que les dones maltractades psicològicament reben del seu entorn. “Si tu no veus un braç trencat o un blau, difícilment, si no ets una persona experta, entraràs a veure què passa” – resumeix García.  Per a Micàs, un altre factor que dificulta a l’entorn la percepció de la violència psicològica és la imatge d’home “encantador” del maltractador. A més, ambdues expertes afegeixen que no hi ha cap perfil que caracteritzi un agressor.
Del que sí es mostra convençuda Ester García és del fet que el maltractament s’exerceix de forma conscient: “molts diuen que, davant de la frustració, responen d’aquesta manera, sí, però no ho fan amb el seu cap o amb el seu amic, ho fan amb la dona”.
En alguns casos, l’advocada explica que els agressors utilitzen perversos mètodes de violència psicològica, entre ells punxar el gos que viu a la llar amb una agulla, encendre i apagar el llum tota la nit, canviar les coses de lloc o punxar les rodes del cotxe.
Són formes de maltractament psicològic, sovint encara imperceptibles pel conjunt de la ciutadania, tot i que aquest tipus de violència psicològica és la més freqüent, segons les escasses dades disponibles sobre el tema. Així per exemple, un estudi presentat a Oviedo en unes jornades sobre Medicina de Família (2007) indica que el 45% de les dones espanyoles han patit violència psicològica en algun moment de la seva vida. 
Enfront d’aquesta situació, Micàs i García remarquen que cal fer visible tot allò que hi ha per sota dels cops, tot allò que queda per sota de la punta de l’iceberg.

divendres, 23 de desembre del 2011

Es torni a la Plataforma les claus de la seva seu


Carta de suport. Plataforma unitària contra les violències de gènere.

El dilluns dia 19 de desembre no es va poder entrar a treballar a la seu de la Plataforma unitària contra les violències de gènere per haver-hi el pany canviat i no disposar de les claus per obrir-lo.

El canvi del pany ha estat executat unilateralment, fet després d'una carta prèvia comminant a la Plataforma a abandonar la seu el dia 27 de desembre de 2011; carta signada per la presidenta Isabel López, en nom del Consell executiu de la Fundació Maria Aurèlia Capmany; també després de la temptativa de dialogar i cercar acord amb la directora de la Fundació Aida Ruiz.  

La seu de la Plataforma està des de fa sis anys en un pis situat al c/ Junta de Comerç, cedit per l'Ajuntament, compartit amb la Fundació Maria Aurèlia Capmany.

Assessorada la Plataforma per Ester García i Marisa Fernández, hem considerat aquest fet i aquestes maneres d'agressió i de violència contra la Plataforma; alhora per la manca de diàleg i els fets consumats greus i delictius ens hem vist obligades a posar una denúncia.

En la lluita contra la violència masclista vers les dones els principals valors en els que la Plataforma posem l'accent com a col·lectiu amb 101 Entitats són: els de la solidaritat i l'acompanyament, els del diàleg i el consens, els de la pau i el compartir.

La solidaritat precisament es demostra en temps de crisi, que es quan més ens hem d'unir per aconseguir sinergies. Ens refermem que si hi ha problemes econòmics hem de resoldre'ls donant la mà i no trepitjant a les altres Entitats i persones.

DEMANEM,

A la directora, Aida Ruiz, i al Consell executiu de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, que torni a la Plataforma les claus de la seva seu del c/ Junta de Comerç, 17 entresol 2ª de Barcelona.

SIGNATURES:

Entitat/Persona                       Representant              Activitat/professió



Barcelona, 22 de desembre de 2011.

Us demanem el vostre suport perquè la Fundació Maria Aurèlia Capmany ens torni les claus de la seu


Plataforma unitària contra les violències de gènere. Comunicat 2.

Quart dia en el que continuem sense les claus de la nostra seu, on fa sis anys estem desenvolupant la tasca de totes des de la Plataforma. 48 h des de que ens varem veure obligades a interposar denúncia pel greu fet de canviar el pany unilateralment.

En la lluita contra la violència masclista vers les dones els principals valors en els que la Plataforma posem l'accent com a col·lectiu amb 101 Entitats són: els de la solidaritat i l'acompanyament, els del diàleg i el consens, els de la pau i el compartir.

La solidaritat precisament es demostra en temps de crisi, que és quan més ens hem d'unir per aconseguir sinèrgies. Ens refermem que si hi ha problemes econòmics hem de resoldre'ls donant la mà i no trepitjant a les altres Entitats i persones.

La Plataforma no considerem adients ni les formes ni les mesures com la d'impedir el treball dels projectes i l'accés a la seu. La Plataforma volem aplicar a aquest conflicte els valors esmentats que li són propis.

Constatem que la directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, Aida Ruiz, no ha establert un diàleg per resoldre la situació, en canvi ens hem trobat amb fets consumats, inclosa la carta signada per la presidenta de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, Isabel López, en nom del Consell executiu.

Demanem a la directora, i al Consell executiu de la Fundació, que ens entregui tot seguit les claus del pany de la nostra seu.

Us demanem el vostre suport perquè la Fundació Maria Aurèlia Capmany ens torni les claus de la seu de la Plataforma del c/ Junta de Comerç, 17 entresol 2ª.

Plataforma unitària contra les violències de gènere.

Barcelona, 22 de desembre de 2011.