HèliaDones MontserratVilàPlanas

A Catalunya Radio amb Joan Barril

2012-02-15T08:36:00.000-08:00

Entrevista de Joan Barril a Catalunya radio.

Joan Barril entrevista la presidenta de la PlataformaUnitària contra les Violències de Gènere, Montserrat Vilà,. El Cafè de la República del 10/02/2012.

http://www.catradio.cat/audio/608997/Montserrat-Vila

Calor humà per la plataforma, les seves treballadores i voluntàries

2012-01-27T04:51:00.000-08:00

Taller noies al 7è Fòrum de 2011.

Estimades amigues totes. Aquest 27 de gener seguim sense tenir les claus de la seu de la Plataforma, ni podem disposar de l'espai per treballar-hi. En canvi puc compartir amb vosaltres que aquests mes i mig en ha portat a enfortir els llaços entre les Entitats i les voluntàries de la Plataforma. És un èxit de totes.
Mentre l'espai de la nostra seu queda buit i sense activitats, tot d'Entitats han ofert el seu suport, calor humà, i medis perquè els projectes en que estem immerses seguissin endavant. Entre els suports personals, per telèfon i per carta hi ha els de moltes patrones i Entitats que formen part de la FMAC. Tothom ens ha tramès la consideració de que era fora de lloc el trobar-se en aquesta situació i mètodes. Som el mig de la confecció de projectes i és un moment força delicat. Tothom ho ha vist. Sense aquest suport, solidaritat i acolliment ens haguéssim desanimat i uns quants projectes importants podien haver caigut. Això vol dir que fins i tot sense les claus estic contenta de totes vosaltres i de la missió de la plataforma. L'eradicar la violència masclista contra les dones està per sobre de picabaralles i de fets que no corresponen ni als valors de la plataforma ni als de defensa dels drets de les dones per la seva emancipació. És ben clar que rebutgem i volem superar tant el patriarcat, com la masculinitat hegemònica tal com s'expressa avui en dia. Al masclisme no li oposem l'hembrisme que mal propaga en Quim Monzó, sinó un concepte nou de dona i home en diàleg i igualtat.
Aquest relat començà com un malson el passat 19 de desembre, quan ens varen canviar el panys de la nostra seu. De qui ha estat el no diàleg, la imposició, l'agressió, i qui n'ha estat víctima? Com es defensa el bon fer de les dones, el tarannà dialògic amb el consens, i el treball de les quatres persones contractades amb els projectes de la plataforma, a banda de la immensa aportació en treball de las voluntàries i voluntaris?
El relat els seguirem escrivint aquesta tarda al plenari de la plataforma. Ara us faig a mans informació, uns suports i una mediació, que han coronat l'ampli suport generalitzat que heu fet totes les Entitats, amb la demanda de que la Plataforma pogués fer ús i disposar de la seva seu i de que ens tornessin les nostres claus.
La primera es el resum de la plataforma de l'entrevista amb la UGT. La segona de la casa de totes, de Ca la Dona. També tenim el compromís de l'Ajuntament a través de la Regidora de compromís amb el bon fer i la necessitat de la plataforma de disposar de seu per treballar-hi.

Carta de la Plataforma:

Benvolgudes i benvolguts.

Avui dia 25, ens hem reunit amb la cap de gabinet de la UGT, Laura Pelay i el gerent, Josep Maria Violant, per tal de tramet-te’ns la proposta d’un local per la Seu de la Plataforma, seguint en la línia de la mediació.

Consisteix en fer cessió, per mitjà d’un conveni, d’un despatx a l’edifici propietat de la UGT a Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Veuríem els detalls de la cessió en quan l’Assemblea plenària de la Plataforma ho posi en consideració. La UGT tramet que encara que s’han comès errors, ara s’ha de desencallar la situació.

Per la nostra part hem plantejat:

1)    Que la UGT faci mediació perquè, mentre es resol l’assumpte, ja sigui amb la proposta d’UGT, o amb d’altres que puguin sorgir de la negociació amb l’Ajuntament, la FMAC ens torni les claus i puguem treballar a la nostra seu. La UGT s’ha compromès a trametre la proposta a FMAC, posant un termini per la negociació; però no han assegurat el bon fi sobre l’acceptació per part de la Fundació.

2)     Estem agraïdes de la mediació de la UGT, d’oferir-se a trobar una solució amb una oferta d’espai. Els hi contestarem tan bon punt el plenari digui què en pensa.

3)     Hem de tenir en compte que la Plataforma és unitària i això cal que es reflecteixi en l’espai de treball i de la seu; aquest ha de ser acollidor i neutral per a totes les entitats i dones. L’actual seu de la Plataforma de Junta de Comerç, cedida per una institució com és l’Ajuntament de la nostra ciutat, compleix aquests requisits de seu unitària, plural i de neutralitat. L’acord que ens proposa la UGT l’hem de discutir al plenari de la Plataforma. A més, l’acord que adoptéssim ha de basar-se en un diàleg entre les tres parts implicades que varen fer l’acord fa sis anys.

4)    Continuarem les negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona. La Plataforma des de la seva constitució, és una Associació plural, en la qual s’agrupen 101 entitats de moltes tendències i ideologies diferents. La Plataforma pels seus valors, compromís i treball, reconeguts per les dones, les entitats i la societat, ha adquirit un reconeixement públic que entre totes hem de posar-lo al servei de la causa de les dones. Ens unim totes les entitats decidides a eradicar la violència de gènere contra les dones. Precisament aquí radica la seva força.

Us convoquem al plenari de divendres 27 de gener a les 18,30 a la Sala Gran (3a planta) del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, C/ Sant Pere més baix, 7, on arribarem a un acord al respecte. Preguem confirmació d'assistència.

Us recordem l’ordre del dia:

-    Renovació dels càrrecs de la junta
-    Noves adhesions
-    Balanç econòmic 2011
-    Projectes 2012
-    Situació de la seu de la Plataforma

PD. Us fem a mans la carta de suport que Ca la Dona ha fet arribar a la Plataforma.
Aquesta carta expressa el sentiment de tots els suports rebuts per part vostra.

Salutacions.
Plataforma unitària contra les violències de gènere
c/ Junta de Comerç, 17 entresol 1ª, 08001 Barcelona, telf: 627398316
mail: prouviolencia@pangea.org . web: www.violenciadegenere.org

Carta de Ca la Dona:
Asunto:     Sobre el conflicte entre la Fundació i la Plataforma
Fecha:     Wed, 25 Jan 2012 10:14:55 +0100
De:     Ca la Dona_coordinació <info@caladona.org>

Estimades amigues

Hem seguit amb preocupació el conflicte obert sobre la seu de la Plataforma i la impossibilitat de diàleg que s’ha establert i que ha fet que la Plataforma hagi estat sense seu durant setmanes.

Un fet injustificable i una situació ben dolorosa ja que formen part de la plataforma la majoria d’entitats de Barcelona i el tema de la violència és un fet que ens toca a totes.

Ens alegrem que com dieu amb la mediació de l’Ajuntament i UGT s’estigui a punt de tornar a una via de diàleg que pugui resoldre el conflicte.

En cap cas ens sembla justificable mides tan extremes com el canvi de pany que han bloquejat la negociació.

Per tant tot el nostre suport a tornar a al via del diàleg, i a aconseguir que la Plataforma tingui una seu per seguir desenvolupant la seva imprescindible tasca.

Comissió - Ca la Dona
CLD+25anys. Secretaria. Ca la Dona (en trànsit). ATENCIÓ, NOVA ADREÇA (provisional): Sant Honorat, 7 / 08002 Barcelona. tel. 934127161.www.caladona.org / info@caladona.org

No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida

2012-01-17T04:10:00.000-08:00

Lynn Sthotter, explica el viatge a Egipte amb la Plataforma d'artistes contra la violència de gènere.

Unes paraules que vaig aportar a l'homenatge -quan li podrem dir donanatge de manera natural i entenedora per a tothom?- a les 7 dones que han estat assassinades des de la darrera concentració de fa un mes. "No és utòpic pensar en una societat en la que cap dona hagi de perdre la vida”

Ho dèiem a la cloenda del IV Fòrum Europeu contra les violències de gènere i aquest és el nostre objectiu del mil•lenni. El segle XXI serà el de l’ eradicació de la violència masclista.

Des del moviment social que defensem un món lliure de violència masclista. Volem refermar el que diu “ La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista”: ...”els drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.”

Hem fet molts avenços amb polítiques d’igualtat i contra la violència de gènere i masclista. Però no podem caure en la complaença de que ja està bé, que n’hi ha prou amb les declaracions més o menys en la correcció de les directives internacionals i de les lleis i mesures aprovades amb consens dels últims deu anys. També veiem que a cada avenç social i legal es genera un allau de bloqueig i involució, per part dels estaments de tot tipus.

Perquè 5 dones assassinades en 16 dies?

Moltes i molts continuem fen aquesta pregunta. La ciutadania es fa aquesta pregunta.

Tenim un fet objectiu, una realitat frapant:Una mitjana de 70 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles en els últims 5 anys. Dones de tots els estrats socials, dones de diferents cultures, dones mestresses de casa i dones professionals, en efecte dones assassinades pel fet de ser dones i pel seu rol a la societat. No és un col•lectiu exactament, és el 52% de la societat. Imaginem per un moment quina reacció hi hauria si haguessin 70 víctimes d’ETA a l’any. Mobilitzacions a tot l’Estat, els polítics fent mesures d’urgència, un estol de guarda espatlles per els i les amenaçades. Seria inacceptable.

Però d’alguna manera amb les dones assassinades es justifica l’agressió, es normalitza la situació.

Aquests fets demostren que les causes de la violència masclista estan dins mateix de l’estructura de la nostra societat. El que diem societat patriarcal. Una manera de conviure, de socialitzar-nos homes i dones. Les causes es basen en una desigualtat estructural, en una discriminació social, amb un domini dels homes sobre les dones que és acceptat socialment d’una manera o un altre.

És trivialitza, és naturalitza, és justifica. És va als símptomes en comptes d’anar a la malaltia.

Per això és important les declaracions de polítics, dels mitjans de comunicació, dels canvis ja fets en algunes CCAA com Castilla la Mancha.

El llenguatge, una vegada més, és important i rellevant. “La violència familiar” que ha utilitzat la nova ministra de Sanitat, Serveis Social i Igualtat, Ana Mato, no és un error puntual, és una profunda tergiversació d’aquestes causes que porten a 70 dones assassinades a l’any.

També volen canviar la llei estatal aprovada per consens de tots els partits al 2004. Amb l’argument de que continuen els assassinats. Com si la llei pogués parar el que esta incrustat en aquesta societat des de fa segles. La llei potser una eina però no ho atura. Volen tornar a que sigui un fet individual i no un problema social de màxima alerta i de conseqüències dramàtiques per les dones.

El què fa que un home assassini a la seva parella o ex parella no és una violència “pasional” com ha dit Tele5 una vegada més, o no és una agressió “fora de control” com ha dit un criminòleg a TV3. És un home masclista que ha exercit el seu abús de poder, que ha vist la seva masculinitat atacada pel fet que la seva ex dona hagi refet la seva vida lliurament i que a partir d’aquí s’ha vist amb força per atacar i assassinar en aquest cas a l’entorn de la dona. O que no pot suportar que el deixi i continua amb els maltractaments i l’assetjament.

NO VOLEM TORNAR ENRERA

Els hi devem a les dones assassinades, a les dones que haurien d’estar encara entre nosaltres i a les que en aquests moments estan patint maltractaments.

No és utòpic...

Hem de PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant per el món del treball on segons un estudi de CCOO la bretxa salarial és d’un 28% i tendeix a créixer amb la crisi econòmica.

El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat o sigui totes i tots nosaltres hem de ser el motor de canvi.

Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com un greu problema social.

En canvi:
El 26,8% de les joves espanyoles se senten atrapades en la seva relació i el 11,9% asseguren haver tingut por de la seva parella*.
Segons l’enquesta publicada a Catalunya al 2010:
1 de cada 4 dones ha patit una agressió masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.
Augmenta el retret social cap a la violència masclista, tot i que les dones són més pessimistes que els homes pel que fa als progressos assolits.
Totes aquestes dades són importants i les tenim gràcies als progressos en les polítiques públiques dels darrers anys. Sense dades, sense radiografia del què passa, si queda un altre vegada com un fet individual, de dintre de casa, de succés inevitable, de política assistencial sense anar a les causes, tornem enrere.
I no volem tornar enrere.

PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!
TRENQUEM EL SILENCI!

Barcelona, 16 de gener de 2012

Violència psicològica

2011-12-30T01:57:00.000-08:00

Ester García, advocada,afirma que “hi ha jutges que creuen que no existeix la violència psicològica”,ho diu a l'entrevista feta per Irene Peiró a la revista digital DONES del 15 dedesembre de 2011. La poso sensera, val la pena fer-li una ullada.

Irene Peiró. Som aldespatx d’Ester García, advocada especialitzada en violència masclista. Amb 14d’anys d’experiència, només “una petita proporció” dels casos que haportat a judici corresponen a denúncies per violència psicològica, tot i queaquesta afecta la majoria de dones maltractades, vagi o no acompanyadad’agressions físiques. El problema és que és molt difícil de provar.

Irene Peiró.- Per portar un cas de violència psicològica alstribunals, l’advocada Ester García ha estat fins a dos mesos preparantel judici, recollint el testimoni de la dona maltractada i la màxima informaciópossible: “S’han d’aportar informes psicològics, testificats si n’hi ha,relats de fets...”. Durant aquest procés de preparació, sol recórrer apsicòlogues o entitats especialitzades, que l’assessoren sobre com aproximar-sea les dones i demostrar si pateixen les seqüeles del maltractament psicològic.

Una de les psicòloguesque ha assessorat García és Maria Rosa Micàs, voluntària d’Acció contra la violència domèstica, entitatdel districte de Nou Barris de Barcelona. Psicòloga i advocada van coincidir ales Jornades sobre el maltractament psicològic en l’àmbit de la parella del’entitat Dones de Vol, celebrades al Centre Cívic CanBasté l’11 i el 12 de novembre.

Micàs explica que lasimptomatologia del maltractament psicològic es caracteritza per un “quadreansiós depressiu cronificat”, els sentiments de pèrdua, por o culpa ol’aïllament social. Moltes dones pateixen trastorn d’estrès postraumàtic ialgunes d’elles somatitzen la violència psicològica, de manera que els deixaseqüeles físiques.

Això no obstant, demostrar que la dona pateixaquestes seqüeles no garanteix l’èxit al judici. En aquest sentit, EsterGarcía, responsable de la Comissió de Violència de Dones Juristes, assegura: “Normalment,en les condemnes que he aconseguit per violència psicològica habitual, heacreditat episodis de violència sexual i física”.

Les dificultats per provar la violènciapsicològica no són, però, les úniques que es produeixen en l’àmbit judicial.Cada vegada més agressors estan presentant una acusació contra les dones queels han denunciat per violència masclista, mentre que molts d’ells utilitzen elmoment de recollir els seus fills per continuar maltractant la seva parella,una vegada s’ha acordat el règim de visites.

En aquest sentit, l’advocada considera que la novallei de custòdia compartida, que va entrar en vigor a Catalunya a principis de2011, “està fent molt de mal”. Aquesta llei estableix que es concedeixinormalment la custòdia compartida dels menors davant de qualsevol cas deseparació i això planteja dificultats en els casos de violència masclista,segons García.

Malgrat això, en termes generals, l’advocada estàsatisfeta amb els avenços que han representat les lleis contra la violènciamasclista, aprovades el 2004 a l’Estat i el 2008, a Catalunya. De la normativacatalana, destaca, a més, que és la segona d’un parlament autonòmic queincorpora una definició consensuada de violència psicològica, només per darrerade la basca.

García considera que, actualment, el problema nosón les lleis, sinó que part dels professionals que les han d’aplicar no estanformats ni sensibilitzats sobre violència masclista i assegura: “Hi hajutges que creuen que existeix i hi ha jutges que creuen que no existeix laviolència psicològica”. En aquest sentit, recorda que una sentènciarecent de l’Audiència Provincial de Múrcia considera que qualificar una dona dezorra no és un menyspreu o insult, ja que aquesta paraula pot al•ludir a unanimal astut.

A les dificultats amb què es troben als jutjats,Micàs i García hi afegeixen l’escàs suport que les dones maltractadespsicològicament reben del seu entorn. “Si tu no veus un braç trencat o unblau, difícilment, si no ets una persona experta, entraràs a veure què passa”– resumeix García. Per a Micàs, un altre factor que dificulta a l’entornla percepció de la violència psicològica és la imatge d’home “encantador”del maltractador. A més, ambdues expertes afegeixen que no hi ha cap perfil quecaracteritzi un agressor.

Del que sí es mostra convençuda Ester García ésdel fet que el maltractament s’exerceix de forma conscient: “molts diuenque, davant de la frustració, responen d’aquesta manera, sí, però no ho fan ambel seu cap o amb el seu amic, ho fan amb la dona”.

En alguns casos, l’advocada explica que elsagressors utilitzen perversos mètodes de violència psicològica, entre ellspunxar el gos que viu a la llar amb una agulla, encendre i apagar el llum totala nit, canviar les coses de lloc o punxar les rodes del cotxe.

Són formes de maltractament psicològic, sovintencara imperceptibles pel conjunt de la ciutadania, tot i que aquest tipus deviolència psicològica és la més freqüent, segons les escasses dades disponiblessobre el tema. Així per exemple, un estudi presentat a Oviedo en unes jornadessobre Medicina de Família (2007) indica que el 45% de les dones espanyoles hanpatit violència psicològica en algun moment de la seva vida.

Enfront d’aquestasituació, Micàs i García remarquen que cal fer visible tot allò que hi ha persota dels cops, tot allò que queda per sota de la punta de l’iceberg.

Es torni a la Plataforma les claus de la seva seu

2011-12-23T09:41:00.000-08:00

Carta de suport. Plataforma unitària contra les violències de gènere.

El dilluns dia 19 de desembre no es va poder entrar atreballar a la seu de la Plataformaunitària contra les violències de gènere per haver-hi el pany canviat i nodisposar de les claus per obrir-lo.

El canvi del pany ha estat executat unilateralment, fet desprésd'una carta prèvia comminant a la Plataforma a abandonar la seu el dia 27 de desembre de 2011;carta signada per la presidenta IsabelLópez, en nom del Consell executiu de la Fundació MariaAurèlia Capmany; també després de la temptativa de dialogar i cercar acord ambla directora de la Fundació Aida Ruiz.

La seu de la Plataforma està des de fa sis anys en un pis situat al c/Junta de Comerç, cedit per l'Ajuntament, compartit amb la Fundació MariaAurèlia Capmany.

Assessorada la Plataforma per Ester García i Marisa Fernández, hem considerataquest fet i aquestes maneres d'agressió i de violència contra la Plataforma; alhoraper la manca de diàleg i els fets consumats greus i delictius ens hem vistobligades a posar una denúncia.

En la lluita contra la violència masclista vers les donesels principals valors en els que la Plataforma posem l'accent com a col·lectiu amb101 Entitats són: els de la solidaritat i l'acompanyament, els del diàleg i el consens,els de la pau i el compartir.

La solidaritat precisament es demostra en temps de crisi,que es quan més ens hem d'unir per aconseguir sinergies. Ens refermem que si hiha problemes econòmics hem de resoldre'ls donant la mà i no trepitjant a lesaltres Entitats i persones.

DEMANEM,

A la directora, Aida Ruiz, i al Consell executiu de la Fundació MariaAurèlia Capmany, que torni a la Plataforma les claus de la seva seu del c/ Junta de Comerç,17 entresol 2ª de Barcelona.

SIGNATURES:

Entitat/Persona Representant Activitat/professió

Barcelona, 22 de desembre de 2011.

Comunicat 2

Carta de suport

http://heliadones.blogspot.com/2011/12/us-demanem-el-vostre-suport-perque-la.html

http://heliadones.blogspot.com/2011/12/el-canvi-de-pany-per-excloure-la.html

Us demanem el vostre suport perquè la Fundació Maria Aurèlia Capmany ens torni les claus de la seu

2011-12-23T09:22:00.000-08:00

Plataforma unitària contra les violències de gènere. Comunicat 2.

Quart dia en el que continuem sense les claus de la nostraseu, on fa sis anys estem desenvolupant la tasca de totes des de la Plataforma. 48 h desde que ens varem veure obligades a interposar denúncia pel greu fet de canviarel pany unilateralment.

La solidaritat precisament es demostra en temps de crisi,que és quan més ens hem d'unir per aconseguir sinèrgies. Ens refermem que si hiha problemes econòmics hem de resoldre'ls donant la mà i no trepitjant a lesaltres Entitats i persones.

La Plataforma no considerem adients ni les formes ni les mesurescom la d'impedir el treball dels projectes i l'accés a la seu. La Plataforma volemaplicar a aquest conflicte els valors esmentats que li són propis.

Constatem que la directora de la Fundació MariaAurèlia Capmany, Aida Ruiz, no ha establert un diàleg per resoldre la situació,en canvi ens hem trobat amb fets consumats, inclosa la carta signada per lapresidenta de la Fundació MariaAurèlia Capmany, Isabel López, ennom del Consell executiu.

Demanem a la directora, i al Consell executiu de la Fundació, que ens entreguitot seguit les claus del pany de la nostra seu.

Us demanem el vostre suport perquè la Fundació Maria Aurèlia Capmany ens torni les claus de la seu dela Plataformadel c/ Junta de Comerç, 17 entresol 2ª.

Plataforma unitària contra les violències de gènere.

Barcelona, 22 de desembre de 2011.

Carta de suport.

El canvi de pany per excloure la plataforma de la seva seu és una agressió delictiva greu

2011-12-22T02:46:00.000-08:00

Comunicat a les Entitats de la Plataformaunitària contra les violències de gènere.

La Plataforma ens hem trobat amb el panys canviatde la seu, cedida pel Districte, per una decisió irrevocable del Comitèexecutiu de la Fundació Maria Aurelia Capmany, segons la seva directora AídaRuíz. No varem poder dialogar. Aquest fet impedeix desenvolupar els projectesde la Plataforma a la seu. Davant la gravetat d'aquesta agressió delictiva laPlataforma s'ha vist obligada a denunciar el canvi de pany.

La Fundació Maria Aurelia Capmany ha de tornarles claus de la seu de la Plataforma tot seguit.

Benvolgudes,

Volem compartir amb vosaltres la nostrasorpresa i estupor pel fet que ens hem trobat el pany canviat a la seu i nopodem entrar.

Tal com varem informar en l’últim plenari imés en concret a la última comissió del dijous dia 15 de desembre, la Fundació MariaAurèlia Capmany, ens comunicava que ens feien fora de la nostra seu, amb lasomera expressió de que necessitaven disposar de l’espai que ocupa la nostra seual carrer Junta de Comerç, 17.

Com sabeu la seu ocupa un despatx en un pis del’Ajuntament, com espai cedit a partir d’un acord amb el Districte de fa sisanys; situació compartida amb l’esmentada Fundació. Us hem de dir que en aquesttemps sempre hi ha hagut una bona entesa i mai cap problema entre la Fundació i la Plataforma fins aquestamesura d’exclusió.

Des del dia 2 de desembre que varem rebre lacarta on confirmaven la seva decisió de fent-se fora, varem parlar amb ladirectora Aida Ruíz per intentar arribar a algun acord. No va ser possible eldiàleg i només va dir que era una decisió irrevocable del Comitè Executiu de la Fundació.

El dia 14 varem enviar una carta demanant quees re considerés el tema i recordant que teníem un acord amb l’Ajuntament pelqual ens cedien l’espai.

El mateix 14 ens va arribar un burofax en elqual ens posaven data de sortida de la seu per el dia 27 de desembre.

A partir d’aquí els fets s’han desencadenat enforma d’agressió delictiva, ja que el dilluns dia 19 de desembre a la tarda,quan anàvem a buscar material per la concentració contra la violència de cadatercer dilluns de mes, ens varem trobar el pany canviat i des de les hores nopodem accedir amb les nostres claus a la seu.

Això vol dir que ens impedeixen fer la nostraactivitat diària a la seu, amb el que això perjudica per tots als projectes dela plataforma. En plena selecció del Pla d’ocupació, tancament anual econòmic,amb tots els tallers del Trenquem el silenci, etc.

Degut a la gravetat d’aquest fet ens hem vist obligadesa denunciar el canvi de pany a fi i efecte de poder continuar amb les tasquescompromeses entre totes.

Us adjuntem les cartes i un relat dels fets ius demanem que ens feu arribar el vostre suport en la gestió de continuartenint una seu per desenvolupar els nostres projectes en aquest desè any delluita comuna contra la violència masclista.

Barcelona, 21 de desembre de 2011

La crisi, les dones, com participem de la indignació, i ens empoderem

2011-12-22T02:26:00.000-08:00

Avui en l’homenatge a les més de 58 dones assassinades perles seves parelles o ex parelles, volem fer-vos saber els treballs iconclusions que hem arribat.

Unes paraules a la Plaça de Sant Jaume, el tercer dilluns delmes de desembre.

En el 6è Fòrum contra les violències de gènere hem treballat la violència de gènere des de molts punts devista. Entre més de 1.500 persones, 800d’elles adolescents.

Us volem destacar els punts en els que més hem incidit:

Enguany el tema del Fòrum rodava sobre un doble eix: entornla crisi i com afecta a les dones, i de com les dones participem de laindignació, ens empoderem, prenem exemple de les que s’alliberen delmaltractament i obren camí d’esperança per eradicar la violència masclista.

Les dones hem de prendre consciencia i ser les capdavanteresde la nostra alliberació. Això en aquest nou segle vol dir ben clar i alt dretsa les dones i igualtat i eliminar la violència de gènere. I ho farem implicantals homes en aquest futur d’alliberació de les persones, d’una humanitatcivilitzada.

La crisi és global i afecta a dones i homes, però com entot, perquè el sistema patriarcal així ho comporta, les dones tenim un plus.

Per un canto la taxa d’atur continua sent més alta que enels homes, la precarietat laboral s’aguditza en tots els sectors. La rebaixa enels serveis públics afecta sobretot a suportar més carga les persones que tenencura dels altres, que també són normalment dones.

No a la violència econòmica!!

Volem prioritats contra la violència vers les dones en lesmesures i pressupostos de les nostres institucions!

Per altra banda estan passant a segon pla les polítiquesd’igualtat i promoció de mesures i recursos dirigits a la prevenció i atencióde la violència de gènere.

Tristament el divendres saltava la notícia de la retalladade despesa pública a Castilla-La Mancha en matèria d’atenció a les dones. No esprorrogaran els convenis amb les cases d’acollida. Això vol dir 400 llocs detreball i queden sense atenció 13 cases d’acollida i 85 Punts d’informació iatenció a dones que pateixen violència. De moment és queden sense recursos perdonar el servei, i segons el portantveu del govern de la regió, “amb menysdiners públics es mantindrà i millorarà l’atenció a les víctimes”. Potser voldir que a partir d’ara els recursos hauran d’esser privats?.

NO al domini sobre les dones! Volem una societat lliure deviolència vers les dones!

Les lleis i mesures han fet uns grans avenços però sónaplicades per els homes i dones que han de canviar els models tradicionals peruna nova manera igualitària. Si no canviem aquesta manera de relacionar-nos iestructura la societat, continua la prevalença del patriarcat. No s’apliquenles mesures en perspectiva de gènere. Ans al contrari no s’assignen els recursosi acompanyaments adients.

Als jutjats, continuen aplicant normes que dificulten lajustícia a les dones que volen sortir del cicle de violència del seumaltractador, com el inexistent Sindrome d’Alienació Parental (SAP), o donantla custodia al pare quan hi ha maltractament cap a la mare, o no donantcredibilitat a les dones en els casos de denuncia creuada que tant sovint estanutilitzant els maltractadors.

Continuen havent professionals que atenen a les dones sensedonar-lis credibilitat, tornant-les a culpar per les seves accions en comptesde condemnar als seus maltractadors.

Per tot això què fer:

Fem Xarxa! Perquè les dones que pateixen violència siguinacompanyades i superin el dolorós procés, convertint-se en supervivents,recuperant-se i sortint del túnel.

Igualtat real per canviar la societat patriarcal de dominidels homes sobre les dones. Totes les perspectives donades al fòrum,conflueixen en la prevenció de la violència de gènere i en continuar la lluitaen tots els àmbits.

I hem especificat camins de futur. Les i els 750 adolescentsque han passat pel Fòrum han d’esser aquest futur. Hem iniciat la formaciód’agents actius contra la violència a les dones als instituts de secundària.A l’hora també s’ha destacat que la prevenció en violènciade gènere s’ha de començar en l’educació infantil.

El professorat necessita formació per donar continuïtat aaquesta feina, concretament en coeducació i violència de gènere. I aquestaformació no es pot fer tampoc d’esquenes a les famílies.

Trencar amb el model hegemònic de masculinitat passa perpotenciar un model de masculinitat igualitari i a l’hora de èxit. Veure elsavantatges que tenen unes relacions sanes i un compromís de compartir la vidasocial entre dones i homes. Les dones hem de passar a ser agents actives en lesdecisions socials i per això els homes han de deixar el seu paper de proveïdorsi de domini sobre les dones.

En l’àmbit laboral hem de tenir una regulació i una fermaaplicació d’aquesta que asseguri la plena llibertat de les dones i la nopermissivitat de cap situació de violència. Les empreses han de ser part activaen facilitar l’eradicació de la violència de gènere, detectant els casos,donant suport i acompanyament a les dones que la pateixen a casa però que elshi afecta a la feina.

En l’àmbit internacional cada cop hi ha més consciència pelque fa a la violència de gènere les sancions són cada cop més importants i esdones continuem tenint un paper fonamental en la construcció de la pau.

Les persones ponents insisteixen en que s’ha de continuartreballant, creant més xarxa, compartint més treballs de reflexió i debat comaquest. Destaquem una de les frases dela ponent Montserrat Comas: “No és una utopia pensar que podem construir unasocietat igualitària.”

Aquí teniu el missatge que ens va fer arribar al VII Fòrumcontra les violències de gènere, Michelle Bachelet, directora executiva de ONUDONES, l’organisme de Nacions Unides per la igualtat de gènere i l’empoderamentde les dones.

Ens diu que el camí és llarg, “la tasca és àrdua però noimpossible”. Que no és una cosa de dones, sinó de tota la ciutadania decent queno mira cap un altra cantó de les injustícies. Que per eradicar la violènciacontra les dones fa falta la condemna i el rebuig social. Que les dones quepateixen violència no estan soles!.

Nosaltres, la Plataforma unitària contra les violències de gènere continuaremtreballant en els diferents projectes. Mentre hi hagi dones que pateixenviolència continuarem surtin a la Plaça Sant Jaume cada tercer dilluns de mes. Continuarem ambel projecte TRENQUEM EL SILENCI de prevenció als centres educatius. I el properany ens tornarem a trobar en el VIII Fòrum.

19 de desembre de 2011

Sexo para aprobar

2011-12-11T21:37:00.001-08:00

La Patricia me envía la noticia por mail. Emerge como un neoderecho de pernada en las aulas. Hay aún hombres profesores, como hombres en demasiadasprofesiones, que aprovechan su posición de poder social para violentar y destruira las mujeres con las que se relacionan.

Lo significativo y positivo de este caso es la actitud de lajoven alumna. ELLA se ha rebelado. ELLA ha plantado cara al profesor agresor alcompartir el problema con sus familiares y amigos. ELLA ha tejido unaestrategia y ha conseguido frenar la violación.

ELLA no estaba sola. ELLA fue acompañada.

ELLA nos muestra que es posible sostener la dignidad de lamujer persona.

El Tribunal ha condenado al profesor, eso es importante. Eltribunal usa términos patriarcales al considerar "vejacionesinjustas", ¿Cuáles serían las vejaciones justas de un hombre contra unamujer? El tribunal incurre en machismo "al no apreciar ánimo libidinoso".Las descripciones de la sentencia son humillantes para la joven agredida. Elperiódico que inserta la noticia incurre en la concepción machista al mencionara la valiente alumna agredida como "ofendida".

ELLA ha conseguido un éxito que nos alienta a TODAS.

"Condena para un profesor por pedir sexo para aprobar. Málaga- 09/12/2011. Un profesor de la Universidad de Málaga (UMA) ha sido condenado aun año de prisión y seis de inhabilitación por pedir sexo a una alumna a cambiode aprobarle la única asignatura que le quedaba para terminar Magisterio.

La Audiencia de Málaga ha calificado los hechos como unafalta de vejaciones injustas y no ha apreciado "ánimo libidinoso" enunos tocamientos que el docente hizo a la alumna en el pecho mientras lepreguntaba si llevaba micrófonos ocultos. El profesor también ha sido condenadopor un delito de abuso de funcionario en el ejercicio de su profesión.

El docente negó su participación en los hechos, informó ayerel diario La Opinión. Según su versión, citó a la joven en su casa porque habíaestado enfermo y le hizo un "examen oral" por el que le dio un cinco.

El tribunal ha considerado "sincera, coherente yverosímil" la declaración de la ofendida, que lo denunció a la policía yfue atendida en el hospital por un ataque de ansiedad.

La alumna había suspendido el examen escrito de la últimaconvocatoria de la asignatura que le quedaba para terminar Magisterio y acudióal departamento para explicar al acusado "su delicada situaciónacadémica". El profesor le pidió su número de móvil y la citó en sudespacho el 16 de febrero de 2010. Después, la volvió a llamar y la citó al díasiguiente en su domicilio.

Extrañada, la alumna acudió acompañada por su hermana, sucuñado y un amigo. Tras mantener una breve conversación, el profesor le dijoque "si quería aprobar tenía que darle sexo", señala el tribunal. Lachica se levantó diciéndole que estaba equivocado. Entonces, según relata laSala, "él la sujetó del brazo, le levantó la camiseta y comenzó a tocarlede cintura para arriba"".

Al maltractament se l’hi pot plantar cara i superar-lo

2011-11-28T11:35:00.001-08:00

Montserrat amb la Salam.

Bon nit companyes i companys. En el nouescenari polític continuem la lluita per l’eradicació de la violènciamasclista.

Continuarem fem seguiment de l’acompliment deles lleis, mesures, protocols que s’han aprovat tant al Parlament espanyol comel d’aquí Catalunya.

Venen temps difícils per tothom i també pelssectors més desafavorits de la societat i per tant per les dones que pateixenviolència, per les dones que estan sota el llindar de la pobresa, i en generalmal temps per la lluita dels drets de les dones.

Enguany el Fòrum contra les violències degènere, ha rodat sobre un doble eix entorn la crisi i com afecta a les dones, ide com les dones participen de la indignació i prenen en mà, s’empoderen,prenen exemple de les que s’alliberen del maltractament i obren camíd’esperança per eradicar la violència masclista, des de les adolescents i lesmés jovenetes fins les més experimentades.

Les dones maltractades, i totes les dones hemde prendre consciencia i ser les capdavanteres de la nostra alliberació. Aixòen aquest nou segle vol dir ben clar i alt drets a les dones i igualtat ieliminar la violència de gènere. I ho farem implicant als homes en aquest futurd’alliberació de les persones, d’una humanitat civilitzada real.

La crisi és global i afecta a dones i homes,però com en tot, perquè el sistema patriarcal així ho comporta, les dones tenimun plus.

Per un cantó la taxa d’atur continua sent mésalta que en els homes, la precarietat laboral s’aguditza en tots els sectors.La rebaixa en els serveis públics afecta sobretot a suportar més carga lespersones que tenen cura dels altres, que també són normalment dones.

Per altra banda estan passant a segon pla lespolítiques d’igualtat i promoció de mesures i recursos dirigits a la prevenciói atenció de la violència de gènere.

Encara que el discurs polític continuí sentcorrecte i no hi ha cap formació que s’atreveixi a verbalitzar que no s’ha dedesplegar totes les lleis aprovades, hi ha clars signes de voler tirar enrere ihem d’estar amatents.

S’havia començat un camí cap a la coeducacióen ensenyament i s’ha tallat i parat en nom de que no hi ha pressupost.

Havia tot un desplegament d’agents d’igualtatals ajuntaments, formades per la Diputació de Barcelona, i se les envia a l’atur.

S’han rebaixat els pressupostos persubvencions a les Associacions de dones.

El PP clarament diu que tirarà enrere la lleipels drets sexuals i reproductius i la llei de matrimonis gais i lesbianes.

Per això el seguiment més estricte i la lluitade tota l’esquerra es fa més necessària que mai.

En el terreny, en el dia a dia, soc optimista.En els últims anys cada vegada som més les dones que lluitem i treballem per canviarla manera de relacionar-nos, entre les dones joves, implicant a les noies inois als centres d’estudi. Donant suport a les dones que passen per un procésde recuperació a causa dels maltractaments soferts. Hi ha més possibilitat de sortir-se’n, de noestar sola. En els últims anys moltes dones que ja han superat aquestmaltractament s’organitzen per ajudar i acompanyar a d’altres que encara estanbuscant la sortida del túnel i que veuen la llum molt lluny o no la veuen.

Ens cal entendre les vostres experiències, lesde totes les dones que pateixen el maltracta, i les que els hi fan costat.

Hem de passar de focalitzar a la donaderrotada destruïda a tractar el conflicte i la problemàtica des dels ulls ivivències de la dona que supera el maltractament.

Al maltractament se l’hi pot fer front,plantar-li cara i superar-lo en molts casos.

I aquests èxits d’una dona, és l’èxit i l’ànimde rebel·lia i lluita de totes les demes.

Les dones maltractades han d’emergir, han desortir de l’armari, i ho podran fer de la mà, de la veu, i de l’acció de lesdones supervivents.

En el Fòrum d’ enguany hem fet totes aquestesreflexions, des del àmbit del treball, des del educatiu, des de nous models demasculinitats, des de les dones a les institucions i a les associacions i uspresentarem els resultats que serveixen per construir aquesta rebel·lia contrala societat patriarcal. Canviar la societat, canviar la manera derelacionar-se. Canviar el domini dels homes sobre les dones.

Aquest és el full de ruta per l’eradicació dela violència masclista.

Parlament al Sopar de L'Aurora a la Sedeta ambla Salam Almaslamani, el passat divendres dia 26. Montserrat Vilà Planas. Coordinadora de la Plataforma unitàriacontra les violències de gènere.

Concert del Cor Carlit pel "Trenquem el silenci a les escoles"

2011-11-26T09:33:00.001-08:00

El Cor Carlit a l'Església del Pí.

El Cor Carlit va oferir ahir dissabte a la nitun concert de Gospel a l'Església del Pi de Barcelona. Era 25 de Novembre, Diade la No violència contra les dones. El Concert va ser com gala benèfica pelprojecte "Trenquem el silenci a les escoles" de la Plataforma unitàriacontra les violències de gènere. Les veus van crear un espai màgic, espiritual,en el que varem poder sentir que les dones, junt amb els homes, sostindremaquesta lluita per la igualtat i la guanyarem.

Aquestes són les paraules que vaig dirigir atota la gent que va participar al concert.

Bona nit amigues i amics,

Des de la Plataforma unitàriacontra les violències de gènere volem canviar aquesta societat! Volem unasocietat lliure de violència vers les dones!

Trenquem el silenci!

Cada any més de 70 dones són assassinades perles seves parelles o ex parelles a causa de la violència masclista!

Si qualsevol grup d’aquesta magnitud fosassassinada per qualsevol altre causa, els carrers s’omplirien de protesta, laplaça Sant Jaume plena, però per les 70 dones i per les 2.000.000 de donesmaltractades sortim unes quantes dones a les places del poble a reclamar justícia.

Perquè? Per què tenim un model social en queel domini del home sobre la dona és normal.

Però amigues i amics, No és normal que a unadona li toquin el cul al metro. No és normal que per la mateixa feina les donescobrin menys. No és normal que els jutges pensin que la violència de gènere hapassat de moda i les dones exagerem les nostres penes. No es normal ques’insulti i es menyspreí a una dona pel fet de ser dona. No és normal que noestem en els llocs de decisió d’aquesta societat.

Quan tot això i més deixi de ser normal pertothom, quan a més de les lleis i mesures que s’aproven a les institucions lespersones que les han d’aplicar hagin canviat el seu model patriarcal per un modelsolidari i igualitari pel dret de les dones... Aleshores haurem trencat lesbases d’aquesta violència que a voltes ens sembla impossible, però que larealitat ens la porta cada dia.

El projecte “Trenquem el silenci” als centreseducatius vol contribuir a aquest canvi. Que pares i mares, professorat, noiesi nois canviïn la manera de relacionar-se, d’estimar-se, que comencin a veureel món amb ulls de dona.

Per contribuir a aquest canvi us agraïm des dela Plataformael vostre granet de sorra participant en aquest concert solidari.

Gràcies al Cor Carlit per Trencar el silenciaquesta nit!

Gràcies a la parròquia del Pi per cedint-seaquest espai emblemàtic!

Gràcies a vosaltres, a totes les dones i homesimplicades, serà possible l’eradicació de la violència masclista al segle XXI!

PROU AGRESSIONS CONTRA LES DONES!

TRENQUEM EL SILENCI!

Imatges del Fòrum per fer boca...

2011-11-19T02:02:00.001-08:00

Vestíbul.

El Fòrum és tot un èxit per les dones.

Taller Dones de blanc amb les adolescents dels Instituts.

Taller projecte Trenquem Mites som iguals, Hèlia. Grup noiescatalanes amb grup de vieneses vingudes d'Austria, per intercanvi sobreviolència de gènere.

Taller.

Coral IES Palau en el lliurement dels premis.

Vera Baboum, Palestina de Betlem.

Com fer xarxa.

Cristina del Valle i Montserrat Vilà Planas contentes i rialleres.

Representants institucionals i de la plataforma contra les violències de gènere.

El fòrum tot un èxit per les dones

2011-11-19T01:27:00.001-08:00

Un grup en un taller del Fòrum.

IV Fòrum contra les violències de gènere

Dissabte 19 de novembre

10 - 12 h Activitats per a tots els públics

Taller

Com parlem dels Homes?

Talleramb pel·lícules de vídeo, però centrat en l’atenció al llenguatge que utilitzenles persones per parlar de nois igualitaris i de nois violents si utilitzen unllenguatge del desig o un llenguatge de l’ètica.

Homes en Diàleg

Taller

Els estereotips degènere, en el proc és de socialització (a la comunicaci ó pares / mares ambfills/filles, a l’educaci ó...) i la prevenció de la violència.

Facilitaeines per comprendre i comunicarse millor amb fills i filles. Què s’espera d’unnen? I d’una nena? Proporciona coneixements sobre com transmetem els estereotipsde gènere i com tractem els

caminsenvers la feminitat i la masculinitat, a fi de prevenir la repetició d’esquemesde desigualtat.

Montse Garcia Salomón. Acord ciutadà per una Barcelona lliure deviolència vers les dones Xerrada

Fills i filles de laviolència

Estractarà la intervenció amb els fills i filles víctimes de violència de gènere.Quines són les seqüeles, com s’ha d’enfocar la intervenció i com ajudar-los desdels diferents rols.

Cristina Bernárdez Menéndez. Màster d’intervenció psicosocial

Taller

M’estimo? T’estimes? Ensestimem?

Através de la tècnica del role-playing treballarem quina és la relació que tenimamb nosaltres mateixos i amb la nostra parella.

Begonya Serra i Joan Bustamante

Xerrada

Presentació del llibrede coeducació ‘chicos y chicas en relación’

Llibrede materials de coeducació i masculinitats, adreçat a l’alumnat i professoratde secundària, elaborat pel grup Orfeu i publicat per Icària. Conté activitats deprevenció de la violència de gènere.

Homes Igualitaris

Taller

Dona’m Cinema

Tallersobre prevenció de la violència masclista en el que es fa servir l’audiovisual coma eina per l’anàlisi i el debat.

ZINHEZBA. Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones

Taller

Defensa personal per adones

Aprendremquè és la defensa personal i com afrontar una situació de possible perill.

Sakura-Onna

Teatre-fòrum

Custodia Con Partida

Mitjançantla escenificació i el fòrum posterior, plantegem els conflictes que es trobauna dona quan surt de la violència degénere i propostes per modificacions de les lleis. Representació teatral a càrrec

de Noestasola i Forn de Teatre Pa’Tothom, amb fòrum de debat posterior a càrrec del Grup Antígona de la UAB.

12-14 h Taula rodona Violència vers les dones. Què fer des del mónlaboral?

Debatsobre les dificultats de visualitzar la violència vers les dones en el mónlaboral i el canvi per combatre-la. Ponents: AlbaGarcia Sànchez (Tècnica en polítiques de gènere de l’Ajuntamentde Sant Feliu de LLobregat), Teresa Pérezdel Río (Directora de la Unidad de Igualdad Entre

Mujeresy Hombres de a Universidad de Cadiz), RosaBofill Benet (Secretaria de Dones de CCOO), Raquel Gil (UGT de Catalunya).Modera: Carme Catalán Piñol .

17 hTaula rodona

Combatem la crisi!Constru ïm més xarxa. Reclamem més llibertat

Des deles Associacions de dones i el teixit social com lluitem per continuarendavant. Debatrem com afecta la crisi a les dones en general i a les entitatsde dones en particular. Llibertat i no discriminació. S’ha vist afectada laviolència vers les dones i els recursos públics d’atenció?

Ponentsde les entitats: SURT, FACEPA,

Associació de Dones No Estàndards, Ca la Dona

CLOENDA

Lecturade manifest a càrrec de Rosa Regàs

Homenatgea les dones assassinades, a càrrec de Donesde Blanc

Divendres25 de Novembre

Desprésde la manifestació.

21 hCONCERT SOLIDARI

CORCARLIT DE GOSPEL

Esglésiadel Pi

CardenalCasañas,16 · Barcelona

Preude l’entrada: 10 w

Punts de venda:

Tel.627 398 316

LlibreriaPròleg

C.Sant Pere Més Alt, 46 · Barcelona

LaPelu

C. Argenteria, 70-72 ·Barcelona

Benvinguda al Fòrum

2011-11-18T03:06:00.001-08:00

Benvinguda feta a la inauguració del Fòrumcontra les violències de gènere.

Bon dia amigues, comencem el IV Fòrum Europeuque l’hem entès com un espai per reflexionar, reconèixer-nos i lluitar perl’eradicació de la violència masclista.

El Fòrum és vostre. El Fòrum és la vostraobra. El Fòrum existeix perquè vosaltres i moltes altres esteu aquí,professionals i voluntàries, totes les que assistiu, reflexioneu, participeu,compartiu i en feu difusió. La Plataforma unitària contra les violències degènere és la vostra eina per aconseguir fer aquest fòrum. Agraïm-ne a totesl’esforç i la il·lusió amb un aplaudiment.

Enguany tot el Fòrum roda sobre un doble eixentorn la crisi i com afecta a les dones, i de com les dones participen de laindignació i prenen en mà, s’empoderen, prenen exemple de les que s’alliberendel maltractament i obren camí d’esperança per eradicar la violència masclistacontra les dones, des de les adolescents i les més jovenetes fins les mésexperimentades.

Les dones maltractades, les dones hem deprendre consciencia i ser les capdavanteres de la nostra alliberació. Això enaquest nou segle vol dir ben clar i alt drets a les dones i igualtat i eliminarla violència de gènere. I ho farem implicant als homes en aquest futurd’alliberació de les persones, d’una humanitat civilitzada real.

La crisi és global i afecta a dones i homes,però com en tot, perquè el sistema patriarcal així ho comporta, les dones tenimun plus.

Per un canto la taxa d’atur continua sent mésalta que en els homes, la precarietat laboral s’aguditza en tots els sectors.La rebaixa en els serveis públics afecta sobretot a suportar més carga lespersones que tenen cura dels altres, que també són normalment dones.

Per altra banda estan passant a segon pla lespolítiques d’igualtat i promoció de mesures i recursos dirigits a la prevenciói atenció de la violència de gènere.

En el terreny, en el dia a dia, soc optimista.En els últims anys cada vegada som més les dones que lluitem i treballem per canviarla manera de relacionar-nos, entre les dones joves, implicant a les noies inois als centres d’estudi. Donant suport a les dones que passen per un procésde recuperació a causa dels maltractaments suferts. Hi ha més possibilitat de sortir-se’n, de noestar sola. En els últims anys moltes dones que ja han superat aquestmaltractament s’organitzen per ajudar i acompanyar a d’altres que encara estanbuscant la sortida del túnel i que veuen la llum molt lluny o no la veuen.

Ens cal entendre les vostres experiències,lesde totes les que pateixen el maltracte, i les que els hi fan costat.

Hem de passar de focalitzar a la donaderrotada destruïda a tractar el conflicte i la problemàtica des dels ulls ivivències de la dona que supera el maltractament.

Al maltractament se l’hi pot fer front,plantar-li cara i superar-lo en molts casos.

I aquests èxits d’una dona, és l’èxit i l’ànimde rebel·lia i lluita de totes les demes.

Les dones maltractades han d’emergir, han desortir de l’armari, i ho podran fer de la mà, de la veu, i de l’acció de lesdones supervivents.

Empoderar-se i liderar entitats com vosaltresmateixes esteu fent.

Amigues, fa unes setmanes que amb elsprogrames que porto en un institut de Vilafranca, ens trobem en una realitatpunyent, algunes noies maltractades per les seves primeres relacions als 14anys. No han passat els 30 anys de sofriments però si no fem quelcom podentenir 30 anys per endavant.

Nosaltres, vosaltres, aquestes noies, hem defer obrir els ulls de la nostra societat, passant del sofriment i la lluitaindividual a l’acció cívica social que permeti eradicar la xacra de laviolència masclista.

Aquest Fòrum és el nostre àmbit, l’àmbit dereflexió conjunta, l’hem de construir entre totes.

Te un element fonamental en dues vessants. Unala de reflexió i generació d’idees i propostes entre les entitats i les donesamb multitud de tallers, conferències, debats. L’altre unes vuit centenes d’adolescentsamb les corresponents professores que participen, es motiven contribueixen igaudeixen d’un nou temps i concepcions en les relacions igualitàries entre lespersones, es a dir, entre elles i ells.

El proper dijous 17, divendres 18 i dissabte19 ens veurem totes allà. A la cloenda tindrem l’ escenografia de les dones deblanc: Obrint camí.

I el 25 de novembre és el dia internacionalper la no violència a les dones, posarem un guinda a les activitats diverses ala manifestació a les 19h a Canaletes i els actes de la Plaça Sant Jaume, ambun Concert de Gospel, amb l’actuació de l’emblemàtic Cor Carlit, que organitzala vostra Plataforma a l’Església del Pi a les 21h del vespre.

Estic molt contenta. Aquest dies estic dormintmolt poc. Tenim totes molta il·lusió, i vivim intensament tots els moments. Totel temps per les dones. Tota la nostra energia pel nostre futur sense botxins.Estem fent un món i una humanitat millor.

Una abraçada i un petó col·lectiu a totesvosaltres.

Comencem el Fòrum!!!

Segon dia de Fòrum amb les set-centes cinquanta adolescents i joves als tallers del matí

2011-11-18T02:19:00.001-08:00

Laia Rosich, Montserrat Vilà, Montserrat Comas.

Les joves i joves dels Instituts són un espai clau de ladifusió, compromís i empoderament per tractar la superació dels mites i hàbitssexistes i de predomini masculí, tant entre les noies com entre les nois. Des d'aquífelicito a totes les noies inscrites, i els nois, inscrites. La participació adolescenti jove és un gran compromís i llavor que porten a termes professores i professorsdes dels Institut. Aquest treball es formar pel futur en igualtat.

17, 18 i 19 de novembre el VII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIESDE GÈNERE.

Espai Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere més baix, 7, BCN).

Un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espaiper «trencar el silenci» a través de la participació activa de totes les personesassistents.

L’organitza:Plataforma unitària contra les violències de gènere

prouviolencia@pangea.org· www.violenciadegenere.org · Tel.627 398 316

Facebook

Divendres 18 de novembre.

- Activitats per a joves i per a adolescents de 10 a 12 h

- Activitats simultànies de 17 a 19 h

Exercici teatral. Històries de llibertat.

Utilització del teatre com a recurs terapèutic id’empoderament, amb l’acompanyament d’un cantant de hip hop que ha creat elstemes a partir de les històries de vida de les dones del grup.

Dones de diferents edats usuàries del centre d’atenció a ladona del programa d’igualtat dona-home de l’Ajuntament de Sabadell, amb la col·laboracióde l’oficina de nova ciutadania i convivència.

Xerrada.

Violència de gènere en dones immigrades, realitat que creuafronteres. Organitzacions associatives de dones immigrades, com a generadoresde prevenció i atenció directa contra la violència de gènere.

Projecte Mujeres Pa'lante

Teatre participatiu. La discapacitat, discrimina o sedueix?

El fet de ser diferent, pot ser un motiu de seducció iatracció. Volem posar de manifest tota la violència que reben les dones amb discapacitat,només pel fet de ser-ho. Per això, volem desfer amb el gaudir i la rialla elsestereotips que hi ha sobre les dones amb discapacitat.

Associació de Dones No Estàndards

Presentació del llibre "Intervención grupar y violenciasexista. Experiencia,

investigación y evaluación". Escrit per professionalsveteranes en la lluita contra la violència masclista, mostra un ampli ventalld’experiències de grups comunitaris, de prevenció i atenció. N’explicarem algunes. I també la seva relacióamb els grups associatius.

Neus Roca, Júlia Masip (ed.) i altres autores i autors delllibre. Grup de recerca-acció GGS “Gènere, grups i societat” de la UB.

Xerrada

Què és l’assetjament sexual?

L’assetjament sexual és una de les formes més amagada isubtil de violència vers les

dones. Parlarem en profunditat sobre què és, com es potdetectar i què podem fer per

afrontar-la.

Sakura-Onna

- 19 - 21 h Taula rodona.

Alternatives reals:transformacions des de la masculinitat.

En aquesta taula es presentaran una sèrie d'actuacions quediferents homes estan articulant amb èxit des de la masculinitat. Aquestesalternatives estan permetent promoure altres models de masculinitats, allunyatsde l'hegemònic, que contribueixen a prevenir i eradicar la violència de gènere.Coordina: Homes en Diàleg.

Comença el Fòrum!

2011-11-16T11:01:00.001-08:00

17, 18 i 19 de novembre el VII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE.

Espai Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere més baix, 7, BCN).

Un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per «trencar el silenci» através de la participació activa de totes les persones assistents.

L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant dediversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden serel cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacionsdesiguals

i la discriminació vers les dones i, alhora, veure què podemfer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.

A QUI VA ADREÇAT?

Al jovent i adolescents, demostrant-los els avantatgesd’una societat més solidària i igualitària entre els dos sexes.

A mares, pares i familiars, posant al seu abast informació i mostrant la importància de la prevenció de la violènciades de la perspectiva de gènere.

A professionals de la salut, de l’educació, de lainformació, del món jurídic i de la seguretat

Al teixit associatiu i la ciutadania en general, fentpalès que el repte social d’acabar amb la violència és cosa de totes itots.

L’organitza: Plataforma unitària contra les violències de gènere

prouviolencia@pangea.org

www.violenciadegenere.org

Tel. 627 398 316

Visita’ns al Facebook

EXPOSICIONS

Sala d’exposicions. Vestíbul Espai Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere més baix, 7, BCN):

La violència també pot ser oculta.

El grup Les Golfes Il·lustració, amb el seu art,contribueixen a la reflexió i la recerca d’alternatives que ens permetinconstruir relacions en què no hi càpiga cap tipus de violència.

Centre de Cultura de Dones, 2a planta:

Exposició dels treballs presentats al VII Concurs per l’eradicació de la violència masclista, tot destacant els guardonats.

PROGRAMA

DIJOUS 17 DE NOVEMBRE

IV Fòrum europeu

9 - 9.30 h Inscripcions

9.30 - 11 h Debat

Com fem xarxa

Estaran convidades xarxes estatals i agrupacions de dones dediferents àmbits i territoris. Estatals: Andalucia, Catalunya, Madrid,País Basc, Comunitat Valenciana. Europees: Portugal, Àustria, Itàlia iFrança. Territoris per a la cooperació: Palestina, Afganistan, Malii Sàhara.

11 - 11.30 h Descans

11.30 - 13.30 h Grups de treball dividits per temàtica

• Des de la pròpia experiència.

Grups de dones que han sortit de la violència i s’agrupen en xarxes. La necessitat de l’acompanyament a la sortida delcercle de la violència. Estratègies i eines per aconseguir-ho.

• Polítiques d’igualtat.

Com influeixen en la prevenció de la violència de gènere?

Com veu la societat, homes i dones, aquestes polítiques?

• Anàlisi de la situació de les diferents xarxes que lluitencontra la violència de gènere, existents a l’estat i a Europa.

Com connectar les xarxes, quin paper fa ONU Dones, com fer les xarxes més positives?

13.30 - 14 h Posada en comú i conclusions

14 - 15.30 h Descans per dinar

15.30 - 18 h Taula rodona

El paper de les dones en la construcció de la pau

Amb la participació de ponents de Palestina, Afganistan,Mali i Sàhara.

18 - 18.30 h Descans

18.30 h Conferència final

Dret de les dones a una vida lliure de violència

En els últims anys a nivell internacional s’han aconseguit molts èxits per la llibertat de les dones. També a Europa, ial capdavant, l’Estat espanyol amb lleis pioneres. En quinmoment ens trobem? Com unir les legítimes posicions de les dones a nivell institucional amb les associacions i movimentssocials a peu de carrer, per guanyar més força?

El paper de les dones en la construcció de la Pau

2011-11-16T10:46:00.001-08:00

Vera Baboum, de Betlem (centre), Salam Almaslamani, presidenta de la Comunitat palestina de Catalunya (dreta), Maria Vilà, presidenta de Pau Sempre (esquerra). Foto: Àngels Tomàs. Juliol 2011.

IV Fòrum europeu contra les violències de gènere

Dijous 17 de novembre

15.30 - 18 h Taula rodona

El paper de les dones en la construcció de la pau

Amb la participació de ponents de Palestina, Afganistan,Mali

i Sàhara.

Aquest estiu la Delegació de Dones AMAL "Esperança", vam ser aPalestina, durant una setmana llarga, per avançar en la col·laboració amb els centresd'atenció a dones que pateixen violència a Betlem i Nablus. Durant la nostraestada ens vam entrevistar amb diverses organitzacions de dones i teixitassociatiu que treballa la perspectiva de gènere mentre com a poble lluitencontra l'opressor Estat sionista d'Israel.
Una de les dones que vam conèixer i que més va frapar al grup va ser la VeraBaboum. Ella és professora a la Universitat de Betlem del màster de gènere ques'hi imparteix i directora d'una escola de primària i secundària amb un nou sistemaeducatiu mixte. És especialista en gènere a Palestina i membre de la Xarxa deDones Àrabs també especialitzades en gènere.
Vam tenir la oportunitat d'escoltar-la i compartir una estona amb ella, durantla qual ens va fer una ponència sobre la visió de la dona palestina i la lluitaper la llibertat basant-se en la seva experiència i en el folklore típicpalestí. Va ser un luxe poder compartir aquella tarda amb ella i demà tenim laoportunitat de tenir-la aquí a Barcelona al IV Fòrum Contra les Violències deGènere que aquests dies té lloc a l'Espai Francesca Bonnemaison (c/ de SantPere Més Baix, 7, L1 i L4 de metro). Maria Vilà

Per més informaciósobre el Fòrum Contra les Violències de Gènere clica aquí.
Ens veiem al Fòrum!

Publicat a Pau Sempre.

Obrint Camins de Dones de blanc

2011-11-16T02:13:00.001-08:00

Les DONES DE BLANC tornena actuar! a la cloenda del VII Fòrum contrales Violències de Gènere.

Amb la nova coreografia Obrint Camins.

El proper dissabte dia 19, a les 19,30h.

Centre de Dones Francesca Bonnemaison, Carrer Sant Pere més Baix, núm. 7,Barcelona

Us hi esperem!!!

← VII Fòrum Contra les Violències de Gènere a Barcelona.

Les dones tenim víctimes, tenim baixes, però també tenim èxits i victòries, guanyarem!

2011-11-12T14:21:00.001-08:00

A les Jornades de les Dones de vol em van demanar fer la cloenda. Amb molta satisfacció i orgull he compartit amb elles les seves experiències i reflexions. Aquí faig l'apunt de la cloenda.

Bona tarda amigues, Francesca, Mercé,Montserrat, Rosa Mª, Ester, Ruben i no acabaria perquè som moltes i molts queestem a la mateixa trinxera.

Perquè la Francesca parla de guerra, i tenim víctimes,tenim baixes, però també tenim èxits i victòries. Soc una de les convençudesque les dones junt amb els homes la guanyarem.

Moltes gràcies a les Dones de Vol perconvidar-me a dir unes paraules al final d’aquestes jornades que han evidenciatla violència TRAMPA, la violència OCULTA.

Enguany precisament les il·lustradores “LesGolfes”, grup de noies i nois joves que col·laboraren amb la Plataforma i hanrealitzat l’exposició al VII Fòrum contra les violències de gènere amb elconcepte de la VIOLÊNCIA OCULTA,i quan ho preparaven anaven llegint coses dels experts, del Miguel Lorente, de la Victoria Sau, i anavenidentificant com son les petites coses del dia a dia amb les que es“normalitza” la violència i que per tant queden amagades.

La Francesca ho va explicar amb forçasentiment i prou il·lustrat ahir: com la manipulació de la realitat, elcontrol, el menyspreu, les mentides, les ofenses, van minant a la dona i arribala POR, el terrorque paralitza, com el ratolí davant la serp que se’l va a menjar tot mirant-lomelosa i fixament. Tancant-se en ella mateixa. Amb això em ve al cap a la festadel corder amb la meva amiga Salam Almaslamani i la Comunitat Palestina, la meva companyacatalana de la taula, advocadessa, es feia creus i considerava que no erapossible que una dona caigués una i altra vegada en la mateixa pedra d’estimar,conviure i fins i tot protegir i patir pel seu maltractador, la persona en queconviu té fills i dorm cada nit al mateix llit. Es necessiten molts testimoniscom els vostres, molta educació de totes les persones i estaments per comprendreque l’últim que s’hauria de fer és caure amb la victimització de la víctima,cosa que automàticament exculpa i exonera al botxí.

Molta gent ens pregunta a les xerrades, alstallers, perquè? Per què un home que diu que estima a la seva parella lamaltracta? I hem d’anar a buscar les arrels en la socialització que rebem. Hodeia l’Àngels de Pròleg la societat patriarcal ens ha ensenyat i ens ensenyaque el domini de l’home sobre la dona és natural.

Vaig trobar una referència a La Vanguardia del 1889sobre la inferioritat genètica de les dones:

“En símisma, la mujer, no es como el hombre, un ser completo; es sólo el instrumentode la reproducción, la destinada a perpetuar la especie; mientras que el hombrees el encargado de hacerla progresar, el generador de la inteligencia (...)creador del mundo social” Pompeau Gener.

Encara que ara ja no és políticament correctedir aquestes coses, encara perduren els models tradicionals “d’estimar”. Quemés aviat es converteixen en dominació i dependència, relacions que es sustentenen el menyspreu i la humiliació.

Quan fem tallers de prevenció a la violènciaentre noies i nois joves, en l’edat de les primeres relacions, ja ens trobemamb tots els tòpics: La gelosia és amor, El control és amor, Els nois que tenenèxit han de ser els més “cabrons”, els que més intimiden, els que més dominen.Les noies s’han de deixar manar. Els nois que van amb moltes noies tenen èxit,les noies que van amb molts nois sóninjuriades i titllades de putes fins i tot per les seves amigues.

Costa identificar respecte i passió, amistat ipassió. A la joventut en les series de TV, en el cinema, en el llenguatge, elshi donem encara l’atracció a la violència. I els hi sembla que elles i ells trienamb llibertat el què volen, però no es veritat, fan el que diu la norma, el rolque ens assignen a la societat.

Aquesta falta d’igualtat i llibertat per lesdones és la que fa que no funcionin plenament les mesures i les lleis contra laviolència a les dones. Perquè els que les o els que les han d’aplicar no hanaprés tot això. Encara estan com aquell de La Vanguardia, pensant queles dones som essers de segona categoria i d’aquí totes les conseqüències queens han explicat a la taula. Els professionals, les mares, els pares, tota lasocietat ha de canviar per realment eradicar la violència tant extensa de lameitat de la humanitat contra la l’altre meitat.

Soc optimista fa ja uns quans anys que hi hadones que lluiten i treballen per canviar aquesta manera de relacionar-nos. Isobretot donen suport a les dones que passen per un procés de recuperació. Comles Dones de Vol o l’Associació contra la violència domèstica. Això si que hacanviat. Hi ha més possibilitat de sortir-se’n, de no estar sola. En els últimsanys moltes dones que ja han superat aquest maltractament s’organitzen perajudar i acompanyar a d’altres que encara estan buscant la sortida del túnel ique veuen la llum molt lluny o no la veuen.

Ens cal entendre les vostres experiències. Comles ensenyen les dones de Violeta a Sant Joan Despí o les de Ana Bella aSevilla, “las supervivientes” o les de Noestasola de Sant Cugat. Hem de passarde focalitzar a la dona derrotada destruïda a tracta el conflicte i laproblemàtica des dels ulls i vivències de la dona que supera el maltractament.Perquè al maltractament se l’hi pot fer front, plantar-li cara i superar-lo enmolts casos. I aquests èxits d’una dona, és l’èxit i l’ànim de rebel·lia illuita de totes les demes.

Les dones maltractades han d’emergir, han desortir de l’armari, i ho podran fer de la mà, de la veu, i de l’acció de lesdones supervivents.

Empoderar-se i liderar entitats com vosaltresmateixes esteu fent.

Amigues, fa unes setmanes que amb elsprogrames que porto des de l’Associacio Hèlia, de Veïnes x Veïnes, en uninstitut de Vilafranca, ens trobem en una realitat punyent, algunes noiesmaltractades per les seves primeres relacions als 14 anys. No han passat els 30anys de sofriments però si no fem quelcom poden tenir 30 anys per endavant.

I per acabar una crida afectuosa a què feuvostra i participeu al VII Fòrum contra les violències de gènere i IV Europeu.Aquest Fòrum és el nostre àmbit, l’àmbit de reflexió conjunta, l’hem deconstruir entre totes. Te un element fonamental en dues vessants. Una la dereflexió i generació d’idees i propostes entre les entitats i les dones amb multitudde tallers, conferències, debats. L’altre unes vuit centenes d’adolescents ambles corresponents professores que participen, es motiven contribueixen igaudeixen d’un nou temps i concepcions en les relacions igualitàries entre lespersones, es a dir, entre elles i ells. El proper dijous 17, divendres 18 idissabte 19 ens veurem totes allà. A la cloenda tindrem l’emotiva escenografiade les Dones de blanc.

I per acabar al final de tot com que el 25 denovembre és el dia internacional per la no violència a les dones, posarem unguinda a les activitats diverses a la manifestació a les 19h a Canaletes i elsactes de la Plaça SantJaume, amb un Concert de Gospel, amb l’actuació de l’emblemàtic Cor Carlit, queorganitza la vostra Plataforma a l’Església del Pi a les 21h del vespre.

Una abraçada i un petó col·lectiu a totesvosaltres.

Montserrat Vilà i Planas

12 de novembre de 2011

La violència també pot ser oculta

2011-11-08T11:30:00.000-08:00

Ahir varem inaugurar l'exposició creada per Les golfes, pelVII Fòrum contra les violències de gènere, dels dies 17, 18 i 18 de novembre. Ala propera setmana.

Ja hi som, per fi!

Us trobareu amb una potent imatge minimalista per una granidea, perquè la major part de la violència de gènere és oculta.

La desigualtat, la dominació i la submissió, l'agressiócontinuada, s'enceta des de la gestació i conviu amb nosaltres al llarg de totala vida.

La tenim tant assumida, que no la veiem! Ni la volem veure.

El mateix diumenge, al dinar de la Festa del corder amb lacomunitat palestina, en un restaurant libanès, amb companyia agradable iestimada com la Salam, la meva companya de taula, catalana com jo mateixa, nopodia acceptar que les dones "es deixessin maltractar" i que"seguissin o escollissin a homes que les maltractaven". És una mostrad'una consideració majoritària a les mateixes dones. No es veu la dominació delmaltractament i es deriva enseguida a no entendre, a responsabilitzar a lavíctima.

En el Fòrum també tractarem d'aquestes opinions tanarrelades i esteses.

Trenquem el silenci des de Gràcia

2011-10-27T00:54:00.000-07:00

Recupero la grabació sobre el Trenquem el silenci feta per les amigues de la televisió de graciamontv.
http://youtu.be/T7yyqor-zxw

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/T7yyqor-zxw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Cross

2011-10-26T07:40:00.000-07:00

El matí del 23 d'octubre, en el Cross contra la violència de gènere.

Totes les iniciatives per difondre la igualtat de gènere són molt lloablesi positives.

Les joves guanyadores van tenir la idea de fer-se la foto del premi amb el cartelldel proper VII Fòrum contra les violències de gènere, dels dies 17,18,19novembre.

En les meves piulades, si us en feu seguidores, ho podeu re-twitejar.

mvilaplanas mvilaplanas

pic.twitter.com/ZiSu7wLb

Gèrmens de futur amb diàleg i sense violència

2011-10-23T03:07:00.000-07:00

Aquí teniu el guió de l’exposició que vaig fera la taula de la Jornadadel Consell Nacional de Dones de Espanya,a la que vaig ser convidada per l’amiga i presidenta Mª Lluïsa Oliveda. El lema era: Mirant el futur amb ulls de dona.Compartia la taula amb na Mercè Otero i Vidal, Carme Valls i Llobet, Carmina Virgili i Rodón.

Gèrmens de futur amb diàleg i sense violència

El segle XXI és el d’eradicar la violènciacontra les dones

Introducció

La lluita de les dones ha estat sempretortuosa, difícil i sovint criticada i qüestionada en les diferents etapeshistòriques en que la humanitat ha anat evolucionant i desenvolupant-se tantsocialment com econòmicament. Així fins i tot en el moment de la Revolució francesa quanes marca un tret de sortida de l’època contemporània les dones no són tractadescom a ciutadanes en igualtat amb els homes i sens nega el dret democràtic méselemental el sufragi, el dret al vot. Concretament al 1791 Olimpia de Gougesamb la seva Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania és plenament conscient que s’ha de dur la lluita al’espai públic per lluitar contra la discriminació i falta de llibertat de lesdones. Insisteix, que els drets de les ciutadanes i ciutadans ha d’entrar dinsla vida domèstica i familiar, i ho constata en la proposta del nou model decontracte matrimonial on va explicant l’assetjament sexual, les paternitats noresponsables, del perill dels capellans cèlibes, es a dir, que encara tenimsobre la taula temes que després de tants anys no han estat resolts.

No ho dic a mode pessimista. Penso que des deles sufragistes fins els nostres dies, s’ha avançat molt però s’ha de dir queconquistant pam a pam el terreny, lentament i deixant moltes coses pel camí.

A la declaració...

(Declaració presentada pel Consell Nacional deDones de Catalunya, organització no governamental reconeguda com a entitatconsultiva pel Consell Econòmic i Social

Comissió de la Condició Jurídicai Social de la Dona

54è període de sessions

Març 2010

Dèiem

La Conferència de Beijing de 1995,amb el lema «Mirar el món amb ulls de dona» va marcar un abans i un desprès endeixar de veure les dones com a víctimes per començar a considerar-lesessencials per trobar solucions per als problemes del món. La Plataforma d’Acció i la Declaració de Beijing, sense deixar de reconèixer lesmúltiples discriminacions que han patit i encara segueixen patint les dones, també recullen la necessitatd’incorporar la perspectiva de les dones en tots els programes i polítiques, demanera que, per una banda, s’eliminin les barreres a la seva plena participacióen tots els àmbits, i per l’altra banda, es reconeguin i valorin les sevesaportacions específiques a la construcció de teixit social, al benestar de lespersones i al progrés de les seves societats. Així, la plena ciutadania de lesdones implica avançar cap a un nou concepte de ciutadania que permeti articularla complexitat de les diferents identitats i integrar les diverses formes departicipació, totes elles necessàries per avançar cap a unes societatsplenament democràtiques.

Movimentsocial contra la violència masclista.

Fruit d’una confluència de lluitesinternacionals, IV Conferència de Beijing al 95, i a l’Estat espanyol,d’Associacions de dones, de les dones a les Institucions i del movimentfeminista, a la dècada dels 90 començava a caminar i a concretar-se un movimentsocial contra la violència de gènere, que aquí a Catalunya va cristal·litzar enla Plataformaunitària contra les violències de gènere, com expressió de generalitzar ivisualitzar el treball d’Associacions de dones que donaven ja atenció a lesdones que la patien i que feien sensibilització i formació dins lesprofessionals del tema.

Moviment molt ampli, des de la vida acadèmicaa tots els àmbits socials i domèstics, nou dins de la lluita pels drets de lesdones perquè les vindicacions de les dones en etapes anteriors s’havien centraten altres aspectes, sufragi, avortament lliure i gratuït, reforma del codicivil, dret al divorci, llibertats democràtiques bàsiques, etc. i és en elsúltims quinze anys quan es posa l’accent en que ha de sortir a l’esfera sociali política la violència que havia quedat amagada en l’àmbit privat. (exempleque es pot generalitzar: l’àmbit de les dones per segles es tanca al privat).

Durant els diferents Fòrums que cada anyrealitzem, s’ha anat consolidant aquesta necessitat d’un moviment unitari entreles diferents tendències feministes i les dones afectades o amb diferents grausde compromís, entre les diferents ideologies, per fer pressió totes juntes pelscanvis en que estem d’acord i que afecten als drets i llibertats de les dones.Cal destacar que és un moviment inclusiu de totes les veus contra la violènciavers les dones i per tan un nivell de consciència i de consens global amb lesseves limitacions.

Instrumentslegals internacionals, europeus i nacionals.

Enels últims anys hem aconseguit traduir totes aquestes lluites en unsinstruments que han fet visible unproblema amagat a l’àmbit privat.

Hemaconseguit recentment una estructura ONU Dones que les ONG’s a nivellinternacional havíem estat exigint. Tenim unes mesures i lleis contra laviolència a les dones.

Aquestasetmana va visitar Barcelona la relatora de la ONU Rahida Manjoo i ens deia com no hi hacap país al món que passi l’examen dels 12 punts aprovats a la IV Conferencia el 1995. I comés de necessari la visibilitat de la impunitat qui hi ha encara contra laviolència a les dones. Ella ho fa visitant els països i posant-los enevidencia. Encara no es va a les causes, només s’atura el cop en alguns llocs.Incidència individualitzada. Ex. De la barca.

Acasa nostra:

La Llei Catalana dels Drets deles Dones per a l’Eradicació de les Violències Masclistes, lluny de ser unallei penal, àmbit competencial reservat a la Ley contra la violencia de género aprovada el2004 per l’Estat, és un marc normatiu que reconeix els Drets de prevenció,atenció, suport, i recuperació de les Dones enfront del fenomen de lesviolències masclistes. Per la Llei catalana, les violències masclistes es defineixen comuna realitat estructural contra les dones sense excloure aquelles que es donenfora de l’àmbit de la parella o de la vida domestica. Aquesta capacitat per asituar les violències d’una forma més transversal és un dels grans valors de lalegislació catalana.

Resistències socials i reaccions contra lalluita de les dones per un món sense violència.

Però precisament per el que representa decanvi estructural, una dificultat important que cal tenir en compte és que leslleis xoquen amb una realitat social que fa que sovint no es poden desenvolupartal i com estan aprovades, la resistència a aplicar-les i fins i tot lacontradicció en la cultura, estereotips i mites vigents a la societatpatriarcal fa que perdurin els antics paràmetres.

Quinés el futur?

Perquèestic optimista encara que les xifres i les reaccions polítiques i socials noson molt positives?

Perquèestem vivint per altra banda el camí de no retorn amb les noves generacions dedones. L’experiència inaudita de lesdones joves que hem de començar a posar en el discurs de les que hem estat enla lluita fins ara.

Donesacadèmiques que investiguen, he de dir que en condicions molt precàries i encontra de una majoria dels claustres, sobre la violència de gènere o masclista.De totes tendències però molt obertes a tothom, amb metodologies dialògiques,establint el diàleg amb noies i dones en la vida quotidiana, amb donar veu ales que treballen en altres àmbits fins a les que treballen a casa amb la curade les persones. Treballant amb els moviments socials i de dones. Recerques quevenen a demostrar com el Segle XXI serà el de l’eradicació de la violènciacontra les dones, com a manera simbiòtica d’aconseguir els drets i lesllibertats de les dones.

Esticseguint molt atentament les experiències i les noves pràctiques que empren lesjoves a les places del moviment 15M, del que José Luis Sampedro autor d’aquellabonica novel·la de la “Vieja Sirena, n’està fent de propagandista. Aquestesnoies és relacionen d’una manera nova i aconsegueixen que els nois si posin bé.Una cosa ben senzilla parlen i diuen les seves propostes nois i noies. A lesAssemblees generals s’ha imposat dos detalls que no s’estilen, després d’un noiparla una noia i després d’una noia parla un noi, no poden parlar dos nivint-i-cinc nois junts, era impressionant amb milers de persones a PlaçaCatalunya però que també passa a Sol, que quan un noi feia la tercera frase ambun genèric masculí la protesta s’enlairava i li feien parlar genèrics neutres oempra els dos gèneres o el gènere femení. Les noies no volien sentir-se al·ludidessi només és parla amb masculí. Això caça amb els estudis i idearis de les científiques,com per exemple de CREA que hanestudiat com les dones que en diem “mestresses de casa” o a vegadesdespectivament “maries”, volen seguir fent i cura de llurs fills i maritsorgulloses de tenir la casa endreçada i com una patena, cosa que comparteixenamb aconseguir empatia per la casa per part del marit i espais de llibertat iigualtat des de la si de la llar.

Perquèdic això, doncs malgrat costi avançar tant en aquesta igualtat i superar laviolència si sabem mirar el nostre entorn, les petites coses com deia laescriptora india Arundhati Roy, en“El dios de las pequeñas cosas”, veiem veritables llavors i gèrmens d’aquestmón nou que portem les dones i a més que sabem que l’hem de fer amb la nostramitja humanitat home. Però ens cal superar aquell pecat original de la costellad’Adan o del dimoni dona desgracia de l’home i de la humanitat i sobre el ques’ha construït la societat patriarcal actual.

MontserratVilà Planas

http://www.violenciadegenere.org/pcvg/index.php

El setè Fòrum i quart europeu

2011-10-19T02:53:00.000-07:00

El Fòrum d'enguany contrales violències de gènere aprofundirà en les metodologies per l'eradicació de la violènciade gènere dins la sitaució de la crisi econòmica i de la resposta del moviment #15M, en el que una part importantíssima som les dones.

Com vaig expressar en laconcentració d'homenatge a les dones assassinades del tercer dilluns d'aquestmes a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, la violència dels homes contra les dones és estructural, és una violència que forma part de les institucions de la societat partriarcal, de les costums i la cultura de dominació, per tant li hem de plantar cara i eradicar arreu.

Ens cal començar des de la gent més joveneta, amb les nenes i noies, i amb els nens i nois, per seguir amb totes les edats i generacions, a tots els àmbits de la societat, de les entitats, organismes i institucions. És una feina col·lectiva i individual, ciutadana, social i política. Res se n'ha d'escapolir.

Podeu seleccionar els debats, conferènciesi tallers per a tothom en el Programa, clicant els enllaços dela plataforma.

Durant elsdies 17,18 i 19 de novembre, a l'espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, el VII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DEGÈNERE serà unespai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per «trencar elsilenci» a través de la participació activa de totes les persones assistents. L’objectiués generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressionsculturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen lesrelacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure quèpodem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra laviolència de gènere.

A QUI VA ADREÇAT? Al jovent i adolescents,demostrant-los els avantatges d’una societat més solidària i igualitària entreels dos sexes. A mares, pares i familiars, posant al seu abast informació imostrant la importància de la prevenció de la violència desde la perspectiva degènere. A professionals de la salut, de l’educació, de la informació, del mónjurídic i de la seguretat. Al teixit associatiu i la ciutadania en general,fent palès que el repte social d’acabar amb la violència és cosa de totes itots.

VII Fòrum Contra les Violènciesde Gènere.

IV Fòrum Europeo Contra lesViolències de Gènere.

Consulta el programa

Descarrega el programa en versió imprimible

Fes la teva inscripció!

Concurs per l'eradicació de laviolència masclista. Participa!

Fes una ullada a les bases delconcurs i fes-les arribar a totes aquelles persones que puguin tenir interès.

-    El terminiper presentació d’obres finalitza el 24 d’octubre.
-    L’acte de lliurament de premis serà divendres 18 de novembrea les 12,30h a l’Espai Francesca Bonnemaison (c/ St. Pere Més Baix, 7Barcelona)
-    Correu electrònic per enviar les obres: concursos@violenciadegenere.org

Dones que parlen de llibertat

2011-10-15T13:08:00.000-07:00

Aquest ha estat el lema de la XIII Conferencia Internacional contra la violència de gènere, organitzada per WAVE (Dones contra la violència Europa), D.i.Re: Rete contro la violenza i Differenza Donna: Associazione Di donne contro la violenza alle donne, el dies 11, 12 i 13 d’octubre a la ciutat de Roma.

Taules de dones donant veu a les 400 assistents de 38 països d’Europa. Xarxa Europea d’Associacions amb Centres d’acollida o d’informació a dones que pateixen maltractaments. Moltes experiències diferents que ens han situat en les diverses dificultats que tenim arreu d’Europa en l’atenció a les dones que pateixen violència de gènere i a les dificultats de treballar en la prevenció, a que ja no s’estableixin relacions de desigualtat i domini dels homes i dones que formem la societat. Malauradament totes ens sentim identificades quan parlem de les resistències al canvi de paràmetres, mites i estructures que conformen la societat patriarcal, que continua obstruint el pas a una societat lliure de violència contra les dones. Però després dels tres dies de debats, hem reforçat la nostra xarxa que ens permet lluitar per una societat en que la que totes i tots siguem persones i ser dona no sigui un obstacle per el nostre desenvolupament en igualtat de drets i llibertat d’acció i participació en les decisions públiques.

Trobada de reflexió sobre els moviments pels drets de les dones

2011-03-30T11:10:00.000-07:00

Trobada de reflexió sobre els moviments pels drets de les dones. Alternatives estratègiques, ideològiques i socials.

Un espai de reflexió entre el feminisme dialògic amb les concepcions del mar-xisme i de l’experiència de les lluites socials, de feministes que estan treballant en el marc jurídic del dret, defensant el dia a dia dels drets de les dones, de dones joves que lluiten contra la violència de gènere. Entre totes podem avan-çar juntes.

9,30 h a 10 h. Inscripció, Recepció, Rebuda.

10,15 a 11,30 h Taula de ponències.

Montserrat Vilà. Perquè un moviment social contra la violència masclista? La lluita pels drets de les dones és part essencial del canvi de sistema social amb la transformació revolucionària a la igualtat real.
Lidia Puigvert. Presentació tesi “Otras mujeres” i perspectives. La veu de les dones com a subjectes d’avenç social.
Marisa Fernández. El dret i els drets de les dones. Pràctica i alternativa femi-nista en la defensa del dia a dia de les dones.

11,30 a 11,45 h Cafè / te

11,45 a 12,30 h Taula de ponències.

Patrícia Melgar. Joves investigadores compromeses amb superar els rols tra-dicionals de feminitat i masculinitat hegemònica.
Adriana Sabater. Acció sindical en l’àmbit laboral per la igualtat.

12,30 a 13,25h Plenari i constitució Tallers

13,25 h Dinar conjunt

14,25 a 15,50 h Tallers.

15,50 a 16,00 h Cafè o té

16,00 a 17,30 h Plenari, debat i conclusions.

17,30h Cloenda

Tallers per aprofundir en els temes proposats a la taula.
Plenari amb exposició de cada taller. Debat col•lectiu en plenari. Conclusions provisionals, amb comissió per conclusions de les reflexions i publicació.
Participació: Jornada adreçada a: Dones implicades en la lluita i recerca que condueixi a l’eradicació de la violència masclista, els processos d’igualtat i drets de les dones. Als homes que comparteixen la necessitat d’aquests canvis vers la igualtat.
La Fundació Socialisme sense fronteres publicarà les ponències, resum de les relatores, i unes conclusions generals de la jornada.
Organitza: Fundació Socialisme Sense Fronteres.
Assessora: Associació Hèlia.

Al Centre Cívic La Sedeta Carrer de Sicília, 321. Barcelona. Metro: L4 Joanic, L2 i L5 Sagrada Família
Dinar al pati de La Sedeta
Inscripció gratuïta: helia@heliadones.org / t: 616554967.

Encuentro de reflexión sobre los movimientos por los derechos de las mujeres.

2011-03-30T11:08:00.000-07:00

Encuentro de reflexión sobre los movimientos por los derechos de las mujeres. Alternativas estratégicas, ideológicas y sociales.

Ponencias, Talleres, Plenario y Conclusiones.
Un espacio de reflexión entre el feminismo dialógico con las concepciones del marxismo y de la experiencia de las luchas sociales, de feministas que están trabajando en el marco jurídico del derecho, defendiendo el día a día los derechos de las mujeres, de ...mujeres jóvenes que luchan contra la violencia de género. Entre todas podemos avanzar juntas.

9,30 h a 10 h. Inscripción, Recepción, Acogida.

10,15 h a 11,30 h. Mesa de ponencias.

Montserrat Vilà. Movimientos de transformación social. ¿Para qué un movimiento social contra la violencia machista? La lucha por los derechos de las mujeres es parte esencial del cambio de sistema social con la transformación revolucionaria a la igualdad real.

Lidia Puigvert. Presentación tesis "Otras mujeres" y perspectivas. La voz de las mujeres como sujetos de avance social.

Marisa Fernández. El derecho y los derechos de las mujeres. Práctica y alternativa feminista en la defensa del día a día de las mujeres.

11,30 a 11,45 Café / té

11,45 a 12,30 h Mesa de ponencias.

Patricia Melgar. Jóvenes investigadoras comprometidas con superar los roles tradicionales de feminidad y masculinidad hegemónica.

Adriana Sabater. Acción sindical en el ámbito laboral para la igualdad.

12,30 h a 13,25 h Plenario y constitución Talleres.
13,25 h Comida conjunta en el patio de La Sedeta.
14,25 h a 15,50 Talleres.
15,50 h a 16,00 Café o té.
16,00 h a 17,30 h Plenario, debate y conclusiones.
17,30 h Clausura.

Talleres para profundizar en los temas propuestos en la Mesa.
Plenario con exposición de cada taller. Debate colectivo en plenario. Conclusiones provisionales, con comisión para conclusiones de las reflexiones y publicación.
Organizado por la Fundación Socialismo sin fronteras (FSSF) y el asesoramiento de Hèlia.

Centre Cívic La Sedeta, c/ Sicília 321 (M: Joanich o Sagrada Família, Barcelona).
Inscripción gratuita: helia@heliadones.org / t: 616554967.

Les dones ens mereixem un programa permanent

2011-01-20T11:38:00.000-08:00

Després de la concentració d'homenatge del tercer dilluns del mes dia 17 a la Plaça de Sant jaume, m'han informat que ja hi havia nova presidenta de l'Institut Català de les Dones, alhora m'ha frapat que em diguessin què es retallarà el 70 % d'un pressupost que ja era força escadusser. Què podrà fer amb el 30 % resultant l'ICD per les dones?

Passo les següents paraules del dilluns a la Plaça de Sant Jaume.

Les dones ens mereixem un programa permanent i una direcció especialitzada de seguretat contra la violència masclista.

El 4 de gener en el Diari Oficial de la Generalitat es publicà el decret de supressió del programa de seguretat contra la violència masclista. Ha estat la primera decisió del nou conseller d’Interior, Felip Puig. És suprimeix el programa i la directora exclusiva. De moment no s'ha substituït per un programa millor.

Ens preguntem amb quins òrgans es desenvoluparan les tasques adients per vetllar per l’atenció i seguretat de les dones que pateixen violència masclista.

Ens preocupa quan el secretari de Seguretat diu “Amb aquest canvi les polítiques de lluita contra la violència masclista tindran més visualització i se’ls hi donarà un caràcter superior al que tenien fins ara”, sense que s'hagi publicat cap nou decret que millori l'anterior programa per l'acompliment de la Llei. Per nosaltres ara hi ha una supressió i un buit.

La crisi econòmica i les seves retallades no poden limitar les polítiques d'eradicació de la violència de gènere; la Llei ja disposava d'un pressupost massa minso com per rebaixar-lo.

La Llei pel dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista, va ser aprovada al Parlament català per unanimitat. Tot partit, Parlament i govern, tenen per tant el compromís polític de què es desenvolupi amb tots els seus recursos adients per acabar amb aquesta xacra social.

Els avenços en els Drets de les dones són patrimoni de la lluita de generacions de dones que ens han precedit. Tot el teixit social ha pres consciència en aquests últims anys sobre que un problema tan gran i tan amagat necessitava deixar d'esser cosa privada o familiar. El greuge masclista a les dones amb la violència de gènere ha de poder gaudir de polítiques específiques i especialitzades. Des dels mestres a les escoles fins als jutges, i també els cossos de seguretat quan es topen amb les víctimes.

I tal com diem en el nostre Manifest.

Exigim:

L’efectivitat i l’eficàcia de la Llei integral contra la violència de gènere i de la Llei del dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista.

Dones amb Dones de Palestina

2010-12-24T01:34:00.000-08:00

Els dos Nadals a Palestina, 2008 i 2009, són una experiència colpidora i enriquidora alhora. Us la recomano de tot cor.

La col·laboració de la Plataforma unitària contra les violències de gènere amb la Plataforma de Mujeres artistas contra la violencia de género i Cristina del Valle ha estat molt profitosa.

Aquest 2010 a l'estiu, Hèlia, junt amb la FSSF i l'associació PAU ARAisempre, va contribuir a un projecte d'apropament i compromís entre vint-i-dos noies i dones catalanes i espanyoles, coordinat per la Laura Hernández i amb la Salam Almaslamani. Aquest projecte fa enviar a final de juliol la Delegació Marhaba (Bienvenidas) a Palestina. L'objectiu és ara ser un ferment i viver de nous projectes de col·laboració amb les dones palestines, amb la difusió de les experiències entre les dones aquí.

Aquest any tornava per Nadal a Palestina, però a la darrera setmana les retallades pressupostàries de cooperació van aconsellar permetre la participació de noves dones compromeses, com poden ser les meravelloses "supervivientes" de la Fundación Ana Bella de Sevilla. Des d'aquí un petó nadalenc a totes.

Ni efecte crida, ni imitació

2010-12-21T03:28:00.000-08:00

Unes paraules d'ahir. Com cada tercer dilluns de mes, a les vuit de la tarda a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, a la concentració en homenatge de les dones assassinades durant el mes per la violència masclista, organitzada per la Plataforma contra les violències de gènere.

Ni efecte crida, ni imitació: Informació, educació, prevenció.

88 Dones assassinades, 12 d’elles a Catalunya. Són xifres esgarrifoses que no es poden tapar amb mesures en fals.

Els maltractadors són assassins i premeditadament maten a les dones. I porten llarg temps preparant-ho amb maltractaments de tot tipus, psicològic, econòmic, social. Les dones assassinades són el símptoma d’una realitat social arrelada: la violència masclista.

Ens ha costat molts anys de lluita que el tema passes de l’àmbit privat al públic. La informació pública és molt important per arribar tan a les dones que estan patint violència masclista com al seu entorn per solidaritzant-se i donar-lis suport.

Matant al missatger no anem a l’arrel del problema! A les causes i en canvi tapem i condemnem altre cop a la solitud a moltes dones que no les maten però no les deixen viure.

Exigim que s’informi i que s’informi degudament!

Exigim que no esperem a que hi hagi violència: Canviem els paràmetres en l’ Educació i socialització de les noves generacions.

Hem de buscar les causes i dir-les sense embuts. Estan dins de la mateixa estructura de la societat patriarcal i això si que és un efecte imitació. Les nostres criatures i adolescents es nodreixen del que els hi donem des dels mitjans, amb el cinema, la televisió, els vídeo jocs, el lleure i l’educació reglada.

I aquí els hi venem l’èxit de la violència, de la competitivitat, uns patrons que sovint fan que les relacions entre noies i nois esdevinguin violentes i es normalitzi aquesta violència.

Novament no podem donar respostes simplistes a un fenomen complex que no respecta edats, ni classes socials, ni nivells d’educació, ni procedències culturals.

És un pas enrere l’intent de considerar la no informació com una mesura per evitar morts. Varem estar molts anys, per no dir segles, fen la “prova pilot”. Es tapaven els fets però no s’evitaven. Es deien crims passionals però eren assassinats contra les dones.

Ho hem dit durant els debats de tres dies que aquest novembre hem fet al VI Fòrum contra les violències de gènere.

Hi ha una resistència molt gran a canviar les coses i davant d’això no podem baixar la guàrdia.

Volem vèncer les resistències socials defugint el model de masculinitat hegemònica establert. L’alliberament i la lluita de les dones ha provocat una reacció per una part important dels agents socials, que volen conservar el mateix model de societat que fins ara. La mateixa masculinitat, el masclisme, el sistema social que justifica les conductes de domini i abús de poder dels homes cap a les dones.

Es tendeix a la naturalització d’aquests abusos, i per tot això estableixen el seu domini sobre les dones.

No s’accepta que matin a una dona però sí moltes situacions dins la societat que es banalitzen i van marcant i exercint aquesta violència simbòlica cap a les dones.

La violència masclista és l’expressió més dura de la cultura patriarcal que està dins la nostra estructura social i que comporta una societat que impedeix el lliure desenvolupament dels drets de les dones, fins i tot llevant-lis la vida.

Per tot això es tan important el rebuig social ferm i contundent contra la violència masclista. TRENCAR EL SILENCI a l’entorn de l’agressor és el més eficaç perquè aquest deixi el seu objectiu. Reforçar a les víctimes de la violència i debilitar als seus agressors!!!

Montserrat Vilà Planas

20 de desembre de 2010.

12-12-2010. El País. Un cierto silencio. Ángeles Caso.

2010-12-16T08:06:00.000-08:00

“ALGUNOS JUECES CRUELES”.

Me encuentro en un aeropuerto a mi amigo P. un hombre que hace algún tiempo tuvo el valor de adoptar él solo a un niño. Y no a un niño cualquiera, sino a uno que, hasta el momento en que llegó a su casa, en el momento que llego a su casa, con siete u ocho años, había vivido en condiciones penosísimas: abandonado por su madre, había crecido con su padres que lo maltrataba y abusaba sexualmente de él.

P. me cuenta su batalla personal con la justicia: a pesar de que ese tipejo está en prisión, el juez ha decidido que sus lazos de sangre (excusa social que a veces resulta no sólo absurda sino totalitaria) le permiten ver a su hijo una vez al mes. Cuando se acerca la fecha, el niño se pone enfermo, sufre de incontinencia urinaria y pierde el control de los esfínteres. En el colegio, ante sus compañeros. Con doce años.

¡Imagínense el sufrimiento de esa criatura!.

Pues bien, ni P., ni los médicos, ni los psicólogos, han conseguido que el juez varié su postura, y por su culpa ese martirio se repite todos los meses.

Tan sólo suspendió las visitas durante unas semanas, cuando el padre biolólogico le dijo al niño que cuando saliera de la cárcel iba a volver a vivir con él. Pero al poco tiempo volvió a concedérselas.

Esta historia atroz me recuerda otra de la que me informó hace poco una abogada y que tiene indignadas a diversas asociaciones e instituciones. Es la historia de una mujer que denuncio a su marido por malos tratos (mas tarde descubrió que había estado en prisión por violación) y tuvo que soportar, como sucede a menudo, que a él se le permita llevarse en fines de semana alternos a su hijo de tres años. El niño empezó enseguida a tener comportamientos extraños. Según su colegio, se volvió agresivo y comenzó a rehuir a los adultos y a dibujar una y otra vez penes erectos. Las visitas se suspendieron cautelarmente hasta que una empresa privada a la que la Comunidad de Madrid encargó una investigación decidió, sin ni siquiera ver al crio, que no ocurría nada. Volvieron los encuentros y tres meses después, la pediatra le descubrió una “apertura de canal anal no habitual”, claro signo de violación.

El nuevo paso con los jueces se convirtió en una autentica pesadilla: esta vez, sin atender a los informes médicos ni a los del colegio y sin querer escuchar los CD grabados en los que el niño cuenta cosas horrendas, los jueces llegaron a la conclusión de que todo era consecuencia de la manipulación de la madre, que habría sido incluso capaz de dilatarle el ano. Entregaron la guardia y custodia al más que presunto violador y le impusieron a ella el alejamiento: hace un año que no puede ver a su hijo y que vive pensando que probablemente está siendo torturado día tras día.

Sabemos que los jueces son gente preparada, que ha tenido que aprobar oposiciones durísimas y seguir cursos intensos. Pero la sociedad espera además de ellos que sean también gente sensata y razonable. Haberlos los hay, por supuesto. Sin embargo, la multitud de sentencias disparatadas de las que tenemos noticia nos hace llegar a la triste conclusión de que no lo son todos. Y cuando sus decisiones afectan de esta manera a niños- y esos ocurren con demasiada frecuencia, la irracionalidad de sus actos se convierte en auténtica crueldad.

Incluso, creo yo, en delito. Pero, por lo que se ve, no hay nadie que juzgue a los jueces.